ELL: Tinc una amiga que escull la seva roba del cap de setmana segons se sent follable o no.
ELL 2: Què vols dir amb "se sent follable o no"?
ELL: Coi, el què et dic! Ella si té ganes de follar o no, es posa un
tipus de roba o un altre quan surt. "Hoy me visto de zorra", diu.
ELL 2: Ah, però vol dir que es vesteix per provocar a veure si algú li tira la canya?
ELL: De fet la canya li tiren sempre perquè està molt bé físicament.
Només que dóna un pas més i posa com un cartell de "Avui tinc obert".
ELL 2: Però tu l'has vist... vestida "de zorra" o has sortit amb ella?
ELL: Sí, sí... algun cop. I... sí, es pot dir que... vaja... que te la
tiraries perfectament. Bé, jo perquè la conec i ni tapada amb una manta o
un sac m'ho faria amb ella, però vaja...
ELL 2: Coi... a
vegades veus ties que van vestides d'una manera que... però és clar, no
dius res perquè et tracten de masclista i tal.
ELL: Ah, potser
n'hi ha més com ella. Es vesteixen així per "provocar al hombre" vols
dir? Home, sona una mica masclista. Cadascú vesteix com vol, no? Potser
tu la veus vestida "de zorra" i només vol anar còmoda o sexi.
ELL 2: Ja... però si es posa "sexi" deu ser per alguna cosa, no? Per cridar l'atenció...
ELL: O perquè se sent a gust vestint així! Vés a saber per tu el concepte "zorra" què vol dir!
ELLA: Doncs que es vesteix així perquè vol provocar que algú li digui res i a partir d'aquí endur-se'l al llit, no?
ELL: El concepte, segons la meva amiga és aquest. Ara, per la resta jo
no puc parlar. A vegades un o una es vesteix en plan "hoy me como el
mundo" i la gent surt per potes quan el veuen.
ELL 2: Sí, a
vegades passa això.. I escolta... la teva amiga aquesta.. t'ho has fet
amb ella algun cop que anava així... buscant rotllo o què?
ELL:
A veure, que quedi clar. Que es vesteixi per estar follable o "vestida
de zorra" no vol dir s'ho faci amb el primer que passi. Es vesteix,
s'agrada, es fixa amb qui vol ella i si té sort se l'emporta.
ELL 2: Vaja... una mica el que fem tots però sense tantes llumetes o sense posar cartells. Si és així, jo sempre vaig follable.
ELL: Si és així, tu estàs follable, però no vol dir que siguis follable.
Room in New York. 1932. Edward Hopper.
dijous, 10 d’octubre del 2013
Conversa 35: fins aquí
ELLA: Bé, suposo que ja saps per què t'he trucat... no?
ELL: Doncs.. sí. Suposo que per dir-nos "adéu".
ELLA: Jo... és que... no sé.. tinc un mal a dins.. que...
ELL: Ei, no passa res... Bé, sí que passa, però vull dir.. que un no pot obligar a l'altre a que l'estimi o estigui amb ell.
ELLA: És que em sap greu.. perquè tu sempre has estat molt pendent de mi i de tot i jo... tinc la sensació que... que no he estat mai a l'alçada.
ELL: AIxò no és cert! Cadascú és com és i...
ELLA: Recordo quan vam anar al concert de Melendi. Tu no en tenies cap ganes i vas venir per acompanyar-me...
ELL: I em vaig passar tot el concert tirant pestes i dient que era horrible. Et vaig amargar el concert. Per tant, no sé qui ha tingut més paciència dels dos o s'ha esforçat més. Puc ser un autèntic malson quan m'hi esforço... però la vida de parella és això no? Una mica tu... una mica jo... Bé, però ara s'ha acabat.
ELLA: Ho sento molt...
ELL: Per què? hem viscut junts el temps que hem volgut i ara toca un altre capítol... Jo sempre he estat de viure sol i tu de sortir i fer coses amb la gent i...
ELLA: És que m'he sentit ofegada. No tinc ganes d'estar amb tu ja ... m'avorreixo i sento que vull fer moltes coses encara! I no vull emprenyar-me amb tu ni res. Jo t'estimo molt encara, per això no et puc seguir fent això. Jo no estic al cent per cent en la relació i tu estàs sempre allà... no m'has fallat ni un dia.
ELL: Doncs si tan bé estaves... Deu ser que alguna cosa no anava bé i no ho vèiem. Però no ens enganyem. No només ets tu. Jo també necessito deixar-te anar. No suporto veure't a casa esforçant-te per veure una peli que no vols o escoltant música que no vols sentir. Simplement, hem caminat per camins diferents i ara ja estem molt separats. Que jo no estigui malament, no vol dir que estigui bé. Si tu et senties ofegada, jo em sento agobiat de tanta vida social i sopars i amics i família... però tampoc vull matxacar ara el tema.
ELLA: Sí... suposo que hem descobert que som l'un per l'altres... però no deixa de ser una merda tot plegat, no?
ELL: Mira, jo ara estaré sol. Tornaré als meus orígens de mirar pelis en blanc i negre, menjar ganxitos al sofà i posar els peus sobre la taula. Sincerament, crec que sóc d'estar solter i no puc esperar que tu estiguis amb mi perquè no ets com jo.
ELLA: Però... tu també ho vols deixar, no?
ELL: Sí... i fins i tot puc dir que m'has fet un favor. Com sempre. Tu ets la decidida, la de prendre les decisions quan cal i jo sóc de deixar que les coses passin. Tard o d'hora ho hauria provocat jo de manera inconscient.
ELLA: Però tu estraàs bé? Vull que surtis i coneguis gent i no et quedis a casa tancat...
ELL: Ei, sí... és clar. No et preocupis que tindré vida social. no veus que ara faré pena a tothom...? Tots voldran que m'ho passi bé. Bé, de fet no sé qui seran aquests "tots" perquè són amics teus i voldran consolar-te a tu i no a mi. Però... buenu, alguna cosa faré, eh?
ELLA: I ara? A partir d'ara què? Serem amics...? Jo no et vull perdre de la meva vida.
ELL: Suposo que serem amics... però no ara. Seria estrany, no? D'aquí un temps ja ens trucarem i m'explicaràs què fas o amb qui està... bé això últim no cal. Però jo vull que siguis feliç I si no és amb mi... què hi puc fer! Jo també vull ser feliç i amb tu... no ho sóc del tot, no?
ELLA: Suposo que no....
ELL: Doncs ja està tot dit.
ELLA: Sí, no? Que et vagi molt bé...
ELL: I a tu... vinga, doncs... estem per aquí, no?
ELLA: Sí... adéu.
ELL: Et puc dir una cosa?
ELLA: Què?
ELL: En el fons, sempre vaig pensar que aconseguiria canviar-te i que t'agradarien les pelis dels anys 40... creia que l'amor et podria canviar... però no ha sigut així.
ELLA: L'amor és el que fa que ara ho deixem aquí i no ens tirem els trastos pel cap perquè cap dels dos és com voldríem que fos. Potser no ens ha canviat, però ara almenys ens entenem.
ELL: Potser sí. Adéu.
ELL: Doncs.. sí. Suposo que per dir-nos "adéu".
ELLA: Jo... és que... no sé.. tinc un mal a dins.. que...
ELL: Ei, no passa res... Bé, sí que passa, però vull dir.. que un no pot obligar a l'altre a que l'estimi o estigui amb ell.
ELLA: És que em sap greu.. perquè tu sempre has estat molt pendent de mi i de tot i jo... tinc la sensació que... que no he estat mai a l'alçada.
ELL: AIxò no és cert! Cadascú és com és i...
ELLA: Recordo quan vam anar al concert de Melendi. Tu no en tenies cap ganes i vas venir per acompanyar-me...
ELL: I em vaig passar tot el concert tirant pestes i dient que era horrible. Et vaig amargar el concert. Per tant, no sé qui ha tingut més paciència dels dos o s'ha esforçat més. Puc ser un autèntic malson quan m'hi esforço... però la vida de parella és això no? Una mica tu... una mica jo... Bé, però ara s'ha acabat.
ELLA: Ho sento molt...
ELL: Per què? hem viscut junts el temps que hem volgut i ara toca un altre capítol... Jo sempre he estat de viure sol i tu de sortir i fer coses amb la gent i...
ELLA: És que m'he sentit ofegada. No tinc ganes d'estar amb tu ja ... m'avorreixo i sento que vull fer moltes coses encara! I no vull emprenyar-me amb tu ni res. Jo t'estimo molt encara, per això no et puc seguir fent això. Jo no estic al cent per cent en la relació i tu estàs sempre allà... no m'has fallat ni un dia.
ELL: Doncs si tan bé estaves... Deu ser que alguna cosa no anava bé i no ho vèiem. Però no ens enganyem. No només ets tu. Jo també necessito deixar-te anar. No suporto veure't a casa esforçant-te per veure una peli que no vols o escoltant música que no vols sentir. Simplement, hem caminat per camins diferents i ara ja estem molt separats. Que jo no estigui malament, no vol dir que estigui bé. Si tu et senties ofegada, jo em sento agobiat de tanta vida social i sopars i amics i família... però tampoc vull matxacar ara el tema.
ELLA: Sí... suposo que hem descobert que som l'un per l'altres... però no deixa de ser una merda tot plegat, no?
ELL: Mira, jo ara estaré sol. Tornaré als meus orígens de mirar pelis en blanc i negre, menjar ganxitos al sofà i posar els peus sobre la taula. Sincerament, crec que sóc d'estar solter i no puc esperar que tu estiguis amb mi perquè no ets com jo.
ELLA: Però... tu també ho vols deixar, no?
ELL: Sí... i fins i tot puc dir que m'has fet un favor. Com sempre. Tu ets la decidida, la de prendre les decisions quan cal i jo sóc de deixar que les coses passin. Tard o d'hora ho hauria provocat jo de manera inconscient.
ELLA: Però tu estraàs bé? Vull que surtis i coneguis gent i no et quedis a casa tancat...
ELL: Ei, sí... és clar. No et preocupis que tindré vida social. no veus que ara faré pena a tothom...? Tots voldran que m'ho passi bé. Bé, de fet no sé qui seran aquests "tots" perquè són amics teus i voldran consolar-te a tu i no a mi. Però... buenu, alguna cosa faré, eh?
ELLA: I ara? A partir d'ara què? Serem amics...? Jo no et vull perdre de la meva vida.
ELL: Suposo que serem amics... però no ara. Seria estrany, no? D'aquí un temps ja ens trucarem i m'explicaràs què fas o amb qui està... bé això últim no cal. Però jo vull que siguis feliç I si no és amb mi... què hi puc fer! Jo també vull ser feliç i amb tu... no ho sóc del tot, no?
ELLA: Suposo que no....
ELL: Doncs ja està tot dit.
ELLA: Sí, no? Que et vagi molt bé...
ELL: I a tu... vinga, doncs... estem per aquí, no?
ELLA: Sí... adéu.
ELL: Et puc dir una cosa?
ELLA: Què?
ELL: En el fons, sempre vaig pensar que aconseguiria canviar-te i que t'agradarien les pelis dels anys 40... creia que l'amor et podria canviar... però no ha sigut així.
ELLA: L'amor és el que fa que ara ho deixem aquí i no ens tirem els trastos pel cap perquè cap dels dos és com voldríem que fos. Potser no ens ha canviat, però ara almenys ens entenem.
ELL: Potser sí. Adéu.
dissabte, 5 d’octubre del 2013
Conversa 34: coses de l'edat
Ell: Què? M'has de comentar alguna cosa?
Ella: Estic feta una merda i emprenyada.
Ell: Explica... no va bé?
Ella: No.. no va bé. Definitivament no va.
Ell: Però anava bé fins ara, no?
Ella: Doncs no. No ho crec. Potser creia que sí. Volia creure que sí, però no. És una puta egoista.
Ell: Ara veig clar que no va bé...
Ella: No pensa deixar al seu marit.
Ell: Però... tu això més o menys ja ho sabies, no? T'ho imaginaves...
Ella: Sí, suposo però... no ho sé... ara tinc la sensació que m'ha estat prenent el pèl tot aquest temps.
Ell: Però tu li has dit el que sents?
Ella: Què vols dir? Ja ho sap el què sento.
Ell: Sí, però no li has dit. Li has de dir com et sents, treure-t'ho del damunt almenys. Aquesta mala llet no t'ajuda en res.
Ella: Potser tens raó, però ara només tinc ganes de dir-li que se'n vagi a la merda ella, el seu marit, el seu gos i la seva merda de feina i tot el què vagi amb ella. No... no ho entenc... Si té una crisi dels quaranta o del cinquanta, per què m'hi fot a mi? Cony és el que jo en dic lesbianisme dels 40.
Ell: Perdona? Ella és lesbiana, no? Què vol dir lesbianisme dels 40?
Ella: Què cony ha de ser lesbiana! Ella porta vintinosequants anys casada i està farta del marit, la família, la seva vida social... I per fer alguna cosa diferent o castigar al marit té una experiència lèsbica amb una tia més jove i ja està. Li dona morbo. Creu recuperar l'energia perduda i alhora castiga al seu marit per tots aquests anys de merda que porta al seu costat.
Ell: Però si se'n va al llit amb tu... les ties li agraden, no?
Ella: Mira, per les ties és diferent. No som tan quadrades com els tios. O jo sóc diferent. Si una tia em dona plaer sexual i m'agrada estar amb ella i m'hi trobo bé, no hi dono més voltes. Els tios sou més... jo què sé com sou els tios! El què està clar és que aquesta tia m'ha ben fotut. M'explica mil històries de la seva vida i jo m'obro a ella i... no ho sé... creia que potser sí que era lesbiana. Però ara veig que no.
Ell: Però això es veu... Se sap, no?
Ella: A veure, era una tia amb qui estava bé i follàvem bé.. no em parava a pensar si era lesbiana o no... Mira estic feta un lio ara mateix. El què tinc clar és que aquesta tia seguirà casada i jo he sigut un entreteniment per explicar a les seves amigues un diumenge a la tarda com una gran aventura amb una joveneta. Les seves amigues s'escandalitzaran al principi i després li diran que ha fet ben fet. I jo seré la que s'ha fotut i s'ha cregut la història de la dona que estava atrapada per un matrimoni que no volia i més històries.
Ell: Ei, vine... va... una abraçada ben forta i aquesta nit anem al bar aquell que vam anar l'altre dia. Potser hi ha aquella pèl roja de la darrera vegada. Et va tirar la canya, no?
Ella: La que semblava la Julia Roberts...? Ah, doncs... a què esperem? I tu? Tu què faràs?
Ell: Jo? Em quedaré a la barra mentre una dona amb camisa a quadres em diu que els tios som tots uns gilipolles.
Ella: Ets un imbècil... però t'estimo. Gràcies per entendre'm.
Ell: Un germà ho és per tota la vida, no? Anem!
Ella: Estic feta una merda i emprenyada.
Ell: Explica... no va bé?
Ella: No.. no va bé. Definitivament no va.
Ell: Però anava bé fins ara, no?
Ella: Doncs no. No ho crec. Potser creia que sí. Volia creure que sí, però no. És una puta egoista.
Ell: Ara veig clar que no va bé...
Ella: No pensa deixar al seu marit.
Ell: Però... tu això més o menys ja ho sabies, no? T'ho imaginaves...
Ella: Sí, suposo però... no ho sé... ara tinc la sensació que m'ha estat prenent el pèl tot aquest temps.
Ell: Però tu li has dit el que sents?
Ella: Què vols dir? Ja ho sap el què sento.
Ell: Sí, però no li has dit. Li has de dir com et sents, treure-t'ho del damunt almenys. Aquesta mala llet no t'ajuda en res.
Ella: Potser tens raó, però ara només tinc ganes de dir-li que se'n vagi a la merda ella, el seu marit, el seu gos i la seva merda de feina i tot el què vagi amb ella. No... no ho entenc... Si té una crisi dels quaranta o del cinquanta, per què m'hi fot a mi? Cony és el que jo en dic lesbianisme dels 40.
Ell: Perdona? Ella és lesbiana, no? Què vol dir lesbianisme dels 40?
Ella: Què cony ha de ser lesbiana! Ella porta vintinosequants anys casada i està farta del marit, la família, la seva vida social... I per fer alguna cosa diferent o castigar al marit té una experiència lèsbica amb una tia més jove i ja està. Li dona morbo. Creu recuperar l'energia perduda i alhora castiga al seu marit per tots aquests anys de merda que porta al seu costat.
Ell: Però si se'n va al llit amb tu... les ties li agraden, no?
Ella: Mira, per les ties és diferent. No som tan quadrades com els tios. O jo sóc diferent. Si una tia em dona plaer sexual i m'agrada estar amb ella i m'hi trobo bé, no hi dono més voltes. Els tios sou més... jo què sé com sou els tios! El què està clar és que aquesta tia m'ha ben fotut. M'explica mil històries de la seva vida i jo m'obro a ella i... no ho sé... creia que potser sí que era lesbiana. Però ara veig que no.
Ell: Però això es veu... Se sap, no?
Ella: A veure, era una tia amb qui estava bé i follàvem bé.. no em parava a pensar si era lesbiana o no... Mira estic feta un lio ara mateix. El què tinc clar és que aquesta tia seguirà casada i jo he sigut un entreteniment per explicar a les seves amigues un diumenge a la tarda com una gran aventura amb una joveneta. Les seves amigues s'escandalitzaran al principi i després li diran que ha fet ben fet. I jo seré la que s'ha fotut i s'ha cregut la història de la dona que estava atrapada per un matrimoni que no volia i més històries.
Ell: Ei, vine... va... una abraçada ben forta i aquesta nit anem al bar aquell que vam anar l'altre dia. Potser hi ha aquella pèl roja de la darrera vegada. Et va tirar la canya, no?
Ella: La que semblava la Julia Roberts...? Ah, doncs... a què esperem? I tu? Tu què faràs?
Ell: Jo? Em quedaré a la barra mentre una dona amb camisa a quadres em diu que els tios som tots uns gilipolles.
