Conversa 17: primer dia

Ella 2: Què, com ha anat?
Ella: Buf, quina feinada...! M'he passat una bona estona al lavabo posant-me-les.
Ella 2: I ara què, molesten?
Ella: Una mica sí, la veritat. No m'hi acabo d'acostumar.
Ella 2: Això és pràctica. El primer dia a mi també em va costar posar-me-les i després ja està.
Ella: Sí, això diuen. Però vaja, que jo noto que les porto.
Ella 2: Què vols dir?
Ella: Coi, que a mi em pica una mica. No sé si és el líquid o què, però em pica tot.
Ella 2: A veure...? Ostres, una mica vermell sí que està. Te les has posat bé?
Ella: Jo diria que sí. Vaja, que molt secret no té, no?
Ella 2: No... vaja... no, no. A vegades has de deixar passar uan estona. No és normal tenir-hi algo posat a dins i necessita que el cos s'acostumi.
Ella: Sí, suposo que sí. A veure com va... Tot sigui per estar millor, no?
Ella 2: I tant! Ja veuràs com ho notes. Tu mateixa estaràs més contenta i tot.
Ella: I s'han de netejar o alguna cosa així?
Ella 2: Jo les meves les passo per sota l'aixeta i ja està.
Ella: Doncs esperem que sigui la compra definitiva!
Ella 2: Clar que sí noia! Un cop estiguis acostumada, no te les voldràs treure mai.
Ella: Per dormir.
Ella 2: Jo me les he deixat posades alguna nit. No t'ho aconsello.
Ella: Ja, és clar. A la nit millor te les treus quan arribes a casa i les guardes a la capseta.
Ella 2: Quan estàs per casa millor et poses les ulleres. Així l'ull descansa.
Ella: A mi em feia una mica de por això de les lentilles, però com dius, ja m'hi acostumaré.
Ella 2: Això és com les boles xines. Al principi costa acostumar-s'hi, però després "no puedes vivir sin ellas"!
Ella: Jajaja... potser sí. Ja t'ho diré quan me les compri.