Conversa 30: números

Ell: Escolta, tu creus que existeix la fórmula per trobar l'amor?
Ella: Què és això? Una frase promocional d'alguna peli de Disney o què?
Ell: No, vull dir si hi ha uns ingredients o elements mínims que s'han de donar obligatòriament perquè sorgeixi l'amor entre dues persones i es mantingui.
Ella: A veure... vaig a mirar de ser seriós i mirar-ho científicament... Una vegada vaig llegir que de la mateixa manera que un recipient es refreda si ningú el manté en calor, suposo que amb l'amor deu passar el mateix. Necessita aquesta escalfor contínua, no?
Ell: Sí, et segueixo. I com hauria de ser aquesta escalfor? Quins serien els elements que farien aquesta funció?
Ella: Si ens ho mirem des d'un punt de vista matemàtic, podria ser com si volguéssim mantenir un satèl·lit en òrbita.
Ell: Què vols dir?
Ella: Els satèl·lits, un cop estan en òrbita es mantenen en el seu camí de forma contínua. Però per posar-los en òrbita, s'aplica el que es coneix com la Teoria del Control Òptim. És una tècnica matemàtica que s'utilitza per resoldre problemes d'optimització en sistemes que evolucionen en el temps i que són susceptibles de ser influenciats per forces externes. Veus per on vaig?
Ell: Ho veig, però no sé si et segueixo ja...
Ella: Aquesta teoria el que ens dóna és un camí o una forma de comportament per a les variables de control. És a dir, ens indica quines accions s'han de seguir per a poder dur, a la totalitat del sistema, des d'un estat inicial a un de final, de forma òptima.
Ell: Ja... i en el cas que ens ocupa... Quines serien aquestes accions a seguir o aquest comportament que haurien de tenir les variables per tenir èxit en una relació?
Ella: Estem parlant sempre d'una relació a llarg termini, no?
Ell: Per suposat. Per curt termini anem fent sobre la marxa... i així ens va. Però què, saps com fer-ho?
Ella: Una relació a llarg termini, des del punt de vista matemàtic i segons aquesta teoria, sento dir-te que no té grans probabilitats d'èxit.
Ell: Per què? Si tenim en compte totes les variables i com s'han de comportar? No?
Ella: Per començar, cada parella és diferent; particular. I per tant, cada parella ha de trobar el seu patró de comportament específic i no aplicar una fórmula concreta amb uns valors determinats.
Ell: I aquest patró què tindria en compte?
Ella: Quan parlo de patró em refereixo al que fem cada dia com a parella... planejar coses junts, dedicar-se temps, escoltar-se, ser més carinyós, tolerant...
Ell: Això ja ho sabem tots, no?
Ella: Sí, és clar, no t'estic descobrint res, però el més important és que un ha de saber quant està disposat a esforçar-se per mantenir aquesta relació. I això... és una mica difícil perquè tendim a que mai en tenim prou. Sempre demanem més atenció, carinyo, escolta, comprensió... Només que et relaxis una mica, ja estàs en perill de deixar-ho estar.
Ell: O sigui que ho tenim fotut... però la matemàtica pot explicar l'amor?
Ella: Estàs molt intrigat en el tema, no? Mira, jo crec que per explicar qualsevol fenomen, ja sigui psicològic, biològic o el que sigui, al final es tracta de posar unes quantitats en relació a unes altres. O sigui, establir un model matemàtic. La ciència es basa en matemàtica, sinó, no és ciència. Qualsevol procés que volguem entendre, l'entendrem quan el poguem descriure de forma matemàtica. La pregunta és: l'amor és una ciència?
Ell: Jo ja no ho sé... ara em dius que podem explicar l'amor matemàticament, però no sabem com fer-ho. Sempre havia pensat que l'amor era una cosa de química.
Ella: I ho és, però no oblidis que la química és una ciència i com a tal, té una base matemàtica.
Ell: Vaja... tot vist així queda una mica fred, no?
Ella: Ah, però parlaves de romanticisme o de matemàtica?
Ell: Potser de les dues coses.
Ella: Ara no sé què vols dir.
Ell: Jo he trobat molt romàntica tota la teva explicació matemàtica. Una mica frustant en això de què ho tinc difícil per trobar un amor que duri molt de temps, però alhora molt romàntic en el sentit tràgic del terme. Vull dir, el fracàs, la tortura i tot això que acompanyava als romàntics.
Ella: Va, no siguis tan "tràgic" que no n'hi ha per tant. Si t'hi esforces es pot aconseguir... jo només he dit que és difícil.
Ell: O sigui que l'amor és físic, químic i matemàtic!
Ella: I de lletres! Les cartes i els escrits també funcionen, no?
Ell: Doncs em toca tornar a estudiar. Mai he sigut bo en matemàtiques ni física ni química... estic perdut!
Ella: Però potser ets bo en lletres. Jo sempre he sigut de números.
Ell: Sí, potser sí que les lletres no se'm donen malament. Aleshores podem quedar qualsevol dia  per fer intercanvi de coneixements.
Ella: Intercanvis de coneixements? Ara ho dius així? Ja...