Ella: Ets un imbècil... però t'estimo. Gràcies per entendre'm.
Ell: Un germà ho és per tota la vida, no? Anem!
divendres, 4 d’octubre del 2013
Conversa 33: el professor
Ella: I què..!? Va, explica, explica...
Ella 2: Doncs el que et vaig dir... estic sortint amb ell.
Ella: Tia, qué bé, no? I què més!? Vaaa...
Ella 2: Doncs un dia, després de la classe em vaig quedar recollint el material i em diu que si tenia alguna cosa a fer després. Li vaig dir que no... i vam anar a prendre una birra. I la resta... és història.
Ella: Una història d'amor, eh?
Ella 2: Com t'ho diria! Té un cos!! Fibrat... És el que té ser profe de Pilates, és clar! I és simpàtic...
Ella: I... al llit.. què tal?
Ella 2: Què t'he de dir... és el tio més bo que m'he lligat mai. És bo, perquè està bo i folla de meravella! Ho té tot!
Ella: Nena, deus estar que no toques a terra... Ei, vols deixar de mirar el mòbil quan et parlo?
Ella 2: No, és que avui tinc el presentiment que m'ha d'enviar un whatsapp.
Ella: Presentiment?
Ella 2: Ell avui no dóna classe, ens vam veure ahir com cada dijous... i com que avui és divendres i demà no s'ha de llevar d'hora... a veure si em diu alguna cosa!
Ella: Dona, més que un presentiment.. això són ganes! I això de "com cada dijous"...? Només us veieu els dijous o què?
Ella 2: De moment sí... diu que no vol anar amb presses. Ve a sopar a casa, es queda a dormir... o el què sigui... i l'endemà se'n va. Li preparo el sopar... sopem... i després.. doncs... I l'endemà es lleva ben d'hora i marxa. Dóna classes de Pilates a un grup de dones de no sé on.
Ella: O sigui que li fas el sopar, folleu i marxa...?
Ella 2: Buenu... és que ell és un esperit lliure saps? És molt de "viu i deixa viure" i tot això.
Ella: Ja, però... per ser una història d'amor com dius... m'hi falta... contacte?
Ella 2: Ell té el seu grup d'amics, juga a futbol... i durant la setmana necessita temps per a ell. Normalment els caps de setmana se'n va "por ahí" a fer les seves coses. I llavors, ens veiem els dijous.
Ella: Sí. Els dijous. Però res més..? Vull dir que... tu li fas el sopar, ell ve... feu l'amor o folleu, com li vulguis dir... i se'n va? No us veieu més?
Ella 2: No... de moment no. Ja et dic... ell és així.. com lliure. No vol lligams potser ara... Jo no el vull pressionar.
Ella: No crec que sigui pressionar-lo si tu li dius el què vols, però..., no, no cal que miris el mòbil que no has rebut cap missatge.
Ella 2: Com ho saps?
Ella: Per què no he sentit cap sorollet d'arribada de missatge ni vibració ni res...
Ella 2: Buenu, deu estar ocupat ara, però encara queden hores perquè s'acabi el dia. Ja veuràs com sí que diu alguna cosa.
Ella: Escolta... perdona que t'ho digui així, eh? però... No pot ser que tu estiguis més penjada d'ell... que ell de tu..?
Ella 2: Què vols dir? Tia que va ser ell qui va venir a mi, eh? Jo mai hauria somiat estar amb un tio així!
Ella: Doncs això mateix... No ho sé.. si va venir a tu i esteu tan bé, el més normal seria que us veiessiu sempre que poguessiu o que estiguessiu més en contacte, no?
Ella 2: Eeeehh.. potser sí, però no totes les relacions segueixen l'esquema clàssic.
Ella: No ho sé, potser tens raó... Mira, almenys les classes de Pilates et surten gratis o bé de preu no?
Ella 2: No. Per què? A 70 euros la classe. No veig per què m'hauria de fer un preu especial. Què vols que pensi que estic amb ell perquè em faci un descompte? Això se li diu ser puta. És això el què vols dir!? A tu què collons et passa? Eh? Tens enveja de que jo tingui un tio guapo que em folli o què?
Ella: Ei, ei, ei.. para el carro que jo no he dit ni em passa res. Simplement em sembla estrany que un paio vingui a casa teva un cop per setmana, tu li facis el sopar, se't folli i foti el camp. Perdona, dec ser molt clàssica, però no ho vull entendre com una història d'amor. Si més no, no per part d'ell. Em sembla una història d'un jeta. O una història de dependència. Un paio que un cop per setmana té un polvo assegurat i un sopar i la resta de setmana fa el què li dóna la gana... A tu t'està bé? Sincerament, eh? No penses que és un jeta?
Ella 2: Mira, nena, jo així sóc feliç, saps? No he tingut moltes parelles, ja ho saps. I cap d'elles era per tirar coets. Aquest està bo, folla de meravella i un cop a la setmana em deixa contenta i amb esperances i ganes per tota la setmana següent. Què més vull?
Ella: Doncs potser respectar-te una mica tu mateixa i no estar amb algú només perquè et fa cas.
Ella 2: Mira nena, no he vingut a fer psicoanàlisi. Ets una envejosa de merda i se't veu d'una hora lluny que necessites un polvo. Ah, ho sento, el que fot bons polvos els tinc jo! I no el penso deixar. I si et fot, t'aguantes maca. Ja t'enviaré el seu missatge de whatsapp perquè et moris de ràbia!
Ella: Molt bé. Entès. Aleshores no hi ha massa més a dir.. suposo.
Ella 2: Doncs el que et vaig dir... estic sortint amb ell.
Ella: Tia, qué bé, no? I què més!? Vaaa...
Ella 2: Doncs un dia, després de la classe em vaig quedar recollint el material i em diu que si tenia alguna cosa a fer després. Li vaig dir que no... i vam anar a prendre una birra. I la resta... és història.
Ella: Una història d'amor, eh?
Ella 2: Com t'ho diria! Té un cos!! Fibrat... És el que té ser profe de Pilates, és clar! I és simpàtic...
Ella: I... al llit.. què tal?
Ella 2: Què t'he de dir... és el tio més bo que m'he lligat mai. És bo, perquè està bo i folla de meravella! Ho té tot!
Ella: Nena, deus estar que no toques a terra... Ei, vols deixar de mirar el mòbil quan et parlo?
Ella 2: No, és que avui tinc el presentiment que m'ha d'enviar un whatsapp.
Ella: Presentiment?
Ella 2: Ell avui no dóna classe, ens vam veure ahir com cada dijous... i com que avui és divendres i demà no s'ha de llevar d'hora... a veure si em diu alguna cosa!
Ella: Dona, més que un presentiment.. això són ganes! I això de "com cada dijous"...? Només us veieu els dijous o què?
Ella 2: De moment sí... diu que no vol anar amb presses. Ve a sopar a casa, es queda a dormir... o el què sigui... i l'endemà se'n va. Li preparo el sopar... sopem... i després.. doncs... I l'endemà es lleva ben d'hora i marxa. Dóna classes de Pilates a un grup de dones de no sé on.
Ella: O sigui que li fas el sopar, folleu i marxa...?
Ella 2: Buenu... és que ell és un esperit lliure saps? És molt de "viu i deixa viure" i tot això.
Ella: Ja, però... per ser una història d'amor com dius... m'hi falta... contacte?
Ella 2: Ell té el seu grup d'amics, juga a futbol... i durant la setmana necessita temps per a ell. Normalment els caps de setmana se'n va "por ahí" a fer les seves coses. I llavors, ens veiem els dijous.
Ella: Sí. Els dijous. Però res més..? Vull dir que... tu li fas el sopar, ell ve... feu l'amor o folleu, com li vulguis dir... i se'n va? No us veieu més?
Ella 2: No... de moment no. Ja et dic... ell és així.. com lliure. No vol lligams potser ara... Jo no el vull pressionar.
Ella: No crec que sigui pressionar-lo si tu li dius el què vols, però..., no, no cal que miris el mòbil que no has rebut cap missatge.
Ella 2: Com ho saps?
Ella: Per què no he sentit cap sorollet d'arribada de missatge ni vibració ni res...
Ella 2: Buenu, deu estar ocupat ara, però encara queden hores perquè s'acabi el dia. Ja veuràs com sí que diu alguna cosa.
Ella: Escolta... perdona que t'ho digui així, eh? però... No pot ser que tu estiguis més penjada d'ell... que ell de tu..?
Ella 2: Què vols dir? Tia que va ser ell qui va venir a mi, eh? Jo mai hauria somiat estar amb un tio així!
Ella: Doncs això mateix... No ho sé.. si va venir a tu i esteu tan bé, el més normal seria que us veiessiu sempre que poguessiu o que estiguessiu més en contacte, no?
Ella 2: Eeeehh.. potser sí, però no totes les relacions segueixen l'esquema clàssic.
Ella: No ho sé, potser tens raó... Mira, almenys les classes de Pilates et surten gratis o bé de preu no?
Ella 2: No. Per què? A 70 euros la classe. No veig per què m'hauria de fer un preu especial. Què vols que pensi que estic amb ell perquè em faci un descompte? Això se li diu ser puta. És això el què vols dir!? A tu què collons et passa? Eh? Tens enveja de que jo tingui un tio guapo que em folli o què?
Ella: Ei, ei, ei.. para el carro que jo no he dit ni em passa res. Simplement em sembla estrany que un paio vingui a casa teva un cop per setmana, tu li facis el sopar, se't folli i foti el camp. Perdona, dec ser molt clàssica, però no ho vull entendre com una història d'amor. Si més no, no per part d'ell. Em sembla una història d'un jeta. O una història de dependència. Un paio que un cop per setmana té un polvo assegurat i un sopar i la resta de setmana fa el què li dóna la gana... A tu t'està bé? Sincerament, eh? No penses que és un jeta?
Ella 2: Mira, nena, jo així sóc feliç, saps? No he tingut moltes parelles, ja ho saps. I cap d'elles era per tirar coets. Aquest està bo, folla de meravella i un cop a la setmana em deixa contenta i amb esperances i ganes per tota la setmana següent. Què més vull?
Ella: Doncs potser respectar-te una mica tu mateixa i no estar amb algú només perquè et fa cas.
Ella 2: Mira nena, no he vingut a fer psicoanàlisi. Ets una envejosa de merda i se't veu d'una hora lluny que necessites un polvo. Ah, ho sento, el que fot bons polvos els tinc jo! I no el penso deixar. I si et fot, t'aguantes maca. Ja t'enviaré el seu missatge de whatsapp perquè et moris de ràbia!
Ella: Molt bé. Entès. Aleshores no hi ha massa més a dir.. suposo.
dijous, 26 de setembre del 2013
Conversa 32: estels
Ell: Que estàs enamorada o què?
Ella: No, per què? Jo ja no procuro enamorar-me.
Ell: I per què? Si està molt bé estar enamorat i veure-ho tot bonic i ...
Ella: Si t'enamores, deixes de ser tu i jo vull viure les relacions sent conscient de tot el què faig.
Ell: Home, però està bé deixar-te portar una mica de tant en tant i no ser tan cerebral, no?
Ella: Estar enamorat és com... no sé... com ser un estel i volar molt amunt sense tocar el terra...
Ell: Per això! Això està bé, no?
Ella: Mira, els estels van agafats amb fils a qui el porta i jo procuro que quan conec algú, no donar massa fil i que ningú em porti. Així no m'enlairo massa.
Ell: I quin problema hi ha en enlairar-se i volar?
Ella: Doncs que quan estàs volant per culpa de l'enamorament... o s'enreden els fils o de sobte perds volada i caus en picat.
Ell: Home, doncs si s'enreden els fils, pares i els desenredes.
Ella: A vegades... saps quan l'estel comença a girar sobre sí mateix i es fa un embolic en tot ell? Doncs jo no vull que em passi això. Quan més fil tens, més gros és el nus que es fa.
Ell: Bé, doncs trigues més temps a desfer aquest nus, però pots tornar-te a enlairar.
Ella: Mira, jo sóc més de tallar els fils.
Ell: Quan hi ha el nus?
Ella: No. No deixo que es faci el nus. Prefereixo que no hi hagi fils de lligam entre els dos. Ara prefereixo mirar... els estels d'altre gent.
Ell: Doncs jo prefereixo fer volar estels o ser un estel que veure'ls volar, ...
Ella: Em sembla molt bé que vulguis volar fent d'estel. Jo també vull volar, però sola. Sense ningú que em freni o m'estiri dels fils. O em faci caure en picat.
Ell: Vaja, doncs hauré d'anar a una altra platja a fer volar estels.
Ella: Em sap greu,... però sí.
Ell: Si algun dia vols... volar... amb algú... m'ho dius, eh? I jo procuraré que no es facin nusos ni caiguis en picat... Sóc bo portant estels...
Ella: M'ho crec, però ara com ara.. m'estimo volar sola.
Ella: No, per què? Jo ja no procuro enamorar-me.
Ell: I per què? Si està molt bé estar enamorat i veure-ho tot bonic i ...
Ella: Si t'enamores, deixes de ser tu i jo vull viure les relacions sent conscient de tot el què faig.
Ell: Home, però està bé deixar-te portar una mica de tant en tant i no ser tan cerebral, no?
Ella: Estar enamorat és com... no sé... com ser un estel i volar molt amunt sense tocar el terra...
Ell: Per això! Això està bé, no?
Ella: Mira, els estels van agafats amb fils a qui el porta i jo procuro que quan conec algú, no donar massa fil i que ningú em porti. Així no m'enlairo massa.
Ell: I quin problema hi ha en enlairar-se i volar?
Ella: Doncs que quan estàs volant per culpa de l'enamorament... o s'enreden els fils o de sobte perds volada i caus en picat.
Ell: Home, doncs si s'enreden els fils, pares i els desenredes.
Ella: A vegades... saps quan l'estel comença a girar sobre sí mateix i es fa un embolic en tot ell? Doncs jo no vull que em passi això. Quan més fil tens, més gros és el nus que es fa.
Ell: Bé, doncs trigues més temps a desfer aquest nus, però pots tornar-te a enlairar.
Ella: Mira, jo sóc més de tallar els fils.
Ell: Quan hi ha el nus?
Ella: No. No deixo que es faci el nus. Prefereixo que no hi hagi fils de lligam entre els dos. Ara prefereixo mirar... els estels d'altre gent.
Ell: Doncs jo prefereixo fer volar estels o ser un estel que veure'ls volar, ...
Ella: Em sembla molt bé que vulguis volar fent d'estel. Jo també vull volar, però sola. Sense ningú que em freni o m'estiri dels fils. O em faci caure en picat.
Ell: Vaja, doncs hauré d'anar a una altra platja a fer volar estels.
Ella: Em sap greu,... però sí.
Ell: Si algun dia vols... volar... amb algú... m'ho dius, eh? I jo procuraré que no es facin nusos ni caiguis en picat... Sóc bo portant estels...
Ella: M'ho crec, però ara com ara.. m'estimo volar sola.
dissabte, 14 de setembre del 2013
Conversa 31: fidels
Ell: Hola carinyo
Ella: Hola!
Ell: Escolta... com és que has vingut amb ell en el cotxe?
Ella: Ah, perquè m'ha dit que li venia de pas i s'ha ofert a portar-me.
Ell: Ja... és que us he vist parlant dins el cotxe una estona i...
Ella: Ens has vist? Què vol dir una estona? Que m'estaves espiant o què?
Ell: No, no... he arribat una mica abans i no volia interrompre la conversa, simplement. Per què t'hauria d'espiar?
Ella: No m'hauries d'espiar, simplement.
Ell: No, si no ho faig, ja t'he dit el què ha passat. Només que m'he posat una mica gelós...
Ella: Gelós? Per què, per que parlo amb un tio dins un cotxe?
Ell: Bé, no ho sé... qualsevol que pugui passar més temps que jo amb tu, ja em provoca una mica de... d'això... de gelosia. Però de bon rotllo, eh? Una mica de gelosia està bé, no? Vol dir que m'importes...
Ella: Sí, és clar sí, però no em vull sentir vigilada. No vull haver de mirar amb qui parlo i amb qui no o amb qui estic, m'entens?
Ell: No, si ho entenc. Tens total llibertat de fer el què vulguis. És només que com que treballa amb tu i s'ha ofert a portar-te en cotxe fins aquí i tot això... dons no ho sé que m'he sentit "raro". No farem ara un debat sobre la confiança, eh? Jo ja sé que puc confiar en tu i que no tinc que preocupar-me de res. Mai se'm ha passat pel cap que em fotis el salt ni res... sé que ens estimem o sigui que...
Ella: Me l'estic follant.
Ell: ... com..? ... què...?
Ella: Dic que...
Ell: Sí, ja ho he sentit... te l'estàs follant. I ha sigut una vegada només o ... oh, perdona has dit "me l'estic follant", això dóna continuitat a l'acció. Perdona a vegades em bloquejo i no escolto... i què vol dir que te l'estàs follant!? Bé, no cal que em responguis ja sé què vol dir...
Ella: Escolta... em sap greu... és... és que... No ho sé...
Ell: Què, no saps? Què, et sap greu...!?
Ella: És només una cosa física.. ell i jo no tenim...
Ell: Oh, gràcies! Només es follen a la meva nòvia físicament! Quina sort que tinc que no se la follen espiritualment! O mentalment!! Follar és una cosa física!!!
Ella: Vull dir que ell i jo no ens estimem ni res... és atracció física...
Ell: És clar, com que jo sóc repulsiu, el teu cos ha hagut d'anar a buscar alguna cosa més suportable, no? Moltes gràcies!
Ella: No ets repulsiu!! El que passa és que ell.. no sé com dir-ho... està viu! Em dóna vida! Tu i jo... darrerament és com si estiguessim morts...
Ell: Oh, ara sí que sóc afortunat! M'acabes de dir que sóc un cadàver! I que ell et dóna vida! Cony, el Dr. Frankenstein es folla la meva nòvia! Però... com pots tenir els collons de dir això!? Mira, hi has sortit guanyant, no? Has passat de la necrofilia a follar amb vius! Me n'alegro molt per tu!
Ella: Ho veus? Ni tan sols t'emprenyes molt ni m'insultes... és com si res t'afectés... Sempre posant el sarcasme i la ironia pel davant...
Ell: Benvinguts a la consulta de la Dra. Follacadàvers. Em vols psicoanalitzar ara? Però... és que... per què? Què ha passat? T'he fet res que...?
Ella: No, no és res concret.. és simplement que.. Jo em sentia sola i ... no ho sé ha passat... i... Per favor, no et quedis callat... digues...
Ell: T'asseguro que no vol sentir el que et voldria dir.
Ella: No, digue-ho! Deixa't anar i per una vegada digues què penses!!! Estic farta d'haver de treure't les paraules una a una! Farta d'haver de ser prudent perquè no et vull pressionar! Estic farta de que et quedis callat hores i hores sense dir res!! Farta de tot!!!
Ell: I això per què no ho deies abans? Abans de follar-te el Dr. Frankenstein!!! Ho podríem haver parlat! Però no. Jo em follo a un i a l'altre... i ja veurem què passa, no? Tens collons per follar-te a un altre i a mi, que portem cinc anys junts, no tens els collons de dir-me adéu!!!?? És això!? Doncs t'estalvio la frase perquè qui et diu "Adéu", sóc jo! Me'n vaig al cementiri, que és on estem millor els morts com jo! Tu ja pots anar-te'n amb el teu Doctor del collons.
Ella: No és doctor! Vull dir... bé... Però, no em pots deixar així! Hem de parlar-ho!
Ell: Ho sento, però la consulta avui ja m'ha sortit molt cara. Si em permets, me'n torno al meu taut de mort. Ara, un dia, pregunta't si no ets tu qui va deixant cadàvers per allà on passes.
Ella: Hola!
Ell: Escolta... com és que has vingut amb ell en el cotxe?
Ella: Ah, perquè m'ha dit que li venia de pas i s'ha ofert a portar-me.
Ell: Ja... és que us he vist parlant dins el cotxe una estona i...
Ella: Ens has vist? Què vol dir una estona? Que m'estaves espiant o què?
Ell: No, no... he arribat una mica abans i no volia interrompre la conversa, simplement. Per què t'hauria d'espiar?
Ella: No m'hauries d'espiar, simplement.
Ell: No, si no ho faig, ja t'he dit el què ha passat. Només que m'he posat una mica gelós...
Ella: Gelós? Per què, per que parlo amb un tio dins un cotxe?
Ell: Bé, no ho sé... qualsevol que pugui passar més temps que jo amb tu, ja em provoca una mica de... d'això... de gelosia. Però de bon rotllo, eh? Una mica de gelosia està bé, no? Vol dir que m'importes...
Ella: Sí, és clar sí, però no em vull sentir vigilada. No vull haver de mirar amb qui parlo i amb qui no o amb qui estic, m'entens?
Ell: No, si ho entenc. Tens total llibertat de fer el què vulguis. És només que com que treballa amb tu i s'ha ofert a portar-te en cotxe fins aquí i tot això... dons no ho sé que m'he sentit "raro". No farem ara un debat sobre la confiança, eh? Jo ja sé que puc confiar en tu i que no tinc que preocupar-me de res. Mai se'm ha passat pel cap que em fotis el salt ni res... sé que ens estimem o sigui que...
Ella: Me l'estic follant.
Ell: ... com..? ... què...?
Ella: Dic que...
Ell: Sí, ja ho he sentit... te l'estàs follant. I ha sigut una vegada només o ... oh, perdona has dit "me l'estic follant", això dóna continuitat a l'acció. Perdona a vegades em bloquejo i no escolto... i què vol dir que te l'estàs follant!? Bé, no cal que em responguis ja sé què vol dir...
Ella: Escolta... em sap greu... és... és que... No ho sé...
Ell: Què, no saps? Què, et sap greu...!?
Ella: És només una cosa física.. ell i jo no tenim...
Ell: Oh, gràcies! Només es follen a la meva nòvia físicament! Quina sort que tinc que no se la follen espiritualment! O mentalment!! Follar és una cosa física!!!
Ella: Vull dir que ell i jo no ens estimem ni res... és atracció física...
Ell: És clar, com que jo sóc repulsiu, el teu cos ha hagut d'anar a buscar alguna cosa més suportable, no? Moltes gràcies!
Ella: No ets repulsiu!! El que passa és que ell.. no sé com dir-ho... està viu! Em dóna vida! Tu i jo... darrerament és com si estiguessim morts...
Ell: Oh, ara sí que sóc afortunat! M'acabes de dir que sóc un cadàver! I que ell et dóna vida! Cony, el Dr. Frankenstein es folla la meva nòvia! Però... com pots tenir els collons de dir això!? Mira, hi has sortit guanyant, no? Has passat de la necrofilia a follar amb vius! Me n'alegro molt per tu!
Ella: Ho veus? Ni tan sols t'emprenyes molt ni m'insultes... és com si res t'afectés... Sempre posant el sarcasme i la ironia pel davant...
Ell: Benvinguts a la consulta de la Dra. Follacadàvers. Em vols psicoanalitzar ara? Però... és que... per què? Què ha passat? T'he fet res que...?
Ella: No, no és res concret.. és simplement que.. Jo em sentia sola i ... no ho sé ha passat... i... Per favor, no et quedis callat... digues...
Ell: T'asseguro que no vol sentir el que et voldria dir.
Ella: No, digue-ho! Deixa't anar i per una vegada digues què penses!!! Estic farta d'haver de treure't les paraules una a una! Farta d'haver de ser prudent perquè no et vull pressionar! Estic farta de que et quedis callat hores i hores sense dir res!! Farta de tot!!!
Ell: I això per què no ho deies abans? Abans de follar-te el Dr. Frankenstein!!! Ho podríem haver parlat! Però no. Jo em follo a un i a l'altre... i ja veurem què passa, no? Tens collons per follar-te a un altre i a mi, que portem cinc anys junts, no tens els collons de dir-me adéu!!!?? És això!? Doncs t'estalvio la frase perquè qui et diu "Adéu", sóc jo! Me'n vaig al cementiri, que és on estem millor els morts com jo! Tu ja pots anar-te'n amb el teu Doctor del collons.
Ella: No és doctor! Vull dir... bé... Però, no em pots deixar així! Hem de parlar-ho!
Ell: Ho sento, però la consulta avui ja m'ha sortit molt cara. Si em permets, me'n torno al meu taut de mort. Ara, un dia, pregunta't si no ets tu qui va deixant cadàvers per allà on passes.
dilluns, 26 d’agost del 2013
Conversa 30: números
Ell: Escolta, tu creus que existeix la fórmula per trobar l'amor?
Ella: Què és això? Una frase promocional d'alguna peli de Disney o què?
Ell: No, vull dir si hi ha uns ingredients o elements mínims que s'han de donar obligatòriament perquè sorgeixi l'amor entre dues persones i es mantingui.
Ella: A veure... vaig a mirar de ser seriós i mirar-ho científicament... Una vegada vaig llegir que de la mateixa manera que un recipient es refreda si ningú el manté en calor, suposo que amb l'amor deu passar el mateix. Necessita aquesta escalfor contínua, no?
Ell: Sí, et segueixo. I com hauria de ser aquesta escalfor? Quins serien els elements que farien aquesta funció?
Ella: Si ens ho mirem des d'un punt de vista matemàtic, podria ser com si volguéssim mantenir un satèl·lit en òrbita.
Ell: Què vols dir?
Ella: Els satèl·lits, un cop estan en òrbita es mantenen en el seu camí de forma contínua. Però per posar-los en òrbita, s'aplica el que es coneix com la Teoria del Control Òptim. És una tècnica matemàtica que s'utilitza per resoldre problemes d'optimització en sistemes que evolucionen en el temps i que són susceptibles de ser influenciats per forces externes. Veus per on vaig?
Ell: Ho veig, però no sé si et segueixo ja...
Ella: Aquesta teoria el que ens dóna és un camí o una forma de comportament per a les variables de control. És a dir, ens indica quines accions s'han de seguir per a poder dur, a la totalitat del sistema, des d'un estat inicial a un de final, de forma òptima.
Ell: Ja... i en el cas que ens ocupa... Quines serien aquestes accions a seguir o aquest comportament que haurien de tenir les variables per tenir èxit en una relació?
Ella: Estem parlant sempre d'una relació a llarg termini, no?
Ell: Per suposat. Per curt termini anem fent sobre la marxa... i així ens va. Però què, saps com fer-ho?
Ella: Una relació a llarg termini, des del punt de vista matemàtic i segons aquesta teoria, sento dir-te que no té grans probabilitats d'èxit.
Ell: Per què? Si tenim en compte totes les variables i com s'han de comportar? No?
Ella: Per començar, cada parella és diferent; particular. I per tant, cada parella ha de trobar el seu patró de comportament específic i no aplicar una fórmula concreta amb uns valors determinats.
Ell: I aquest patró què tindria en compte?
Ella: Quan parlo de patró em refereixo al que fem cada dia com a parella... planejar coses junts, dedicar-se temps, escoltar-se, ser més carinyós, tolerant...
Ell: Això ja ho sabem tots, no?
Ella: Sí, és clar, no t'estic descobrint res, però el més important és que un ha de saber quant està disposat a esforçar-se per mantenir aquesta relació. I això... és una mica difícil perquè tendim a que mai en tenim prou. Sempre demanem més atenció, carinyo, escolta, comprensió... Només que et relaxis una mica, ja estàs en perill de deixar-ho estar.
Ell: O sigui que ho tenim fotut... però la matemàtica pot explicar l'amor?
Ella: Estàs molt intrigat en el tema, no? Mira, jo crec que per explicar qualsevol fenomen, ja sigui psicològic, biològic o el que sigui, al final es tracta de posar unes quantitats en relació a unes altres. O sigui, establir un model matemàtic. La ciència es basa en matemàtica, sinó, no és ciència. Qualsevol procés que volguem entendre, l'entendrem quan el poguem descriure de forma matemàtica. La pregunta és: l'amor és una ciència?
Ell: Jo ja no ho sé... ara em dius que podem explicar l'amor matemàticament, però no sabem com fer-ho. Sempre havia pensat que l'amor era una cosa de química.
Ella: I ho és, però no oblidis que la química és una ciència i com a tal, té una base matemàtica.
Ell: Vaja... tot vist així queda una mica fred, no?
Ella: Ah, però parlaves de romanticisme o de matemàtica?
Ell: Potser de les dues coses.
Ella: Ara no sé què vols dir.
Ell: Jo he trobat molt romàntica tota la teva explicació matemàtica. Una mica frustant en això de què ho tinc difícil per trobar un amor que duri molt de temps, però alhora molt romàntic en el sentit tràgic del terme. Vull dir, el fracàs, la tortura i tot això que acompanyava als romàntics.
Ella: Va, no siguis tan "tràgic" que no n'hi ha per tant. Si t'hi esforces es pot aconseguir... jo només he dit que és difícil.
Ell: O sigui que l'amor és físic, químic i matemàtic!
Ella: I de lletres! Les cartes i els escrits també funcionen, no?
Ell: Doncs em toca tornar a estudiar. Mai he sigut bo en matemàtiques ni física ni química... estic perdut!
Ella: Però potser ets bo en lletres. Jo sempre he sigut de números.
Ell: Sí, potser sí que les lletres no se'm donen malament. Aleshores podem quedar qualsevol dia per fer intercanvi de coneixements.
Ella: Intercanvis de coneixements? Ara ho dius així? Ja...
Ella: Què és això? Una frase promocional d'alguna peli de Disney o què?
Ell: No, vull dir si hi ha uns ingredients o elements mínims que s'han de donar obligatòriament perquè sorgeixi l'amor entre dues persones i es mantingui.
Ella: A veure... vaig a mirar de ser seriós i mirar-ho científicament... Una vegada vaig llegir que de la mateixa manera que un recipient es refreda si ningú el manté en calor, suposo que amb l'amor deu passar el mateix. Necessita aquesta escalfor contínua, no?
Ell: Sí, et segueixo. I com hauria de ser aquesta escalfor? Quins serien els elements que farien aquesta funció?
Ella: Si ens ho mirem des d'un punt de vista matemàtic, podria ser com si volguéssim mantenir un satèl·lit en òrbita.
Ell: Què vols dir?
Ella: Els satèl·lits, un cop estan en òrbita es mantenen en el seu camí de forma contínua. Però per posar-los en òrbita, s'aplica el que es coneix com la Teoria del Control Òptim. És una tècnica matemàtica que s'utilitza per resoldre problemes d'optimització en sistemes que evolucionen en el temps i que són susceptibles de ser influenciats per forces externes. Veus per on vaig?
Ell: Ho veig, però no sé si et segueixo ja...
Ella: Aquesta teoria el que ens dóna és un camí o una forma de comportament per a les variables de control. És a dir, ens indica quines accions s'han de seguir per a poder dur, a la totalitat del sistema, des d'un estat inicial a un de final, de forma òptima.
Ell: Ja... i en el cas que ens ocupa... Quines serien aquestes accions a seguir o aquest comportament que haurien de tenir les variables per tenir èxit en una relació?
Ella: Estem parlant sempre d'una relació a llarg termini, no?
Ell: Per suposat. Per curt termini anem fent sobre la marxa... i així ens va. Però què, saps com fer-ho?
Ella: Una relació a llarg termini, des del punt de vista matemàtic i segons aquesta teoria, sento dir-te que no té grans probabilitats d'èxit.
Ell: Per què? Si tenim en compte totes les variables i com s'han de comportar? No?
Ella: Per començar, cada parella és diferent; particular. I per tant, cada parella ha de trobar el seu patró de comportament específic i no aplicar una fórmula concreta amb uns valors determinats.
Ell: I aquest patró què tindria en compte?
Ella: Quan parlo de patró em refereixo al que fem cada dia com a parella... planejar coses junts, dedicar-se temps, escoltar-se, ser més carinyós, tolerant...
Ell: Això ja ho sabem tots, no?
Ella: Sí, és clar, no t'estic descobrint res, però el més important és que un ha de saber quant està disposat a esforçar-se per mantenir aquesta relació. I això... és una mica difícil perquè tendim a que mai en tenim prou. Sempre demanem més atenció, carinyo, escolta, comprensió... Només que et relaxis una mica, ja estàs en perill de deixar-ho estar.
Ell: O sigui que ho tenim fotut... però la matemàtica pot explicar l'amor?
Ella: Estàs molt intrigat en el tema, no? Mira, jo crec que per explicar qualsevol fenomen, ja sigui psicològic, biològic o el que sigui, al final es tracta de posar unes quantitats en relació a unes altres. O sigui, establir un model matemàtic. La ciència es basa en matemàtica, sinó, no és ciència. Qualsevol procés que volguem entendre, l'entendrem quan el poguem descriure de forma matemàtica. La pregunta és: l'amor és una ciència?
Ell: Jo ja no ho sé... ara em dius que podem explicar l'amor matemàticament, però no sabem com fer-ho. Sempre havia pensat que l'amor era una cosa de química.
Ella: I ho és, però no oblidis que la química és una ciència i com a tal, té una base matemàtica.
Ell: Vaja... tot vist així queda una mica fred, no?
Ella: Ah, però parlaves de romanticisme o de matemàtica?
Ell: Potser de les dues coses.
Ella: Ara no sé què vols dir.
Ell: Jo he trobat molt romàntica tota la teva explicació matemàtica. Una mica frustant en això de què ho tinc difícil per trobar un amor que duri molt de temps, però alhora molt romàntic en el sentit tràgic del terme. Vull dir, el fracàs, la tortura i tot això que acompanyava als romàntics.
Ella: Va, no siguis tan "tràgic" que no n'hi ha per tant. Si t'hi esforces es pot aconseguir... jo només he dit que és difícil.
Ell: O sigui que l'amor és físic, químic i matemàtic!
Ella: I de lletres! Les cartes i els escrits també funcionen, no?
Ell: Doncs em toca tornar a estudiar. Mai he sigut bo en matemàtiques ni física ni química... estic perdut!
Ella: Però potser ets bo en lletres. Jo sempre he sigut de números.
Ell: Sí, potser sí que les lletres no se'm donen malament. Aleshores podem quedar qualsevol dia per fer intercanvi de coneixements.
Ella: Intercanvis de coneixements? Ara ho dius així? Ja...
dimecres, 21 d’agost del 2013
Conversa 29: date 2
Ell: Em pensava que no tornaries.
Ella: Per què? T'he dit que anava a buscar alguna cosa per beure, no?
Ell: Sí, no ho sé. Ho podries haver fet. Marxar vull dir.
Ella: Però no ho he fet i estic aquí.
Ell: I tu?
Ella: Jo què?
Ell: Abans m'has preguntat si tenia fills. Tu en tens?
Ella: No, no. No.
Ell: Bé, tampoc cal que ho diguis tres cops. Amb una vegada m'ho crec. És estrany. Vull dir que a la teva edat, normalment...
Ella: Quina edat creus que tinc?
Ell: Sóc dolent calculant edats... però... uns 40...?
Ella: Sí, d'acord, en tinc 38 i mig. No són tants.
Ell: Dona, l'edat és la que és. 38 és un bon número.
Ella: I tu? Quants en tens?
Ell: Quants me'n poses?
Ella: Al teu perfil deia 40, però sembles més jove.
Ell: Ah, gràcies. Sí, són 40... No recordava el perfil... potser que el revisi de tant en tant. Diu alguna cosa més el meu perfil que jo no recordi?
Ella: T'agrada el mar, el cinema de terror, els animals... i els llibrets de formatge?
Ell: Ah, sí, això sempre ho poso. No sé, no m'agrada menjar molt, però els llibrets m'agraden molt. Si em vols fer feliç, uns llibrets i llestos!
Ella: Home, així ets fàcil de contentar, no?