Conversa 29: date 2

Ell: Em pensava que no tornaries.
Ella: Per què? T'he dit que anava a buscar alguna cosa per beure, no?
Ell: Sí, no ho sé. Ho podries haver fet. Marxar vull dir.
Ella: Però no ho he fet i estic aquí.
Ell: I tu?
Ella: Jo què?
Ell: Abans m'has preguntat si tenia fills. Tu en tens?
Ella: No, no. No.
Ell: Bé, tampoc cal que ho diguis tres cops. Amb una vegada m'ho crec. És estrany. Vull dir que a la teva edat, normalment...
Ella: Quina edat creus que tinc?
Ell: Sóc dolent calculant edats... però... uns 40...?
Ella: Sí, d'acord, en tinc 38 i mig. No són tants.
Ell: Dona, l'edat és la que és. 38 és un bon número.
Ella: I tu? Quants en tens?
Ell: Quants me'n poses?
Ella: Al teu perfil deia 40, però sembles més jove.
Ell: Ah, gràcies. Sí, són 40... No recordava el perfil... potser que el revisi de tant en tant. Diu alguna cosa més el meu perfil que jo no recordi?
Ella: T'agrada el mar, el cinema de terror, els animals... i els llibrets de formatge?
Ell: Ah, sí, això sempre ho poso. No sé, no m'agrada menjar molt, però els llibrets m'agraden molt. Si em vols fer feliç, uns llibrets i llestos!
Ella: Home, així ets fàcil de contentar, no?
Ell: En això sí. En altres coses suposo que sóc més exigent. La sinceritat, la confiança,... en això sóc més... intransigent. Intransigent no seria la paraula. Però vaja, que valoro molt la sinceritat.
Ella: Això ja ho has dit abans. No confies en la gent o què?
Ell: No és que no hi confiï... és que normalment la gent s'amaga molt de com és. Vol ser un altre...
Ella: O no li agrada ser com és potser... algunes coses que no vols que sàpiguen.
Ell: En tot cas, pot canviar-ho si vol, no?
Ella: Sí, suposo... qué profund s'ha tornat el tema!
Ell: Sí, massa. Va, canvi de tema. És maca aquesta polsera que portes. D'on és?
Ella: Tinc una filla. De 4 anys.
Ell: Ups...
Ella: Abans he dit que no en tenia perquè... no ho sé, perquè sóc burra... o perquè no esperava que ho preguntessis tu... En fi, m'he atabalat.
Ell: Ei, no passa res. Ningú és burro. Deus tenir les teves raons per no dir-ho a un desconegut. El meu fill en té 5.
Ella: Com? També tens un nen? I per què no ho has dit? I tot allò de la confiança i valorar la sinceritat...?
Ell: Tu m'ho preguntes? No ho sé, precisament per allò de la confiança i per no espantar a les noies... La teoria em diu una cosa i la pràctica em porta a fer-ne una altra. Perdona.
Ella: Sí mira, ja veus amb qui parles. O sigui que tens un nen i jo una nena... Hi ha alguna cosa més? Has estat a la presó, et busca la policia? Estàs casat...?
Ell: No a totes les preguntes. Aquest cop és veritat. No, no estic casat ni policies ni res. El meu fill és d'una relació en la que no ens vam casar.
Ella: Està amb sa mare ara? Perdona, no t'ho he de preguntar o no m'has de contestar. La meva està amb ma mare. I ja t'ho he dit abans, però tampoc ho he dit sense mala llet... en fi que... no ets la meva tercera cita d'aquesta setmana. Ho sento. Vull dir que no t'hauria d'haver enganyat en això tampoc. Ets la meva primera cita després de sis mesos sense quedar amb ningú. Volia mostrar seguretat i  semblar que dominava la situació. Tinc 40 anys.
Ell: Ja veig... ara et treuràs la perruca i les dents postisses i marxaràs, no?
Ella: Com? Eh... no, no. El cabell i les dents són meves. Ho sento. Abans,  no m'he assegut amb tu i has hagut d'esperar, perquè no m'atrevia a venir...
Ell: Doncs sí que estem bé tu i jo. No passa res. Tot entès. El meu fill és amb sa mare perquè avui li toca estar amb ella. Ella està feliçment ajuntada amb una nova parella i ens portem molt bé tots. La resta que t'he dit és tot veritat. El tema dels llibrets també és cert. En tot cas, tornem a començar, no?