Ell: En això sí. En altres coses suposo que sóc més exigent. La sinceritat, la confiança,... en això sóc més... intransigent. Intransigent no seria la paraula. Però vaja, que valoro molt la sinceritat.
Ella: Això ja ho has dit abans. No confies en la gent o què?
Ell: No és que no hi confiï... és que normalment la gent s'amaga molt de com és. Vol ser un altre...
Ella: O no li agrada ser com és potser... algunes coses que no vols que sàpiguen.
Ell: En tot cas, pot canviar-ho si vol, no?
Ella: Sí, suposo... qué profund s'ha tornat el tema!
Ell: Sí, massa. Va, canvi de tema. És maca aquesta polsera que portes. D'on és?
Ella: Tinc una filla. De 4 anys.
Ell: Ups...
Ella: Abans he dit que no en tenia perquè... no ho sé, perquè sóc burra... o perquè no esperava que ho preguntessis tu... En fi, m'he atabalat.
Ell: Ei, no passa res. Ningú és burro. Deus tenir les teves raons per no dir-ho a un desconegut. El meu fill en té 5.
Ella: Com? També tens un nen? I per què no ho has dit? I tot allò de la confiança i valorar la sinceritat...?
Ell: Tu m'ho preguntes? No ho sé, precisament per allò de la confiança i per no espantar a les noies... La teoria em diu una cosa i la pràctica em porta a fer-ne una altra. Perdona.
Ella: Sí mira, ja veus amb qui parles. O sigui que tens un nen i jo una nena... Hi ha alguna cosa més? Has estat a la presó, et busca la policia? Estàs casat...?
Ell: No a totes les preguntes. Aquest cop és veritat. No, no estic casat ni policies ni res. El meu fill és d'una relació en la que no ens vam casar.
Ella: Està amb sa mare ara? Perdona, no t'ho he de preguntar o no m'has de contestar. La meva està amb ma mare. I ja t'ho he dit abans, però tampoc ho he dit sense mala llet... en fi que... no ets la meva tercera cita d'aquesta setmana. Ho sento. Vull dir que no t'hauria d'haver enganyat en això tampoc. Ets la meva primera cita després de sis mesos sense quedar amb ningú. Volia mostrar seguretat i semblar que dominava la situació. Tinc 40 anys.
Ell: Ja veig... ara et treuràs la perruca i les dents postisses i marxaràs, no?
Ella: Com? Eh... no, no. El cabell i les dents són meves. Ho sento. Abans, no m'he assegut amb tu i has hagut d'esperar, perquè no m'atrevia a venir...
Ell: Doncs sí que estem bé tu i jo. No passa res. Tot entès. El meu fill és amb sa mare perquè avui li toca estar amb ella. Ella està feliçment ajuntada amb una nova parella i ens portem molt bé tots. La resta que t'he dit és tot veritat. El tema dels llibrets també és cert. En tot cas, tornem a començar, no?
Ella: Per què? T'he dit que anava a buscar alguna cosa per beure, no?
Ell: Sí, no ho sé. Ho podries haver fet. Marxar vull dir.
Ella: Però no ho he fet i estic aquí.
Ell: I tu?
Ella: Jo què?
Ell: Abans m'has preguntat si tenia fills. Tu en tens?
Ella: No, no. No.
Ell: Bé, tampoc cal que ho diguis tres cops. Amb una vegada m'ho crec. És estrany. Vull dir que a la teva edat, normalment...
Ella: Quina edat creus que tinc?
Ell: Sóc dolent calculant edats... però... uns 40...?
Ella: Sí, d'acord, en tinc 38 i mig. No són tants.
Ell: Dona, l'edat és la que és. 38 és un bon número.
Ella: I tu? Quants en tens?
Ell: Quants me'n poses?
Ella: Al teu perfil deia 40, però sembles més jove.
Ell: Ah, gràcies. Sí, són 40... No recordava el perfil... potser que el revisi de tant en tant. Diu alguna cosa més el meu perfil que jo no recordi?
Ella: T'agrada el mar, el cinema de terror, els animals... i els llibrets de formatge?
Ell: Ah, sí, això sempre ho poso. No sé, no m'agrada menjar molt, però els llibrets m'agraden molt. Si em vols fer feliç, uns llibrets i llestos!
Ella: Home, així ets fàcil de contentar, no?
Ell: En això sí. En altres coses suposo que sóc més exigent. La sinceritat, la confiança,... en això sóc més... intransigent. Intransigent no seria la paraula. Però vaja, que valoro molt la sinceritat.
Ella: Això ja ho has dit abans. No confies en la gent o què?
Ell: No és que no hi confiï... és que normalment la gent s'amaga molt de com és. Vol ser un altre...
Ella: O no li agrada ser com és potser... algunes coses que no vols que sàpiguen.
Ell: En tot cas, pot canviar-ho si vol, no?
Ella: Sí, suposo... qué profund s'ha tornat el tema!
Ell: Sí, massa. Va, canvi de tema. És maca aquesta polsera que portes. D'on és?
Ella: Tinc una filla. De 4 anys.
Ell: Ups...
Ella: Abans he dit que no en tenia perquè... no ho sé, perquè sóc burra... o perquè no esperava que ho preguntessis tu... En fi, m'he atabalat.
Ell: Ei, no passa res. Ningú és burro. Deus tenir les teves raons per no dir-ho a un desconegut. El meu fill en té 5.
Ella: Com? També tens un nen? I per què no ho has dit? I tot allò de la confiança i valorar la sinceritat...?
Ell: Tu m'ho preguntes? No ho sé, precisament per allò de la confiança i per no espantar a les noies... La teoria em diu una cosa i la pràctica em porta a fer-ne una altra. Perdona.
Ella: Sí mira, ja veus amb qui parles. O sigui que tens un nen i jo una nena... Hi ha alguna cosa més? Has estat a la presó, et busca la policia? Estàs casat...?
Ell: No a totes les preguntes. Aquest cop és veritat. No, no estic casat ni policies ni res. El meu fill és d'una relació en la que no ens vam casar.
Ella: Està amb sa mare ara? Perdona, no t'ho he de preguntar o no m'has de contestar. La meva està amb ma mare. I ja t'ho he dit abans, però tampoc ho he dit sense mala llet... en fi que... no ets la meva tercera cita d'aquesta setmana. Ho sento. Vull dir que no t'hauria d'haver enganyat en això tampoc. Ets la meva primera cita després de sis mesos sense quedar amb ningú. Volia mostrar seguretat i semblar que dominava la situació. Tinc 40 anys.
Ell: Ja veig... ara et treuràs la perruca i les dents postisses i marxaràs, no?
Ella: Com? Eh... no, no. El cabell i les dents són meves. Ho sento. Abans, no m'he assegut amb tu i has hagut d'esperar, perquè no m'atrevia a venir...
Ell: Doncs sí que estem bé tu i jo. No passa res. Tot entès. El meu fill és amb sa mare perquè avui li toca estar amb ella. Ella està feliçment ajuntada amb una nova parella i ens portem molt bé tots. La resta que t'he dit és tot veritat. El tema dels llibrets també és cert. En tot cas, tornem a començar, no?
dissabte, 17 d’agost del 2013
Conversa 28: date
Ella: Hola, sóc jo.
Ell: Ah, doncs fa una bona estona que espero.
Ella: Sí, ja t'he vist. Era allà a la barra esperant.
Ell: Sí, jo també t'he vist, però com que no sabia quina cara tenies... I què esperaves? Que marxés o què?
Ella: No, no tenia clar si dir-te res o no.
Ell: Ah, i a mi que em bombin, no? Si jo em floreixo aquí esperant és igual.
Ella:Ui tio si comencem així malament, eh?
Ell: Ah, la culpa és meva per haver-te esperat mitja hora, no? Doncs quedes alliberada de la obligació de saludar-me, no cal que et quedis.
Ella: Sec una estona, eh? Sempre vas tant a la defensiva? Així ho tens fotut eh, per conèixer gent nova.
Ell: Ets una experta tu en això de les cites a cegues o què?
Ella: Tu ets la meva 3a d'aquesta setmana. I som a dimarts...
Ell: Una experta. Tu ets la meva primera i potser la darrera. Això de les cites per internet no funciona mai. Ni tan sols sé perquè he vingut. Està clar que tu i jo no tenim res a veure.
Ella: Espera, ens podem anar coneixent, no?
Ell: Ara sí? Ja has vist alguna cosa que t'interessa o es que estàs molt avorrida? Si ni tan sols sé com et dius realment!
Ella: Ui, és que perquè et digui el meu nom real t'ho has de currar més. Hi ha molt de psicòpata pel món.
Ell: I la foto? Tampoc eres tu, no?
Ella: No, és una que vaig trobar per internet. Què passa, no t'agrado?
Ell: No, no és això, però és que quedar amb algú que no sé com es diu ni quina cara té... Sí val, t'agrada llegir, el cinema, la natura i tot això, però suposo que com tots, no?
Ella: Mira, de moment ets diferent als que he conegut fins ara.
Ell: Què vols dir?
Ella: No has fingit ser qui no eres, no m'has volgut impressionar dient-me que tens una feina superbona o que tot et va fabulosament bé i estàs aquí per passar l'estona.
Ell: Tant es nota que la meva feina no és cap meravella i que porto una temporada de merda?
Ella: No, no es nota, però no vas de fantasma per la vida. Jo tot el que he posat al meu perfil és cert. M'agrada la muntanya, llegir, el cinema... i moltes altres coses més. I a tu?
Ell: Sí, a mi també, però sóc més de platja, de mar, de sorra... i llegeixo poc. M'avorreix. El cinema m'agrada molt, però avui dia, les pelis són totes una merda.
Ella: Què em recomanes anar a veure?
Ell: No et conec, no sé els teus gustos... N'hi ha una d'uns paios que van a la muntanya i maten gent. No em va agradar. No te la recomano.
Ella: Escolta, i el teu nom sí que és el del perfil? La foto ja veig que sí.
Ell: Sí el nom és el meu. La foto té uns tres anys. No en tinc d'ara. No surto bé a les fotos i en aquesta encara estic presentable. No espanto a les noies ni els nens.
Ella: T'agraden els nens? En tens?
Ell: Per què? És un problema? No, no en tinc... no ho he posat en el meu perfil. No sé, creia que el perfil havia de ser sincer, sinó quina relació pots tenir amb algú si no ets sincer? Ja sé que no ens hem de casar ni res, però un mínim de confiança...
Ella: Tu pots confiar en mi, tranquil. Les noies ho tenim més fotut per axò de les cites. Els tios volen follar i prou. No hi ha res més al darrera. Si follen, tot va bé. Si no follen, ja no volen saber res de tu.
Ell: Jo es que ni que sigui per follar, necessito uns mínims.
Ella: Que ets un romàntic o què?
Ell: No té res a veure, però és que sinó, em costa molt tenir confiança.
Ella: Que t'han fotut moltes hòsties les noies a la vida o què?
Ell: No, la veritat és que no, però no em costa obrir-me a la gent que no conec. La meva germana m'ha apuntat a aquesta cita. Jo no hi crec en les cites per inernet.
Ella: Ara tampoc t'ho estàs passant tan malament, no?
Ell: No, és cert. De moment va bé.
Ella: Sí, de moment la cosa pinta diferent.
Ell: Això vol dir que no follarem? És broma.
Ella: Per un moment m'aixecava i marxava. Vés amb compte amb aquestes bromes en una primera cita o et quedaràs sense ningú.
Ell: Ah, tindré més cites?
Ella: Això depèn de tu. Quedes amb més noies i vas tancant el cercle fins que trobes una que t'agrada.
Ell: I jo quin lloc ocupo en el teu cercle. Estàs començant-lo o tancant-lo?
Ella: Això no se sap. Quan el trobes, dónes el cercle per tancat. No et posis objectius en les cites. Gaudeix de la companyia i ja està.
Ell: Està clar que tu domines més el tema que jo. Vols fer alguna cosa? Anar a un altre lloc o el que sigui?
Ella: Ei, vas millorant! No, no cal. Aquí estic bé. Em demano alguna cosa per beure i seguim xerrant. Vols alguna cosa tu?
Ell: Sí, escurar el gel de la Coca-Cola ja se'm fa avorrit. No dóna més de sí.
Ella: Tens un punt divertit. Això m'agrada. Ara torno.
Ell: Ah, doncs fa una bona estona que espero.
Ella: Sí, ja t'he vist. Era allà a la barra esperant.
Ell: Sí, jo també t'he vist, però com que no sabia quina cara tenies... I què esperaves? Que marxés o què?
Ella: No, no tenia clar si dir-te res o no.
Ell: Ah, i a mi que em bombin, no? Si jo em floreixo aquí esperant és igual.
Ella:Ui tio si comencem així malament, eh?
Ell: Ah, la culpa és meva per haver-te esperat mitja hora, no? Doncs quedes alliberada de la obligació de saludar-me, no cal que et quedis.
Ella: Sec una estona, eh? Sempre vas tant a la defensiva? Així ho tens fotut eh, per conèixer gent nova.
Ell: Ets una experta tu en això de les cites a cegues o què?
Ella: Tu ets la meva 3a d'aquesta setmana. I som a dimarts...
Ell: Una experta. Tu ets la meva primera i potser la darrera. Això de les cites per internet no funciona mai. Ni tan sols sé perquè he vingut. Està clar que tu i jo no tenim res a veure.
Ella: Espera, ens podem anar coneixent, no?
Ell: Ara sí? Ja has vist alguna cosa que t'interessa o es que estàs molt avorrida? Si ni tan sols sé com et dius realment!
Ella: Ui, és que perquè et digui el meu nom real t'ho has de currar més. Hi ha molt de psicòpata pel món.
Ell: I la foto? Tampoc eres tu, no?
Ella: No, és una que vaig trobar per internet. Què passa, no t'agrado?
Ell: No, no és això, però és que quedar amb algú que no sé com es diu ni quina cara té... Sí val, t'agrada llegir, el cinema, la natura i tot això, però suposo que com tots, no?
Ella: Mira, de moment ets diferent als que he conegut fins ara.
Ell: Què vols dir?
Ella: No has fingit ser qui no eres, no m'has volgut impressionar dient-me que tens una feina superbona o que tot et va fabulosament bé i estàs aquí per passar l'estona.
Ell: Tant es nota que la meva feina no és cap meravella i que porto una temporada de merda?
Ella: No, no es nota, però no vas de fantasma per la vida. Jo tot el que he posat al meu perfil és cert. M'agrada la muntanya, llegir, el cinema... i moltes altres coses més. I a tu?
Ell: Sí, a mi també, però sóc més de platja, de mar, de sorra... i llegeixo poc. M'avorreix. El cinema m'agrada molt, però avui dia, les pelis són totes una merda.
Ella: Què em recomanes anar a veure?
Ell: No et conec, no sé els teus gustos... N'hi ha una d'uns paios que van a la muntanya i maten gent. No em va agradar. No te la recomano.
Ella: Escolta, i el teu nom sí que és el del perfil? La foto ja veig que sí.
Ell: Sí el nom és el meu. La foto té uns tres anys. No en tinc d'ara. No surto bé a les fotos i en aquesta encara estic presentable. No espanto a les noies ni els nens.
Ella: T'agraden els nens? En tens?
Ell: Per què? És un problema? No, no en tinc... no ho he posat en el meu perfil. No sé, creia que el perfil havia de ser sincer, sinó quina relació pots tenir amb algú si no ets sincer? Ja sé que no ens hem de casar ni res, però un mínim de confiança...
Ella: Tu pots confiar en mi, tranquil. Les noies ho tenim més fotut per axò de les cites. Els tios volen follar i prou. No hi ha res més al darrera. Si follen, tot va bé. Si no follen, ja no volen saber res de tu.
Ell: Jo es que ni que sigui per follar, necessito uns mínims.
Ella: Que ets un romàntic o què?
Ell: No té res a veure, però és que sinó, em costa molt tenir confiança.
Ella: Que t'han fotut moltes hòsties les noies a la vida o què?
Ell: No, la veritat és que no, però no em costa obrir-me a la gent que no conec. La meva germana m'ha apuntat a aquesta cita. Jo no hi crec en les cites per inernet.
Ella: Ara tampoc t'ho estàs passant tan malament, no?
Ell: No, és cert. De moment va bé.
Ella: Sí, de moment la cosa pinta diferent.
Ell: Això vol dir que no follarem? És broma.
Ella: Per un moment m'aixecava i marxava. Vés amb compte amb aquestes bromes en una primera cita o et quedaràs sense ningú.
Ell: Ah, tindré més cites?
Ella: Això depèn de tu. Quedes amb més noies i vas tancant el cercle fins que trobes una que t'agrada.
Ell: I jo quin lloc ocupo en el teu cercle. Estàs començant-lo o tancant-lo?
Ella: Això no se sap. Quan el trobes, dónes el cercle per tancat. No et posis objectius en les cites. Gaudeix de la companyia i ja està.
Ell: Està clar que tu domines més el tema que jo. Vols fer alguna cosa? Anar a un altre lloc o el que sigui?
Ella: Ei, vas millorant! No, no cal. Aquí estic bé. Em demano alguna cosa per beure i seguim xerrant. Vols alguna cosa tu?
Ell: Sí, escurar el gel de la Coca-Cola ja se'm fa avorrit. No dóna més de sí.
Ella: Tens un punt divertit. Això m'agrada. Ara torno.
divendres, 21 de juny del 2013
Conversa 27: conversa
Ell: Sempre que parlo amb tu tinc la sensació de que et molesto.
Ella: Per què ho dius?
Ell: Perquè quan t'envio un missatge pel whatsapp trigues molt a contestar.
Ella: És que a vegades trigo molt a veure els missatges. A més, no és obligatori respondre immediatament, no?
Ell: No, ja ho sé, però em referia un cop ja estem enviant-nos missatges. Entre missatge i missatge, trigues molt a contestar. Tinc la sensació que respons per ser amable i prou.
Ella: Home, potser és que estic teclejant amb algú altre... no me n'adono.
Ell: Sí, segurament, però no ho sé... és la sensació que tinc.
Ella: Ehhh... el què?
Ell: Què, de què?
Ella: No, que... això de la sensació... què deies?
Ell: Que quan parlem, tinc la sensació que et molesto.
Ella: Doncs no, no és veritat. Però ara t'he de deixar que m'esperen uns amics i m'he de dutxar i tot..
Ell: Sí, és clar. Passa-t'ho molt bé. Adéu.
Ella: Sí... sí, això. Tu també. Adéu.
Ella: Per què ho dius?
Ell: Perquè quan t'envio un missatge pel whatsapp trigues molt a contestar.
Ella: És que a vegades trigo molt a veure els missatges. A més, no és obligatori respondre immediatament, no?
Ell: No, ja ho sé, però em referia un cop ja estem enviant-nos missatges. Entre missatge i missatge, trigues molt a contestar. Tinc la sensació que respons per ser amable i prou.
Ella: Home, potser és que estic teclejant amb algú altre... no me n'adono.
Ell: Sí, segurament, però no ho sé... és la sensació que tinc.
Ella: Ehhh... el què?
Ell: Què, de què?
Ella: No, que... això de la sensació... què deies?
Ell: Que quan parlem, tinc la sensació que et molesto.
Ella: Doncs no, no és veritat. Però ara t'he de deixar que m'esperen uns amics i m'he de dutxar i tot..
Ell: Sí, és clar. Passa-t'ho molt bé. Adéu.
Ella: Sí... sí, això. Tu també. Adéu.
dijous, 30 de maig del 2013
Conversa 26: lligar
Ell: I tu ara surts amb algú o què?
Ell 2: No, no... amb la feina i tot plegat no tinc temps de conèixer gent nova.
Ell: Però fas alguna cosa per conèixer noies?
Ell 2: Què vols dir? Un encanteri? Sacrificar un nadó en un altar? No sabia que s'havia de fer alguna cosa per conèixer-les...
Ell: Vull dir si surts a la nit, amb un grup o alguna cosa...
Ell 2: Vaig al gimnàs.
Ell: Ah, doncs al gimnàs es lliga molt!
Ell 2: Home, suposo que qui lliga al gimnàs també lliga a fora i a l'inrevés.
Ell: Però al gimnàs hi ha noies...
Ell 2: I al Mercadona. I en un cinema en V.O. on facin una peli francesa i ningú ho posa com a exemple de lloc on es lligui especialment.
Ell: I per internet? Meetic, Badoo...
Ell 2: La darrera vegada que vaig entrar en un lloc d'aquests vaig posar el perfil de dona que busco i no em trobar a ningú que quadrés amb el perfil demanat.
Ell: Tio, però és que ets massa exigent!
Ell 2: Ah, es tracta d'això? A mesura que passa el temps he d'anar reduint el nivell d'exigència?
Ell: Home, és el que fem tots, no?
Ell 2: No, no... amb la feina i tot plegat no tinc temps de conèixer gent nova.
Ell: Però fas alguna cosa per conèixer noies?
Ell 2: Què vols dir? Un encanteri? Sacrificar un nadó en un altar? No sabia que s'havia de fer alguna cosa per conèixer-les...
Ell: Vull dir si surts a la nit, amb un grup o alguna cosa...
Ell 2: Vaig al gimnàs.
Ell: Ah, doncs al gimnàs es lliga molt!
Ell 2: Home, suposo que qui lliga al gimnàs també lliga a fora i a l'inrevés.
Ell: Però al gimnàs hi ha noies...
Ell 2: I al Mercadona. I en un cinema en V.O. on facin una peli francesa i ningú ho posa com a exemple de lloc on es lligui especialment.
Ell: I per internet? Meetic, Badoo...
Ell 2: La darrera vegada que vaig entrar en un lloc d'aquests vaig posar el perfil de dona que busco i no em trobar a ningú que quadrés amb el perfil demanat.
Ell: Tio, però és que ets massa exigent!
Ell 2: Ah, es tracta d'això? A mesura que passa el temps he d'anar reduint el nivell d'exigència?
Ell: Home, és el que fem tots, no?
dimarts, 23 d’abril del 2013
Conversa 25: Sant Jordi
Ella: Què? Ja t'ha regalat la rosa?
Ella 2: No. I no ho farà. El conec.
Ella: Segur?
Ella 2: Sí. N'hem parlat molts cops i no volem formar part d'una festa tan mercantilista i aprofitada per fer diners. A mi, això de la rosa em sembla una cursilada imposada.
Ella: Ah, ja... i si te la regala igualment?
Ella 2: Espero que no ho faci! Seria traïr tot el que hem parlat sempre... tampoc ens fem regals pels aniversaris. Si ens ve de gust sí, però sinó, no cal. Qualsevol altre dia és tan bo com aquest.
Ella: Ah, doncs em sembla molt bé que ho tingueu tan clar. El Sant Jordi ja és com les festes de Nadal. Hi ha una obligació de regalar perquè sí.
Ella 2: Per això mateix. No cal.
Ella: I ho fa això de fer-te regals fora de les dates assenyalades?
Ella 2: Sí... bé, ara ja no tant. Abans ho feia més, però la veritat és que darrerament no m'ha regalat res... potser fa més d'un any que no em fa cap regal... Així com a detall vull dir. Que no vingui per cap motiu...? No, ara fa temps que no.
Ella: I tu a ell?
Ella 2: Buenu... jo l'altre dia li vaig regalar un jersei. Però perquè els que té estan fets pols i el necessita. I si no li compro jo, ell no ho farà mai. I després diu que no té res per posar-se. No és un regal... és... una necessitat.
Ella: Ja. Molt bé. Tu mateixa. Vosaltres mateixos...
Ella 2: Mira, avui li he comprat aquest llibre que segur que li agrada.
Ella: Però avui és Sant Jordi! Li has comprat el llibre perquè toca! O també era necessari?
Ella 2: Eh? Ja ho sé que és Sant Jordi, però ho he fet perquè sé que li agradarà... no perquè sigui Sant Jordi forçosament.
Ella: Doncs li regales la setmana vinent.
Ella 2: Sí... i què més? M'ha costat molt trobar-lo i li penso donar avui.
Ella: Però no és perquè toca. És perquè... et ve de gust. Em queda molt clar. Vols un consell? Torna a parlar amb ell del tema aquest de Sant Jordi i els regals. Em sembla que un dels dos no ho té clar.
Ella 2: No. I no ho farà. El conec.
Ella: Segur?
Ella 2: Sí. N'hem parlat molts cops i no volem formar part d'una festa tan mercantilista i aprofitada per fer diners. A mi, això de la rosa em sembla una cursilada imposada.
Ella: Ah, ja... i si te la regala igualment?
Ella 2: Espero que no ho faci! Seria traïr tot el que hem parlat sempre... tampoc ens fem regals pels aniversaris. Si ens ve de gust sí, però sinó, no cal. Qualsevol altre dia és tan bo com aquest.
Ella: Ah, doncs em sembla molt bé que ho tingueu tan clar. El Sant Jordi ja és com les festes de Nadal. Hi ha una obligació de regalar perquè sí.
Ella 2: Per això mateix. No cal.
Ella: I ho fa això de fer-te regals fora de les dates assenyalades?
Ella 2: Sí... bé, ara ja no tant. Abans ho feia més, però la veritat és que darrerament no m'ha regalat res... potser fa més d'un any que no em fa cap regal... Així com a detall vull dir. Que no vingui per cap motiu...? No, ara fa temps que no.
Ella: I tu a ell?
Ella 2: Buenu... jo l'altre dia li vaig regalar un jersei. Però perquè els que té estan fets pols i el necessita. I si no li compro jo, ell no ho farà mai. I després diu que no té res per posar-se. No és un regal... és... una necessitat.
Ella: Ja. Molt bé. Tu mateixa. Vosaltres mateixos...
Ella 2: Mira, avui li he comprat aquest llibre que segur que li agrada.
Ella: Però avui és Sant Jordi! Li has comprat el llibre perquè toca! O també era necessari?
Ella 2: Eh? Ja ho sé que és Sant Jordi, però ho he fet perquè sé que li agradarà... no perquè sigui Sant Jordi forçosament.
Ella: Doncs li regales la setmana vinent.
Ella 2: Sí... i què més? M'ha costat molt trobar-lo i li penso donar avui.
Ella: Però no és perquè toca. És perquè... et ve de gust. Em queda molt clar. Vols un consell? Torna a parlar amb ell del tema aquest de Sant Jordi i els regals. Em sembla que un dels dos no ho té clar.
dimecres, 17 d’abril del 2013
Conversa 24: soy Andrés...
Ella: "Hola, soy Andrés y me llaman el trípode".
Ella 2: Òstia! Això et va dir? I tu que vas contestar?
Ella: Al principi em vaig quedar sense dir res una estona. No m'ho podia creure... i li dic "¿Y te crees que yo soy una cámara o qué?"
Ella 2: Ja, ja, ja... ben dit!
Ella: Espera, espera... que el tio em respon "Pues no me importaria tenerte encima mío". Joder nena, tu creus?
Ella 2: Però això on era tia? Què feies?
Ella: Al bar de la setmana passada. Estava fent una canya abans d'anar a casa.
Ella 2: Sola? Estaves fent una canya sola?
Ella: Sí, què passa? Sortia de la feina, no volia anar a casa directament i em venia de gust una canya! Què passa, que no es pot fer?
Ella 2: No, no.. sí, és clar que ho pots fer, només faltaria. Però és clar, el tio et deuria veure allà sola i va pensar "Ésta pa' mí".
Ella: Collons, a veure si ara no podré anar a fer una birra sola perquè els neandertals es pensen que vols rotllo amb ells!
Ella 2: No, si ja t'entenc... és que un paio que se t'acosta així sense dir res i et deixa anar "Hola, me llaman trípode"... Ho trobo molt fort que hi hagi tios que van d'aquest pal!
Ella: Mira, tios així n'hi ha a patades. El que em fot no és això. El que em fot es pensar com pot ser que un paio així se m'acosti i em digui res! Vull dir... dono aquesta imatge? La d'una tia que voldria res amb un tio que es fa dir o li diuen "el trípode"? Coi que la meva moral va caure en picat!
Ella 2: Dona no t'ho prenguis així... et va veure sola i va provar a veure si en treia alguna cosa.
Ella: Això és el que em preocupa! Que un paio així cregui que a mi em van els tios que s'anuncien com a trípode. No sé, creia que la meva imatge era més... elegant? Sofisticada...? Diferent?
Ella 2: No et preocupis tant. Tu dónes una imatge molt bona. El que passa és que el tio deuria anar desesperat i va provar-ho amb tu.
Ella: Ah, com que estava desesperat se'm va acostar? Si no va desesperat no se m'acosta?
Ella 2: Però no dius que no vols que se t'acosti un tio així? Si se t'acosta t'estranya i si no també?
Ella: No. Dic que... per dir-me res a mi, no cal estar desesperat. Que jo busco alguna cosa més que un trípode. Que per què se m'acosten aquests tios i no els altres? Quin problema tinc?
Ella 2: A veure... De problema no en tens cap. I si no se t'acosten els altres tios és perquè són burros. Més enllà d'això, no t'hi escalfis el cap.
Ella: Segur, no? No ho dius per quedar bé, oi?
Ella 2: No pesada. Però la propera vegada que vulguis fer una birra em truques. O te'n poses una a la nevera i te la fots quan arribis a casa estirada al sofà, amb el peus sobre la taula. M'entens?
Ella 2: Òstia! Això et va dir? I tu que vas contestar?
Ella: Al principi em vaig quedar sense dir res una estona. No m'ho podia creure... i li dic "¿Y te crees que yo soy una cámara o qué?"
Ella 2: Ja, ja, ja... ben dit!
Ella: Espera, espera... que el tio em respon "Pues no me importaria tenerte encima mío". Joder nena, tu creus?
Ella 2: Però això on era tia? Què feies?
Ella: Al bar de la setmana passada. Estava fent una canya abans d'anar a casa.
Ella 2: Sola? Estaves fent una canya sola?
Ella: Sí, què passa? Sortia de la feina, no volia anar a casa directament i em venia de gust una canya! Què passa, que no es pot fer?
Ella 2: No, no.. sí, és clar que ho pots fer, només faltaria. Però és clar, el tio et deuria veure allà sola i va pensar "Ésta pa' mí".
Ella: Collons, a veure si ara no podré anar a fer una birra sola perquè els neandertals es pensen que vols rotllo amb ells!
Ella 2: No, si ja t'entenc... és que un paio que se t'acosta així sense dir res i et deixa anar "Hola, me llaman trípode"... Ho trobo molt fort que hi hagi tios que van d'aquest pal!
Ella: Mira, tios així n'hi ha a patades. El que em fot no és això. El que em fot es pensar com pot ser que un paio així se m'acosti i em digui res! Vull dir... dono aquesta imatge? La d'una tia que voldria res amb un tio que es fa dir o li diuen "el trípode"? Coi que la meva moral va caure en picat!
Ella 2: Dona no t'ho prenguis així... et va veure sola i va provar a veure si en treia alguna cosa.
Ella: Això és el que em preocupa! Que un paio així cregui que a mi em van els tios que s'anuncien com a trípode. No sé, creia que la meva imatge era més... elegant? Sofisticada...? Diferent?
Ella 2: No et preocupis tant. Tu dónes una imatge molt bona. El que passa és que el tio deuria anar desesperat i va provar-ho amb tu.
Ella: Ah, com que estava desesperat se'm va acostar? Si no va desesperat no se m'acosta?
Ella 2: Però no dius que no vols que se t'acosti un tio així? Si se t'acosta t'estranya i si no també?
Ella: No. Dic que... per dir-me res a mi, no cal estar desesperat. Que jo busco alguna cosa més que un trípode. Que per què se m'acosten aquests tios i no els altres? Quin problema tinc?
Ella 2: A veure... De problema no en tens cap. I si no se t'acosten els altres tios és perquè són burros. Més enllà d'això, no t'hi escalfis el cap.
Ella: Segur, no? No ho dius per quedar bé, oi?
Ella 2: No pesada. Però la propera vegada que vulguis fer una birra em truques. O te'n poses una a la nevera i te la fots quan arribis a casa estirada al sofà, amb el peus sobre la taula. M'entens?
divendres, 29 de març del 2013
Conversa 23: no t'ho han dit mai?
Ella: Para... para, para.. para!!!
Ell: Per què? Què passa?
Ella: Que no m'agrada. I punt.
Ell: Què vols dir? No ho faig bé?
Ella: Sí. No. Sí, no m'agrada com ho fas. Sembles un gos bevent aigua... no sé. Massa ràpid.
Ell: Segur que no t'agrada? Mai se m'havia queixat ningú.
Ella: Doncs què vols que t'hi digui!? Millor per tu. A mi no m'agrada.
Ell: No ho entenc. Jo sempre ho faig així. Potser tens algun problema.
Ella: Perdona, què!?
Ell: A mi no se m'ha queixat mai cap tia de com ho faig. Per això ho dic.
Ella: T'han dit que s'ho passen bé amb tu al llit? T'han dit que els hi agrada com ho fas?
Ell: Així de clar no.., però no s'han queixat mai.
Ella: Sí, això m'ha quedat clar. Escolta una cosa. Que no t'ho diguin, no vol dir que ho facis bé. Simplement callen. Tu escoltes a l'altra mentre folles?
Ell: Què vols dir? Que has dit alguna cosa? No t'he sentit!
Ella: Osti...
Ell: Ja veig de quin tipus ets tu. En conec moltes com tu.
Ella: Ah, ja. Ara resulta que ets psicòleg o parent meu i em coneixes perfectament, no? Ens tens classificades per tipus dius? I quin tipus sóc jo?
Ell: Ets d'aquestes ties que sí, sí, sí i després res de res.
Ella: Tu ets idiota o què et passa? Quan una tia que acabes de conèixer et diu que no li agrada com ho fas, ja penses que ho saps tot d'ella o què? Doncs ho tens clar.
Ell: Però tu de què vas?
Ella: Deixem les coses clares. Ens acabem de conèixer, volíem fotre un polvo i quan ens hi hem posat, a mi no m'ha agradat com ho fas, així que t'ho dic i punt. Volia follar bé i si no tinc el que vull, doncs ho deixo estar. No tinc perquè quedar bé amb tu cony, que no som nòvios! Ho sento.
Ell: A tu què et passa, vas de feminista salva polvos o què? Ets una mena d'assistent social perquè les ties vagin ben follades o què?
Ella: Ara ho tinc clar. Ets idiota. Ho faig per mi! Sóc jo la que no vol estar mal follada. Per estar mal follada, prefereixo no estar-hi.
Ell: I ara on vas?
Ella: Tu no t'enteres de res o què? Me'n vaig d'aquí.
Ell: Però no em pots deixar així! Doncs passem de l'oral i anem al clàssic... no?
Ella: Adéu nen. Ah, i no es veritat això que dius. Com jo, no en coneixes cap. Ni la coneixeràs mai.
Ell: Per què? Què passa?
Ella: Que no m'agrada. I punt.
Ell: Què vols dir? No ho faig bé?
Ella: Sí. No. Sí, no m'agrada com ho fas. Sembles un gos bevent aigua... no sé. Massa ràpid.
Ell: Segur que no t'agrada? Mai se m'havia queixat ningú.
Ella: Doncs què vols que t'hi digui!? Millor per tu. A mi no m'agrada.
Ell: No ho entenc. Jo sempre ho faig així. Potser tens algun problema.
Ella: Perdona, què!?
Ell: A mi no se m'ha queixat mai cap tia de com ho faig. Per això ho dic.
Ella: T'han dit que s'ho passen bé amb tu al llit? T'han dit que els hi agrada com ho fas?
Ell: Així de clar no.., però no s'han queixat mai.