Conversa 28: date

Ella: Hola, sóc jo.
Ell: Ah, doncs fa una bona estona que espero.
Ella: Sí, ja t'he vist. Era allà a la barra esperant.
Ell: Sí, jo també t'he vist, però com que no sabia quina cara tenies... I què esperaves? Que marxés o què?
Ella: No, no tenia clar si dir-te res o no.
Ell: Ah, i a mi que em bombin, no? Si jo em floreixo aquí esperant és igual.
Ella:Ui tio si comencem així malament, eh?
Ell: Ah, la culpa és meva per haver-te esperat mitja hora, no? Doncs quedes alliberada de la obligació de saludar-me, no cal que et quedis.
Ella: Sec una estona, eh? Sempre vas tant a la defensiva? Així ho tens fotut eh, per conèixer gent nova.
Ell: Ets una experta tu en això de les cites a cegues o què?
Ella: Tu ets la meva 3a d'aquesta setmana. I som a dimarts...
Ell: Una experta. Tu ets la meva primera i potser la darrera. Això de les cites per internet no funciona mai. Ni tan sols sé perquè he vingut. Està clar que tu i jo no tenim res a veure.
Ella: Espera, ens podem anar coneixent, no?
Ell: Ara sí? Ja has vist alguna cosa que t'interessa o es que estàs molt avorrida? Si ni tan sols sé com et dius realment!
Ella: Ui, és que perquè et digui el meu nom real t'ho has de currar més. Hi ha molt de psicòpata pel món.
Ell: I la foto? Tampoc eres tu, no?
Ella: No, és una que vaig trobar per internet. Què passa, no t'agrado?
Ell: No, no és això, però és que quedar amb algú que no sé com es diu ni quina cara té... Sí val, t'agrada llegir, el cinema, la natura i tot això, però suposo que com tots, no?
Ella: Mira, de moment ets diferent als que he conegut fins ara.
Ell: Què vols dir?
Ella: No has fingit ser qui no eres, no m'has volgut impressionar dient-me que tens una feina superbona o que tot et va fabulosament bé i estàs aquí per passar l'estona.
Ell: Tant es nota que la meva feina no és cap meravella i que porto una temporada de merda?
Ella: No, no es nota, però no vas de fantasma per la vida. Jo tot el que he posat al meu perfil és cert. M'agrada la muntanya, llegir, el cinema... i moltes altres coses més. I a tu?
Ell: Sí, a mi també, però sóc més de platja, de mar, de sorra... i llegeixo poc. M'avorreix. El cinema m'agrada molt, però avui dia, les pelis són totes una merda.
Ella: Què em recomanes anar a veure?
Ell: No et conec, no sé els teus gustos... N'hi ha una d'uns paios que van a la muntanya i maten gent. No em va agradar. No te la recomano.
Ella: Escolta, i el teu nom sí que és el del perfil? La foto ja veig que sí.
Ell: Sí el nom és el meu. La foto té uns tres anys. No en tinc d'ara. No surto bé a les fotos i en aquesta encara estic presentable. No espanto a les noies ni els nens.
Ella: T'agraden els nens? En tens?
Ell: Per què? És un problema? No, no en tinc... no ho he posat en el meu perfil. No sé, creia que el perfil havia de ser sincer, sinó quina relació pots tenir amb algú si no ets sincer? Ja sé que no ens hem de casar ni res, però un mínim de confiança...
Ella: Tu pots confiar en mi, tranquil. Les noies ho tenim més fotut per axò de les cites. Els tios volen follar i prou. No hi ha res més al darrera. Si follen, tot va bé. Si no follen, ja no volen saber res de tu.
Ell: Jo es que ni que sigui per follar, necessito uns mínims.
Ella: Que ets un romàntic o què?
Ell: No té res a veure, però és que sinó, em costa molt tenir confiança.
Ella: Que t'han fotut moltes hòsties les noies a la vida o què?
Ell: No, la veritat és que no, però no em costa obrir-me a la gent que no conec. La meva germana m'ha apuntat a aquesta cita. Jo no hi crec en les cites per inernet.
Ella: Ara tampoc t'ho estàs passant tan malament, no?
Ell: No, és cert. De moment va bé.
Ella: Sí, de moment la cosa pinta diferent.
Ell: Això vol dir que no follarem? És broma.
Ella: Per un moment m'aixecava i marxava. Vés amb compte amb aquestes bromes en una primera cita o et quedaràs sense ningú.
Ell: Ah, tindré més cites?
Ella: Això depèn de tu. Quedes amb més noies i vas tancant el cercle fins que trobes una que t'agrada.
Ell: I jo quin lloc ocupo en el teu cercle. Estàs començant-lo o tancant-lo?
Ella: Això no se sap. Quan el trobes, dónes el cercle per tancat. No et posis objectius en les cites. Gaudeix de la companyia i ja està.
Ell: Està clar que tu domines més el tema que jo. Vols fer alguna cosa? Anar a un altre lloc o el que sigui?
Ella: Ei, vas millorant! No, no cal. Aquí estic bé. Em demano alguna cosa per beure i seguim xerrant. Vols alguna cosa tu?
Ell: Sí, escurar el gel de la Coca-Cola ja se'm fa avorrit. No dóna més de sí.
Ella: Tens un punt divertit. Això m'agrada. Ara torno.