Ella: Sí, això m'ha quedat clar. Escolta una cosa. Que no t'ho diguin, no vol dir que ho facis bé. Simplement callen. Tu escoltes a l'altra mentre folles?
Ell: Què vols dir? Que has dit alguna cosa? No t'he sentit!
Ella: Osti...
Ell: Ja veig de quin tipus ets tu. En conec moltes com tu.
Ella: Ah, ja. Ara resulta que ets psicòleg o parent meu i em coneixes perfectament, no? Ens tens classificades per tipus dius? I quin tipus sóc jo?
Ell: Ets d'aquestes ties que sí, sí, sí i després res de res.
Ella: Tu ets idiota o què et passa? Quan una tia que acabes de conèixer et diu que no li agrada com ho fas, ja penses que ho saps tot d'ella o què? Doncs ho tens clar.
Ell: Però tu de què vas?
Ella: Deixem les coses clares. Ens acabem de conèixer, volíem fotre un polvo i quan ens hi hem posat, a mi no m'ha agradat com ho fas, així que t'ho dic i punt. Volia follar bé i si no tinc el que vull, doncs ho deixo estar. No tinc perquè quedar bé amb tu cony, que no som nòvios! Ho sento.
Ell: A tu què et passa, vas de feminista salva polvos o què? Ets una mena d'assistent social perquè les ties vagin ben follades o què?
Ella: Ara ho tinc clar. Ets idiota. Ho faig per mi! Sóc jo la que no vol estar mal follada. Per estar mal follada, prefereixo no estar-hi.
Ell: I ara on vas?
Ella: Tu no t'enteres de res o què? Me'n vaig d'aquí.
Ell: Però no em pots deixar així! Doncs passem de l'oral i anem al clàssic... no?
Ella: Adéu nen. Ah, i no es veritat això que dius. Com jo, no en coneixes cap. Ni la coneixeràs mai.
Conversa 22: estic bé
Ell: Què, com ho portes?
Ell 2: Bé, bé... ara estic més bé que mai. Tinc la llibertat que volia i puc fer el que em roti. Abans sempre havia de vigilar què deia, com ho deia, quan ho deia... nen, això és vida!
Ell: Segur? Vols dir que no exageres una mica?
Ell 2: Exagerar? Per què? Mira, ara em llevo a l'hora que vull, si deixo plats per fregar... allà es queden... No estic pendent del telèfon... saps què vull dir? Abans sempre havia d'estar pendent d'ella. En canvi ara sóc lliure per fer i desfer segons em vingui de gust. Sóc lliure tio!
Ell: Però si ella et digues de tornar o simplement tornés...
Ell 2: Si tornaria jo amb ella? Doncs... a veure, ara estic de puta mare sent lliure i tal, però... sí, suposo que sí. A veure, jo me l'estimo i la trobo a faltar o sigui que... sí, suposo que sí.
Ell: Doncs aleshores no és que siguis lliure. És que estàs sol.
Ell 2: Ja ho sé nen. I és una merda perquè vaig molt perdut i em sembla que tot el que faig no té cap sentit. La trobo a faltar molt, la veritat. M'agradava estar pendent d'ella...
Ell: Ja m'ho imagino... Vols fer res? Anar a prendre alguna cosa, sortir aquest vespre...
Ell 2: No... no... Mira és igual, avui em quedo a casa. No tinc ganes de sortir.
Ell: Molt bé. Amb mi no has de quedar bé. Gaudeix de la teva llibertat per fer el què vulguis.
Ell 2: Sí, això mateix. Miraré de gaudir la meva soledat. Sense ella. En tot cas... ja et truco un dia i tal, eh?
Ell 2: Bé, bé... ara estic més bé que mai. Tinc la llibertat que volia i puc fer el que em roti. Abans sempre havia de vigilar què deia, com ho deia, quan ho deia... nen, això és vida!
Ell: Segur? Vols dir que no exageres una mica?
Ell 2: Exagerar? Per què? Mira, ara em llevo a l'hora que vull, si deixo plats per fregar... allà es queden... No estic pendent del telèfon... saps què vull dir? Abans sempre havia d'estar pendent d'ella. En canvi ara sóc lliure per fer i desfer segons em vingui de gust. Sóc lliure tio!
Ell: Però si ella et digues de tornar o simplement tornés...
Ell 2: Si tornaria jo amb ella? Doncs... a veure, ara estic de puta mare sent lliure i tal, però... sí, suposo que sí. A veure, jo me l'estimo i la trobo a faltar o sigui que... sí, suposo que sí.
Ell: Doncs aleshores no és que siguis lliure. És que estàs sol.
Ell 2: Ja ho sé nen. I és una merda perquè vaig molt perdut i em sembla que tot el que faig no té cap sentit. La trobo a faltar molt, la veritat. M'agradava estar pendent d'ella...
Ell: Ja m'ho imagino... Vols fer res? Anar a prendre alguna cosa, sortir aquest vespre...
Ell 2: No... no... Mira és igual, avui em quedo a casa. No tinc ganes de sortir.
Ell: Molt bé. Amb mi no has de quedar bé. Gaudeix de la teva llibertat per fer el què vulguis.
Ell 2: Sí, això mateix. Miraré de gaudir la meva soledat. Sense ella. En tot cas... ja et truco un dia i tal, eh?
dimarts, 26 de març del 2013
Conversa 21: t'ha trucat?
Ella: T'ha trucat o què?
Ella 2: Què va!
Ella: Joder...
Ella 2: Doncs sí. No et puc dir que no esperés que ho fes. Però com sempre, no ho ha fet. I jo com una nena adolescent burra, m'he passat el cap de setmana mirant el mòbil.
Ella: Potser no li vas donar el bé el número.
Ella 2: No. Vull dir sí. Sí que li vaig donar bé perquè li vaig fer una perduda al seu mòbil o sigui que el té.
Ella: Aleshores... malament.
Ella 2: És que no ho entenc. Si no t'ha de trucar, que no digui que ho farà. No passa res. O sí, però és igual. El que no suporto és que diguin una cosa i no la facin. Cony, que no tenim 15 anyets. Ja sé acceptar un NO.
Ella: Potser on estava no tenia cobertura.
Ella 2: Tot el cap de setmana? On era, a l'Everest? Sóc jo. Crec que el meu móbil no té cobertura emocional. Les trucades dels tios que m'agraden no arriben mai.
Ella: Jo en canvi... és com si el meu mòbil el tingués ple d'Spam. Sempre em truca qui no vull que em truqui. No sé què és pitjor.
Ella 2: Què va!
Ella: Joder...
Ella 2: Doncs sí. No et puc dir que no esperés que ho fes. Però com sempre, no ho ha fet. I jo com una nena adolescent burra, m'he passat el cap de setmana mirant el mòbil.
Ella: Potser no li vas donar el bé el número.
Ella 2: No. Vull dir sí. Sí que li vaig donar bé perquè li vaig fer una perduda al seu mòbil o sigui que el té.
Ella: Aleshores... malament.
Ella 2: És que no ho entenc. Si no t'ha de trucar, que no digui que ho farà. No passa res. O sí, però és igual. El que no suporto és que diguin una cosa i no la facin. Cony, que no tenim 15 anyets. Ja sé acceptar un NO.
Ella: Potser on estava no tenia cobertura.
Ella 2: Tot el cap de setmana? On era, a l'Everest? Sóc jo. Crec que el meu móbil no té cobertura emocional. Les trucades dels tios que m'agraden no arriben mai.
Ella: Jo en canvi... és com si el meu mòbil el tingués ple d'Spam. Sempre em truca qui no vull que em truqui. No sé què és pitjor.
divendres, 22 de març del 2013
Conversa 20: massa per mi
Ella: I què, com va anar amb el iogurín?
Ella 2: Vols la veritat o el que volia veure?
Ella: La veritat, és clar... No va anar bé? Però si està molt bo i fibradet?
Ella 2: Això sí... però què vols que et digui, arriba un moment que ni això et motiva...
Ella: Va, explica!!
Ella 2: Primer, no ens vam trobar a l'hora perquè ell ja no te whatsapp, té Line! I es veu que no sap trucar pel seu Iphone 4 quan arriba tard a alguna cita.
Ella: Et veig una mica alterada...
Ella 2: És un malalt de la tecnologia i massa modern per mi per dir-ho clar.
Ella: Tan malament està?
Ella 2: A part de ser incapaç de trucar, perquè "jo només em comunico amb Line", vam anar a sopar a un restaurant d'aquests que barrejen japonès amb mediterrani i tot el què volen. Sushis, Tofus, crema catalana vaporitzada i mil coses més que no saps ni que estàs menjant. Després em diu que coneix un lloc tranquil per fer una copa. I em porta a un local on dos paios toquen música amb els seus Ipads, a partir del que la gent els envia des dels seus Iphones!! Tu creus? Bigotis dels anys setanta, jerseis sense mànigues amb camises a quadres... saps per on vaig, no?
Ella: Hipsters and Geeks!
Ella 2: Ho veus? Tu també ets d'aquests o què?
Ella: No, però llegeixo blogs de tendències! Però amb un diccionari al costat, eh? Sinó, res de res.
Ella 2: Doncs això. Et puc dir que es va passar tot el sopar i durant la copa, parlant de festivals de música que ni recordo com es diuen, ni vull. Grups de música que ni conec, revistes que no llegeixo, menjars que no he tastat amb ma vida, aplicacions de mòbil que fan no sé què... En comptes de crear-me interès, em vaig agobiar molt. Tanta modernor pot amb mi.
Ella: Éss que ens fem grans noia!
Ella 2: Et penses que no ho sé? No "pillava" res i m'estava fotent de mala llet. Quan vaig treure de la bossa la meva BlackBerry de la feina va posar cara de fàstic i no va trigar gens a dir-me que tenia el seu Iphone 36 nou perquè el Samsung només el feia servir per feina... Ai, mira, prou que no tinc ganes de parlar-ne.
Ella: I com va acabar el tema?
Ella 2: Amb el clàssic "tinc maldecap, me'n vaig a casa". Contra això no hi ha aplicació de móbil disponible. No t'ho perdis, que el paio es va quedar allà perquè coneixia a uns amics... Me'n vaig anar a casa i em vaig posar a veure la 2a temporada de Black Mirror.
Ella: Jo no n'he vist cap d'aquestes. És aquella que canten temes de la Marilyn?
Ella 2: Vols la veritat o el que volia veure?
Ella: La veritat, és clar... No va anar bé? Però si està molt bo i fibradet?
Ella 2: Això sí... però què vols que et digui, arriba un moment que ni això et motiva...
Ella: Va, explica!!
Ella 2: Primer, no ens vam trobar a l'hora perquè ell ja no te whatsapp, té Line! I es veu que no sap trucar pel seu Iphone 4 quan arriba tard a alguna cita.
Ella: Et veig una mica alterada...
Ella 2: És un malalt de la tecnologia i massa modern per mi per dir-ho clar.
Ella: Tan malament està?
Ella 2: A part de ser incapaç de trucar, perquè "jo només em comunico amb Line", vam anar a sopar a un restaurant d'aquests que barrejen japonès amb mediterrani i tot el què volen. Sushis, Tofus, crema catalana vaporitzada i mil coses més que no saps ni que estàs menjant. Després em diu que coneix un lloc tranquil per fer una copa. I em porta a un local on dos paios toquen música amb els seus Ipads, a partir del que la gent els envia des dels seus Iphones!! Tu creus? Bigotis dels anys setanta, jerseis sense mànigues amb camises a quadres... saps per on vaig, no?
Ella: Hipsters and Geeks!
Ella 2: Ho veus? Tu també ets d'aquests o què?
Ella: No, però llegeixo blogs de tendències! Però amb un diccionari al costat, eh? Sinó, res de res.
Ella 2: Doncs això. Et puc dir que es va passar tot el sopar i durant la copa, parlant de festivals de música que ni recordo com es diuen, ni vull. Grups de música que ni conec, revistes que no llegeixo, menjars que no he tastat amb ma vida, aplicacions de mòbil que fan no sé què... En comptes de crear-me interès, em vaig agobiar molt. Tanta modernor pot amb mi.
Ella: Éss que ens fem grans noia!
Ella 2: Et penses que no ho sé? No "pillava" res i m'estava fotent de mala llet. Quan vaig treure de la bossa la meva BlackBerry de la feina va posar cara de fàstic i no va trigar gens a dir-me que tenia el seu Iphone 36 nou perquè el Samsung només el feia servir per feina... Ai, mira, prou que no tinc ganes de parlar-ne.
Ella: I com va acabar el tema?
Ella 2: Amb el clàssic "tinc maldecap, me'n vaig a casa". Contra això no hi ha aplicació de móbil disponible. No t'ho perdis, que el paio es va quedar allà perquè coneixia a uns amics... Me'n vaig anar a casa i em vaig posar a veure la 2a temporada de Black Mirror.
Ella: Jo no n'he vist cap d'aquestes. És aquella que canten temes de la Marilyn?
dimecres, 6 de març del 2013
Conversa 19: podríem repetir-ho?
Ell: Bé, doncs... m'ho he passat molt bé. Gràcies.
Ella: Sí, jo també m'ho he passat molt bé. Un altre dia ho podríem repetir.
Ell: Ah, doncs per mi perfecte. Quan vulguis ja ho saps. Tinc més llocs per anar. Pelis, teatres, restaurants...
Ella: Sí, d'acord. Jo també en sé alguns. Et truco un dia d'aquest, eh?
Ell: Sí, és clar.
Ella: Bé, doncs bona nit... que s'està fent tard i demà treballem tots dos!
Ell: Sí, s'ha passat el temps volant. Escolta..? No em tornaràs a trucar més, oi?
Ella: Com..? Per què ho dius?
Ell: No, perquè sempre passa el mateix. "Ja et trucaré i tal" i aquí acaba tot.
Ella: Em sap greu. No volia semblar maleducada i no sabia com acomiadar-nos.
Ell: Amb un simple "Adéu" m'hauria servit. No cal afegir frases per quedar bé. A fi de comptes només hem quedat avui. No és obligatori quedar més dies si un dels dos no vol.
Ella: Sí, ja.. No, si m'ho he passat bé i tal, però ja està. No hi ha hagut allò que un espera que hi hagi com per repetir...
Ell: M'ha quedat clar. Si no hi ha "allò" no s'hi pot fer res, no?
Ella: Ho sento.
Ell: No, sinó passa res. Bona nit.
Ella: Adéu.
Ella: Sí, jo també m'ho he passat molt bé. Un altre dia ho podríem repetir.
Ell: Ah, doncs per mi perfecte. Quan vulguis ja ho saps. Tinc més llocs per anar. Pelis, teatres, restaurants...
Ella: Sí, d'acord. Jo també en sé alguns. Et truco un dia d'aquest, eh?
Ell: Sí, és clar.
Ella: Bé, doncs bona nit... que s'està fent tard i demà treballem tots dos!
Ell: Sí, s'ha passat el temps volant. Escolta..? No em tornaràs a trucar més, oi?
Ella: Com..? Per què ho dius?
Ell: No, perquè sempre passa el mateix. "Ja et trucaré i tal" i aquí acaba tot.
Ella: Em sap greu. No volia semblar maleducada i no sabia com acomiadar-nos.
Ell: Amb un simple "Adéu" m'hauria servit. No cal afegir frases per quedar bé. A fi de comptes només hem quedat avui. No és obligatori quedar més dies si un dels dos no vol.
Ella: Sí, ja.. No, si m'ho he passat bé i tal, però ja està. No hi ha hagut allò que un espera que hi hagi com per repetir...
Ell: M'ha quedat clar. Si no hi ha "allò" no s'hi pot fer res, no?
Ella: Ho sento.
Ell: No, sinó passa res. Bona nit.
Ella: Adéu.
dissabte, 2 de març del 2013
Conversa 18: adolescents
Ell: Mira aquell parell. Es fan uns petons com si anéssin a absorvir-se l'un a l'altre.
Ella: Sí... quina enveja.
Ell: Enveja, per què?
Ella: Tu mai m'has fet petons així.
Ell: Jo no tinc 17 anys ni les hormones disparades.
Ella: Si t'hagués conegut amb 17 anys hauria sigut així?
Ell: No ho sé, suposo que sí. Aquests petons allargats i xucladors només els fas quan creus que si no els fas així l'altre marxarà.
Ella: Què dius ara? Els petons es fan en funció del que sents i no de l'edat que tens.
Ell: Als 17 anys t'agafes de la mà i fas petons molt llargs per demostrar que estimes a l'altre i que no hi ha res més important.
Ella: I això és dolent?
Ell: No és que sigui bo o dolent. És que després aprens que per molt que t'agafis i et petonegis, l'altre pot acabar marxant igualment.
Ella: Però és bonic mentre creus que no hi ha res més i ho ets tot per l'altre. Tu per què mai em fas petons tan llargs? Mai tinc la sensació de que per tu ho sóc tot.
Ell: Jo no n'he fet mai de petons d'aquests. I ara que ho penso, potser ni quan tenia 17 anys.
Ella: Doncs a mi m'agradaven aquests petons que no s'acabaven mai i et deixaven sense aire.
Ell: Una pregunta. Aquest noi que et feia petons que no s'acabaven mai et va deixar ell o el vas deixar tu?
Ella: Ja sé per on vas. Sí, el vaig deixar jo. Però va ser per altres motius.
Ell: Sí, es clar. En vas trobar algun que els feia millor potser?
Ella: No, ell feia aquests petons a més noies que ho eren tot per a ell.
Ella: Sí... quina enveja.
Ell: Enveja, per què?
Ella: Tu mai m'has fet petons així.
Ell: Jo no tinc 17 anys ni les hormones disparades.
Ella: Si t'hagués conegut amb 17 anys hauria sigut així?
Ell: No ho sé, suposo que sí. Aquests petons allargats i xucladors només els fas quan creus que si no els fas així l'altre marxarà.
Ella: Què dius ara? Els petons es fan en funció del que sents i no de l'edat que tens.
Ell: Als 17 anys t'agafes de la mà i fas petons molt llargs per demostrar que estimes a l'altre i que no hi ha res més important.
Ella: I això és dolent?
Ell: No és que sigui bo o dolent. És que després aprens que per molt que t'agafis i et petonegis, l'altre pot acabar marxant igualment.
Ella: Però és bonic mentre creus que no hi ha res més i ho ets tot per l'altre. Tu per què mai em fas petons tan llargs? Mai tinc la sensació de que per tu ho sóc tot.
Ell: Jo no n'he fet mai de petons d'aquests. I ara que ho penso, potser ni quan tenia 17 anys.
Ella: Doncs a mi m'agradaven aquests petons que no s'acabaven mai i et deixaven sense aire.
Ell: Una pregunta. Aquest noi que et feia petons que no s'acabaven mai et va deixar ell o el vas deixar tu?
Ella: Ja sé per on vas. Sí, el vaig deixar jo. Però va ser per altres motius.
Ell: Sí, es clar. En vas trobar algun que els feia millor potser?
Ella: No, ell feia aquests petons a més noies que ho eren tot per a ell.
dilluns, 4 de febrer del 2013
Conversa 17: primer dia
Ella 2: Què, com ha anat?
Ella: Buf, quina feinada...! M'he passat una bona estona al lavabo posant-me-les.
Ella 2: I ara què, molesten?
Ella: Una mica sí, la veritat. No m'hi acabo d'acostumar.
Ella 2: Això és pràctica. El primer dia a mi també em va costar posar-me-les i després ja està.
Ella: Sí, això diuen. Però vaja, que jo noto que les porto.
Ella 2: Què vols dir?
Ella: Coi, que a mi em pica una mica. No sé si és el líquid o què, però em pica tot.
Ella 2: A veure...? Ostres, una mica vermell sí que està. Te les has posat bé?
Ella: Jo diria que sí. Vaja, que molt secret no té, no?
Ella 2: No... vaja... no, no. A vegades has de deixar passar uan estona. No és normal tenir-hi algo posat a dins i necessita que el cos s'acostumi.
Ella: Sí, suposo que sí. A veure com va... Tot sigui per estar millor, no?
Ella 2: I tant! Ja veuràs com ho notes. Tu mateixa estaràs més contenta i tot.
Ella: I s'han de netejar o alguna cosa així?
Ella 2: Jo les meves les passo per sota l'aixeta i ja està.
Ella: Doncs esperem que sigui la compra definitiva!
Ella 2: Clar que sí noia! Un cop estiguis acostumada, no te les voldràs treure mai.
Ella: Per dormir.
Ella 2: Jo me les he deixat posades alguna nit. No t'ho aconsello.
Ella: Ja, és clar. A la nit millor te les treus quan arribes a casa i les guardes a la capseta.
Ella 2: Quan estàs per casa millor et poses les ulleres. Així l'ull descansa.
Ella: A mi em feia una mica de por això de les lentilles, però com dius, ja m'hi acostumaré.
Ella 2: Això és com les boles xines. Al principi costa acostumar-s'hi, però després "no puedes vivir sin ellas"!
Ella: Jajaja... potser sí. Ja t'ho diré quan me les compri.
Ella: Buf, quina feinada...! M'he passat una bona estona al lavabo posant-me-les.
Ella 2: I ara què, molesten?
Ella: Una mica sí, la veritat. No m'hi acabo d'acostumar.
Ella 2: Això és pràctica. El primer dia a mi també em va costar posar-me-les i després ja està.
Ella: Sí, això diuen. Però vaja, que jo noto que les porto.
Ella 2: Què vols dir?
Ella: Coi, que a mi em pica una mica. No sé si és el líquid o què, però em pica tot.
Ella 2: A veure...? Ostres, una mica vermell sí que està. Te les has posat bé?
Ella: Jo diria que sí. Vaja, que molt secret no té, no?
Ella 2: No... vaja... no, no. A vegades has de deixar passar uan estona. No és normal tenir-hi algo posat a dins i necessita que el cos s'acostumi.
Ella: Sí, suposo que sí. A veure com va... Tot sigui per estar millor, no?
Ella 2: I tant! Ja veuràs com ho notes. Tu mateixa estaràs més contenta i tot.
Ella: I s'han de netejar o alguna cosa així?
Ella 2: Jo les meves les passo per sota l'aixeta i ja està.
Ella: Doncs esperem que sigui la compra definitiva!
Ella 2: Clar que sí noia! Un cop estiguis acostumada, no te les voldràs treure mai.
Ella: Per dormir.
Ella 2: Jo me les he deixat posades alguna nit. No t'ho aconsello.
Ella: Ja, és clar. A la nit millor te les treus quan arribes a casa i les guardes a la capseta.
Ella 2: Quan estàs per casa millor et poses les ulleres. Així l'ull descansa.
Ella: A mi em feia una mica de por això de les lentilles, però com dius, ja m'hi acostumaré.
Ella 2: Això és com les boles xines. Al principi costa acostumar-s'hi, però després "no puedes vivir sin ellas"!
Ella: Jajaja... potser sí. Ja t'ho diré quan me les compri.
dimecres, 30 de gener del 2013
Conversa 16: ahir vaig somiar amb tu
Ell: Ahir vaig somiar amb tu.
Ella: Ah...
Ell: Vaig somiar que ens fèiem un petó.
Ella: Qué bé, no? I què?
Ell: Tu no has somiat mai en mi..? Fent-nos un petó, vull dir.
Ella: No. Ho sento.
Ell: Quan m'he despertat, m'ha fet molta ràbia perquè volia quedar-me allà amb tu...
Ella: Sí, és que quan es somia amb mi sóc molt bona.
Ell: Sempre t'ho has de prendre tot en broma o què?
Ella: Si no m'ho prenc en broma, potser el que et digui no t'agradarà.
Ell: Què m'has de dir? Que tu no sents el mateix per mi? Això ja ho sé.
Ella: Doncs així per què m'ho expliques?
Ell: No ho sé... potser perquè m'agradaria que fos veritat.
Ella: Doncs de moment, t'aconsello que és millor que em continuis somiant.
Ell: Si ho faig, t'ho tornaré a explicar.
Ella: Ah...
Ell: Vaig somiar que ens fèiem un petó.
Ella: Qué bé, no? I què?
Ell: Tu no has somiat mai en mi..? Fent-nos un petó, vull dir.
Ella: No. Ho sento.
Ell: Quan m'he despertat, m'ha fet molta ràbia perquè volia quedar-me allà amb tu...
Ella: Sí, és que quan es somia amb mi sóc molt bona.
Ell: Sempre t'ho has de prendre tot en broma o què?
Ella: Si no m'ho prenc en broma, potser el que et digui no t'agradarà.
Ell: Què m'has de dir? Que tu no sents el mateix per mi? Això ja ho sé.
Ella: Doncs així per què m'ho expliques?
Ell: No ho sé... potser perquè m'agradaria que fos veritat.
Ella: Doncs de moment, t'aconsello que és millor que em continuis somiant.
Ell: Si ho faig, t'ho tornaré a explicar.
dimarts, 22 de gener del 2013
Conversa 15: informer
Ella: Osti estic frustrada. T'has enterat d'això de Informer?
Ella 2: Informer? No, què és?
Ella: Es una mena de xarxa social que unes noies de la universitat han creat al feisbuc per la facultat i ara tothom està posant allà missatges de ligue i això. "Que si m'agrada aquesta que no sé com es diu", "que si algú coneix al paio aquell que va a la biblioteca..." Una mena de tauler d'anuncis on van tots súper calents buscant rotllo.
Ella 2: I què passa, que vols tornar als vint anyets o pillar un yogurín o què? Tu ja fa anys que vas deixar la facultat.
Ella: Això ja ho sé. No... És que a la feina algú ha creat el mateix!!! Un Informer a la feina!
Ella 2: Sí, de calents n'hi ha a tot arreu i per totes les edats.
Ella: Això també ho sé, però mira, hi ha un tio que vol conèixer a la noia de la 2a planta que porta la camisa blava amb floretes... la que em vaig comprar al Zara per rebaixes!!
Ella 2: I? Però saps qui és el que posa l'anunci? On és la teva frustració? És el capullo aquell que et tira els trastos cada divendres?
Ella: No sé qui és i espero que no sigui el que tu dius. Resulta que avui ha posat un missatge dient que si el vull conèixer que vagi a les dues, a l'hora de dinar, a la cuina, al costat del microones...
Ella 2: I hi has anat?
Ella: Tia, que hi he anat cinc minuts abans i hi ha 4 noies més amb la mateixa camisa donant voltes al voltant del microones!
Ella 2: És el que té anar de rebaixes al Zara nena.Va, anem a dinar que ja són dos quarts. I sortim d'aquí, que em sento més observada del normal. i a veure si així et calmes que aquest entusiasme adolescent-univesitari et fa bastant insuportable.
Ella 2: Informer? No, què és?
Ella: Es una mena de xarxa social que unes noies de la universitat han creat al feisbuc per la facultat i ara tothom està posant allà missatges de ligue i això. "Que si m'agrada aquesta que no sé com es diu", "que si algú coneix al paio aquell que va a la biblioteca..." Una mena de tauler d'anuncis on van tots súper calents buscant rotllo.
Ella 2: I què passa, que vols tornar als vint anyets o pillar un yogurín o què? Tu ja fa anys que vas deixar la facultat.
Ella: Això ja ho sé. No... És que a la feina algú ha creat el mateix!!! Un Informer a la feina!
Ella 2: Sí, de calents n'hi ha a tot arreu i per totes les edats.
Ella: Això també ho sé, però mira, hi ha un tio que vol conèixer a la noia de la 2a planta que porta la camisa blava amb floretes... la que em vaig comprar al Zara per rebaixes!!
Ella 2: I? Però saps qui és el que posa l'anunci? On és la teva frustració? És el capullo aquell que et tira els trastos cada divendres?
Ella: No sé qui és i espero que no sigui el que tu dius. Resulta que avui ha posat un missatge dient que si el vull conèixer que vagi a les dues, a l'hora de dinar, a la cuina, al costat del microones...
Ella 2: I hi has anat?
Ella: Tia, que hi he anat cinc minuts abans i hi ha 4 noies més amb la mateixa camisa donant voltes al voltant del microones!
Ella 2: És el que té anar de rebaixes al Zara nena.Va, anem a dinar que ja són dos quarts. I sortim d'aquí, que em sento més observada del normal. i a veure si així et calmes que aquest entusiasme adolescent-univesitari et fa bastant insuportable.
dissabte, 19 de gener del 2013
Conversa 14: el tio tendre
Ella: Això de la independència de la dona és una merda. Almenys la de la dona amb fills.
Ella 2: Dona, no és gens fàcil el teu panorama: divorciada, amb una nena petita i treballant. Al pack sencer de la dona d'avui.
Ella: És que treballar i tenir fills no és compatible si ets dona. Si ets tio és diferent!
Ella 2: Per què ho dius això, què ha passat?
Ella: Mira, des de que vaig tenir a la petita, faig tot el possible perquè a la feina ningú em digui que ser mare i treballar és incompatible. Si em foten una reunió per la tarda i haig d'anar a buscar a la nena al cole, truco a ma mare o a qui sigui perquè la vagi a buscar. Em foto, deixo d'anar a buscar a la meva filla i em quedo a la reunió rodejada de tios als qui cada dia he de demostrar que no estic allà "enxufada" per ningú o que no em tiro a cap dels jefes. "Estàs treballant i si per tenir fills no pots seguir amb el teu ritme normal de feina, potser que t'ho haguesis pensat abans, no?" Això m'ho va dir un tio fa uns mesos, t'ho pots creure?
Ella 2: Sí, de cabrons d'aquests sempre n'hi ha. Gent disposada a alegrar-te el dia amb un comentari agradable.
Ella: Doncs espera, perquè jo, com a tonta que sóc, faig autèntics malabarismes horaris per poder arribar a l'hora, deixar la nena al cole i surto quan tinc la feina enllestida i tot preparat per l'endemà, no?
Ella2: Sí, és clar. Has de demostrar que pots fer-ho tot.
Ella: Doncs l'altre dia, van posar una reunió urgent a les cinc de la tarda. Just el dia que tinc hora al metge amb la nena! Els hi dic que jo no hi puc anar i que si la poden canviar de dia. Hauries de veure la cara de tots! "És l'hora que podem tots", "Només faltaràs tu", "No podem estar canviant reunions cada dia", "Quina casualiat!" I no sé quantes xorrades més vaig haver de sentir.
Ella 2: I què vas fer?
Ella: Doncs com una burra, truco a ma mare i li dic que si la pot portar ella al metge perquè jo tinc una reunió inamobible i que no hi podia faltar.
Ella 2: I el pare de la criatura?
Ella: "Que no és el dia que li toca la nena i que no pot canviar els horaris el mateix dia". Tu creus?
Ella 2: Sempre ha sigut una meravella aquest.
Ella: Doncs espera. La reunió es va fer i ja està. Allà estavem tots fins les 8 del vespre. I avui, resulta que tornen a posar una puta reunió. Aquest cop a dos quarts de 6. Toca't els ous. Per trencar ja del tot la tarda. I jo que ja em poso dels nervis. I espera... no salta el paio de l'altre dia... el que em va dir allò de "si no pots seguir el teu ritme normal de feina, haver-ho pensat abans" i deixa anar "Avui no puc venir que he d'anar a buscar a la nena a música".
Ella 2: Osti...
Ella: Clar, com que el paio s'ha separat fa poc, ara va amb el discurs del pare atrafegat que es desviu per la seva nena. I tots els seus companys i les "secres" dient-li "Oh, que bon pare que ets", "Quina monada", "Corre que no arribis tard"... I van i canvien la reunió a demà pel matí a les dotze del migdia. "Per què així hi poguem ser tots". Vinga, amb dos collons! Coi o juguem tots o trenquem la baralla! Jo trencant-me les banyes per demostrar no sé què. I aquest, amb el paper d'abandonat fent peneta als altres! El tio sensible i tendre és "mono" i la tia sensible i tendre "no sap ocupar un lloc de feina amb responsabilitat", no? Et juro que hi ha dies que....
Ella 2: Sí dona, això de la independència femenina va ser l'enredada del segle. Ni independents ni hòsties. Pringades és el que som.
Ella: Mira, ja surt la meva nena! A que és la més maca de totes?
Ella 2: Sí, no s'assembla gens a son pare per sort.
Ella 2: Dona, no és gens fàcil el teu panorama: divorciada, amb una nena petita i treballant. Al pack sencer de la dona d'avui.
Ella: És que treballar i tenir fills no és compatible si ets dona. Si ets tio és diferent!
Ella 2: Per què ho dius això, què ha passat?
Ella: Mira, des de que vaig tenir a la petita, faig tot el possible perquè a la feina ningú em digui que ser mare i treballar és incompatible. Si em foten una reunió per la tarda i haig d'anar a buscar a la nena al cole, truco a ma mare o a qui sigui perquè la vagi a buscar. Em foto, deixo d'anar a buscar a la meva filla i em quedo a la reunió rodejada de tios als qui cada dia he de demostrar que no estic allà "enxufada" per ningú o que no em tiro a cap dels jefes. "Estàs treballant i si per tenir fills no pots seguir amb el teu ritme normal de feina, potser que t'ho haguesis pensat abans, no?" Això m'ho va dir un tio fa uns mesos, t'ho pots creure?
Ella 2: Sí, de cabrons d'aquests sempre n'hi ha. Gent disposada a alegrar-te el dia amb un comentari agradable.
Ella: Doncs espera, perquè jo, com a tonta que sóc, faig autèntics malabarismes horaris per poder arribar a l'hora, deixar la nena al cole i surto quan tinc la feina enllestida i tot preparat per l'endemà, no?
Ella2: Sí, és clar. Has de demostrar que pots fer-ho tot.
Ella: Doncs l'altre dia, van posar una reunió urgent a les cinc de la tarda. Just el dia que tinc hora al metge amb la nena! Els hi dic que jo no hi puc anar i que si la poden canviar de dia. Hauries de veure la cara de tots! "És l'hora que podem tots", "Només faltaràs tu", "No podem estar canviant reunions cada dia", "Quina casualiat!" I no sé quantes xorrades més vaig haver de sentir.
Ella 2: I què vas fer?
Ella: Doncs com una burra, truco a ma mare i li dic que si la pot portar ella al metge perquè jo tinc una reunió inamobible i que no hi podia faltar.
Ella 2: I el pare de la criatura?
Ella: "Que no és el dia que li toca la nena i que no pot canviar els horaris el mateix dia". Tu creus?
Ella 2: Sempre ha sigut una meravella aquest.
Ella: Doncs espera. La reunió es va fer i ja està. Allà estavem tots fins les 8 del vespre. I avui, resulta que tornen a posar una puta reunió. Aquest cop a dos quarts de 6. Toca't els ous. Per trencar ja del tot la tarda. I jo que ja em poso dels nervis. I espera... no salta el paio de l'altre dia... el que em va dir allò de "si no pots seguir el teu ritme normal de feina, haver-ho pensat abans" i deixa anar "Avui no puc venir que he d'anar a buscar a la nena a música".
Ella 2: Osti...
Ella: Clar, com que el paio s'ha separat fa poc, ara va amb el discurs del pare atrafegat que es desviu per la seva nena. I tots els seus companys i les "secres" dient-li "Oh, que bon pare que ets", "Quina monada", "Corre que no arribis tard"... I van i canvien la reunió a demà pel matí a les dotze del migdia. "Per què així hi poguem ser tots". Vinga, amb dos collons! Coi o juguem tots o trenquem la baralla! Jo trencant-me les banyes per demostrar no sé què. I aquest, amb el paper d'abandonat fent peneta als altres! El tio sensible i tendre és "mono" i la tia sensible i tendre "no sap ocupar un lloc de feina amb responsabilitat", no? Et juro que hi ha dies que....
Ella 2: Sí dona, això de la independència femenina va ser l'enredada del segle. Ni independents ni hòsties. Pringades és el que som.
Ella: Mira, ja surt la meva nena! A que és la més maca de totes?
Ella 2: Sí, no s'assembla gens a son pare per sort.
dimarts, 15 de gener del 2013
Conversa 13: Vols un cafè.. o algo?
Ell: Compte que els Nespresso els carrega el George Clooney!
Ella: Perdona... el què?
Ell: No, els cafès... els Nespresso, que els carrega el George Clooney... com que estàs prenent cafè.
Ella: Ah, això... no, no és per mi. Jo vaig a la màquina. M'agrada més.
Ell: Ah, doncs jo també. Vull dir que vaig a la màquina perquè també m'agrada més.
Ella: Doncs molt bé...
Ell: Escolta, que havia pensat... que si algun dia vols prendre un cafè o algo doncs quedem...
Ella: Ja. A la màquina...?
Ell: No, no... vull dir a fora. Anar a prendre un cafè o algo. Tu i jo... un dia.. sortint d'aquí o així.
Ella: Ara t'entenc millor. I saps algun lloc per anar, oi?
Ell: Doncs conec un bar que hi ha en una placeta molt tranquil i tal... on podem xerrar i tot això.
Ella: "I tot això"... ja... per xerrar...
Ell: Així ens coneixem i...
Ella: I?
Ell: I qui sap.... ens coneixem i ens caiem bé i...
Ella: Home, estaria bé...
Ell: Doncs perfecte, no? Et va bé avui mateix per la tarda? Quan sortim d'aquí?
Ella: No t'envalis. Volia dir que estaria bé que vingués la teva dona potser. L'altre dia em va caure força bé.
Ell: La meva dona...? L'altre dia?
Ella: Sí, al sopar de Nadal que vam fer. Va venir amb tu, no? Vam estar xerrant una estona. Tu estaves "xerrant o algo" amb la secretària nova de les tardes. Una noia molt maca.
Ell: Sí que és maca, sí.
Ella: Volia dir la teva dona. Em va semblar molt maca i simpàtica. Una llàstima que al costat tingui un tio com tu que no ho valora.
Ell: Dona... jo... ara no et pensis que jo...
Ella: Tu què? O es que no estaves intentant lligar? No, oi? Ai, pobre de mi, sempre malinterpreto les coses que em diuen. Me'n vaig que es refreda el cafè.
Ell: Eehhh... d'això... tens 20 cèntims per la màquina? Em sembla que no els tinc...
Ella: A sobre vols que et pagui el cafè? Què és, el premi de consolació o què? Quins collons de tio...
Ella: Perdona... el què?
Ell: No, els cafès... els Nespresso, que els carrega el George Clooney... com que estàs prenent cafè.
Ella: Ah, això... no, no és per mi. Jo vaig a la màquina. M'agrada més.
Ell: Ah, doncs jo també. Vull dir que vaig a la màquina perquè també m'agrada més.
Ella: Doncs molt bé...
Ell: Escolta, que havia pensat... que si algun dia vols prendre un cafè o algo doncs quedem...
Ella: Ja. A la màquina...?
Ell: No, no... vull dir a fora. Anar a prendre un cafè o algo. Tu i jo... un dia.. sortint d'aquí o així.
Ella: Ara t'entenc millor. I saps algun lloc per anar, oi?
Ell: Doncs conec un bar que hi ha en una placeta molt tranquil i tal... on podem xerrar i tot això.
Ella: "I tot això"... ja... per xerrar...
Ell: Així ens coneixem i...
Ella: I?
Ell: I qui sap.... ens coneixem i ens caiem bé i...
Ella: Home, estaria bé...
Ell: Doncs perfecte, no? Et va bé avui mateix per la tarda? Quan sortim d'aquí?
Ella: No t'envalis. Volia dir que estaria bé que vingués la teva dona potser. L'altre dia em va caure força bé.
Ell: La meva dona...? L'altre dia?
Ella: Sí, al sopar de Nadal que vam fer. Va venir amb tu, no? Vam estar xerrant una estona. Tu estaves "xerrant o algo" amb la secretària nova de les tardes. Una noia molt maca.
Ell: Sí que és maca, sí.
Ella: Volia dir la teva dona. Em va semblar molt maca i simpàtica. Una llàstima que al costat tingui un tio com tu que no ho valora.
Ell: Dona... jo... ara no et pensis que jo...
Ella: Tu què? O es que no estaves intentant lligar? No, oi? Ai, pobre de mi, sempre malinterpreto les coses que em diuen. Me'n vaig que es refreda el cafè.
Ell: Eehhh... d'això... tens 20 cèntims per la màquina? Em sembla que no els tinc...
Ella: A sobre vols que et pagui el cafè? Què és, el premi de consolació o què? Quins collons de tio...
dissabte, 12 de gener del 2013
Conversa 12: luna roja
Ell 2: Osti nen quina cara... què t'ha passat?
Ell: Recordes que la setmana passada vam anar de rebaixes amb ella...?
Ell 2:... i vau estar més de quatre hores amunt i avall...?
Ell: ... i ella es va provar un munt de roba...?
Ell 2: ... i que no es volia quedar res perquè tot era molt car...?
Ell: Ja t'ho havia explicat això?
Ell 2: Sí, això ja m'ho vas dir, però estava fent el seguiment de la història.
Ell: Doncs ahir mateix, per donar-li una sorpresa, vaig comprar-li uns pantalons que li van agradar molt, d'acord? Avui els hi dono... i quan se'ls prova, em diu que li queden petits, que tota la roba la fan amb talles que són mentida... que està inflada com un gat capat, que si li regalo roba és per riure'm d'ella...
Ell 2: Però què li ha agafat?
Ell: Jo què sé! Em diu que ja els puc tornar i que no s'ho posarà mai. I jo he anat, els he tornat i com que ja estava prou emprenyat, m'he comprat un jersei per mi.
Ell 2: I on és el problema?
Ell: Espera, espera... Arribo a casa, em veu el jersei nou i em diu "ostres qué xulo!". Així de súper bon rotllo. I afegeix, "ara sí que t'accepto els pantalons d'ahir". Coi no sabia on fotre'm. Li explico que els he tornat, com em va dir ella que fes! I que m'he comprat el jersei amb els diners... i em deixa anar, "però tio, a tu què et passa?", "ets un egoïsta", "que no penses en mi"... i tot amb uns crits!
Ell 2: Collons nen i tot això?
Ell: Quan ha acabat de cridar, em deixa anar que sóc un insensible, com tots els tios, i que sóc incapaç d'entendre el seu període de Luna Roja.
Ell 2: La Luna Roja? I això què collons és?
Ell: La Luna Roja és quan té la regla. I em diu que "quina poca sensibilitat la meva, que no tinc en compte la seva Lluna i no sé què". Ah, i espera... "que si no sóc capaç d'entendre que el sexe femení és sagrat i que les dones són portadores de vida, que si no entenc això, és que sóc un masclista de merda. Que la societat patriarcal i els xamans mascles van abolir la saviesa de les dones...".
Ell 2: Joder amb la Luna Roja... I tu què li has dit?
Ell: Que jo de Lunas Rojas no hi entenc i que si està més sensible no entenc com pot cridar tant i deixar anar tants improperis. I ha agafat les coses i se n'ha anat. Que ja tornaria quan se li passés el cabreig. A tu què et sembla?
Ell 2: Que vaig a trucar a casa per dir que ara vinc. Em sembla que la Luna Roja també està a casa. A mi no m'agafarà en fora de joc.
Ell: Recordes que la setmana passada vam anar de rebaixes amb ella...?
Ell 2:... i vau estar més de quatre hores amunt i avall...?
Ell: ... i ella es va provar un munt de roba...?
Ell 2: ... i que no es volia quedar res perquè tot era molt car...?
Ell: Ja t'ho havia explicat això?
Ell 2: Sí, això ja m'ho vas dir, però estava fent el seguiment de la història.
Ell: Doncs ahir mateix, per donar-li una sorpresa, vaig comprar-li uns pantalons que li van agradar molt, d'acord? Avui els hi dono... i quan se'ls prova, em diu que li queden petits, que tota la roba la fan amb talles que són mentida... que està inflada com un gat capat, que si li regalo roba és per riure'm d'ella...
Ell 2: Però què li ha agafat?
Ell: Jo què sé! Em diu que ja els puc tornar i que no s'ho posarà mai. I jo he anat, els he tornat i com que ja estava prou emprenyat, m'he comprat un jersei per mi.
Ell 2: I on és el problema?
Ell: Espera, espera... Arribo a casa, em veu el jersei nou i em diu "ostres qué xulo!". Així de súper bon rotllo. I afegeix, "ara sí que t'accepto els pantalons d'ahir". Coi no sabia on fotre'm. Li explico que els he tornat, com em va dir ella que fes! I que m'he comprat el jersei amb els diners... i em deixa anar, "però tio, a tu què et passa?", "ets un egoïsta", "que no penses en mi"... i tot amb uns crits!
Ell 2: Collons nen i tot això?
Ell: Quan ha acabat de cridar, em deixa anar que sóc un insensible, com tots els tios, i que sóc incapaç d'entendre el seu període de Luna Roja.
Ell 2: La Luna Roja? I això què collons és?
Ell: La Luna Roja és quan té la regla. I em diu que "quina poca sensibilitat la meva, que no tinc en compte la seva Lluna i no sé què". Ah, i espera... "que si no sóc capaç d'entendre que el sexe femení és sagrat i que les dones són portadores de vida, que si no entenc això, és que sóc un masclista de merda. Que la societat patriarcal i els xamans mascles van abolir la saviesa de les dones...".
Ell 2: Joder amb la Luna Roja... I tu què li has dit?
Ell: Que jo de Lunas Rojas no hi entenc i que si està més sensible no entenc com pot cridar tant i deixar anar tants improperis. I ha agafat les coses i se n'ha anat. Que ja tornaria quan se li passés el cabreig. A tu què et sembla?
Ell 2: Que vaig a trucar a casa per dir que ara vinc. Em sembla que la Luna Roja també està a casa. A mi no m'agafarà en fora de joc.
dimarts, 8 de gener del 2013
Conversa 11: "perro apaleado"
Ella: Va, va, explica... com va anar ahir?
Ella 2: Ahir? Millor haver-me quedat a casa, la veritat.
Ella: Per què!? Què va passar!? Si se'l veia tan mono...
Ella 2: No, si mono continua sent, però és un conyàs de tio. Es va passar tota la tarda parlant de la seva ex. Que si era així, que si no li deixava fer això, que si parlava d'aquesta manera... Coi, que ara la conec més a ella que a ell!
Ella: Osti nena, quin pal... i tu què li deies?
Ella 2: Jo? Al final em limitava a respondre amb un "aha" o "qué fort!"... Saps quan ja t'has desconnectat i només esperes que l'altre calli per respondre amb un monosíl·lab? Com que l'altre no t'escolta, li és igual el que tu responguis.
Ella: Aha...
Ella 2: Ei, seràs cabrona? No m'estàs escoltant o què!!??
Ella: Que sí tia, que era broma... Doncs ja veus quin plan, no? I ara què? Vull dir si us tornareu a veure o què?
Ella 2: Com no coincidim pel carrer o al bar, t'asseguro que jo no en tinc cap ganes. M'havia passat la tarda depilant-me i fent-me la manicura. Estrenava roba interior... i tot per acabar fent de psicòleg!
Ella: Potser era d'aquests que t'expliquen el que feien amb la ex perquè vegis que han estat abandonats injustament i tot això... aquests que van de "perro apaleado" fent peneta.
Ella 2: Sí, ja sé quins dius. Doncs mira, ahir no tenia el dia per passejar gossos i menys acollir-los a casa. No sóc una protectora de mascles ferits, m'entens?
Ella: Perfectament! Ara, aquest color d'ungles me'l deixes que és ben mono.
Ella 2: Oi que sí? Doncs la propera vegada que quedi amb un tio me les pintaré amb Tippex a veure si així aconsegueixo captar l'atenció d'algú.
Ella 2: Ahir? Millor haver-me quedat a casa, la veritat.
Ella: Per què!? Què va passar!? Si se'l veia tan mono...
Ella 2: No, si mono continua sent, però és un conyàs de tio. Es va passar tota la tarda parlant de la seva ex. Que si era així, que si no li deixava fer això, que si parlava d'aquesta manera... Coi, que ara la conec més a ella que a ell!
Ella: Osti nena, quin pal... i tu què li deies?
Ella 2: Jo? Al final em limitava a respondre amb un "aha" o "qué fort!"... Saps quan ja t'has desconnectat i només esperes que l'altre calli per respondre amb un monosíl·lab? Com que l'altre no t'escolta, li és igual el que tu responguis.
Ella: Aha...
Ella 2: Ei, seràs cabrona? No m'estàs escoltant o què!!??
Ella: Que sí tia, que era broma... Doncs ja veus quin plan, no? I ara què? Vull dir si us tornareu a veure o què?
Ella 2: Com no coincidim pel carrer o al bar, t'asseguro que jo no en tinc cap ganes. M'havia passat la tarda depilant-me i fent-me la manicura. Estrenava roba interior... i tot per acabar fent de psicòleg!
Ella: Potser era d'aquests que t'expliquen el que feien amb la ex perquè vegis que han estat abandonats injustament i tot això... aquests que van de "perro apaleado" fent peneta.
Ella 2: Sí, ja sé quins dius. Doncs mira, ahir no tenia el dia per passejar gossos i menys acollir-los a casa. No sóc una protectora de mascles ferits, m'entens?
Ella: Perfectament! Ara, aquest color d'ungles me'l deixes que és ben mono.
Ella 2: Oi que sí? Doncs la propera vegada que quedi amb un tio me les pintaré amb Tippex a veure si així aconsegueixo captar l'atenció d'algú.
divendres, 4 de gener del 2013
Conversa 10: col·leccionisme
Ella: L'altre dia vaig conèixer un paio que col·leciona pèl púbic.
Ella 2: Ah, com? Què vols dir exactament?
Ella: Doncs això. A les seves parelles esporàdiques o de llarga durada els hi retalla una part del pèl del pubis i es guarda aquests pèls en una capseta.
Ella 2: I ara què, guarda el teu pèl en una capsa?
Ella: No, el meu no!! I ara! Estàvem en un bar i el tio ho va intentar...
Ella 2: Però t'ho va proposar o alguna cosa així?
Ella: Sí, el paio, parlant, parlant es treu una capseta d'aquestes on s'hi guarden medalletes. Saps? D'aquestes blanques amb la tapadora vermella... Doncs això. I em diu: "si vols anem al WC i te'n retallo una mica".
Ella 2: Però tu havies tingut alguna cosa amb aquest tio? El coneixies d'abans o què?
Ella: Jo, que va! L'acabava de conèixer. I és clar, amb un sonat així, res de res. Ni boja. Tu creus? Li estàs parlant de la feina i de la vida. Li comentava que ara aquest anys ens canviaven el torn de feina i que era un pal perquè havia de canviar tot el què feia en sortir... i de sobte es treu una capseta i em proposa d'anar a al WC a retallar-me el perrús. La gent està sonada!
Ella 2: Ja ho pots ben dir. En sèrio? I dir-t'ho a tu, que el portes més rasuradet que un sofà de pell!
Ella: Nena no exageris. Ara és més un sofà de bellut jajajaja...
Ella 2: Ara m'ha vingut al cap la imatge d'un paio sortint de casa agafant les claus, les ulleres, la cartera... i una capseta vermella i unes tisores de fer la manicura. Quin mal rotllo! jajaja...
Ella 2: Ah, com? Què vols dir exactament?
Ella: Doncs això. A les seves parelles esporàdiques o de llarga durada els hi retalla una part del pèl del pubis i es guarda aquests pèls en una capseta.
Ella 2: I ara què, guarda el teu pèl en una capsa?
Ella: No, el meu no!! I ara! Estàvem en un bar i el tio ho va intentar...
Ella 2: Però t'ho va proposar o alguna cosa així?
Ella: Sí, el paio, parlant, parlant es treu una capseta d'aquestes on s'hi guarden medalletes. Saps? D'aquestes blanques amb la tapadora vermella... Doncs això. I em diu: "si vols anem al WC i te'n retallo una mica".
Ella 2: Però tu havies tingut alguna cosa amb aquest tio? El coneixies d'abans o què?
Ella: Jo, que va! L'acabava de conèixer. I és clar, amb un sonat així, res de res. Ni boja. Tu creus? Li estàs parlant de la feina i de la vida. Li comentava que ara aquest anys ens canviaven el torn de feina i que era un pal perquè havia de canviar tot el què feia en sortir... i de sobte es treu una capseta i em proposa d'anar a al WC a retallar-me el perrús. La gent està sonada!
Ella 2: Ja ho pots ben dir. En sèrio? I dir-t'ho a tu, que el portes més rasuradet que un sofà de pell!
Ella: Nena no exageris. Ara és més un sofà de bellut jajajaja...
Ella 2: Ara m'ha vingut al cap la imatge d'un paio sortint de casa agafant les claus, les ulleres, la cartera... i una capseta vermella i unes tisores de fer la manicura. Quin mal rotllo! jajaja...
dimarts, 1 de gener del 2013
Conversa 9: ahir nit
Ell: Ei... va estar bé ahir a la nit, eh?
Ella: Síiiii... És que aquells paios són la hòstia! Es pasen el dia rient i tenen una conversa que no te l'acabes, jajaja... I la copeta... i el cava, jajajaja... Jo és que em pixo amb ells! No sé d'on treuen tantes parides per dir. Va estar bé passar la nit amb ells! Ja estem pensant en la propera, que qualsevol excusa serà bona. Ai, sí que va estar bé!
Ell: Sí... però jo em referia després de tot això... tu i jo... solets...
Ella: Ah, sí. També, però ara tinc un mal de cap... Em vaig a dutxar.
Ella: Síiiii... És que aquells paios són la hòstia! Es pasen el dia rient i tenen una conversa que no te l'acabes, jajaja... I la copeta... i el cava, jajajaja... Jo és que em pixo amb ells! No sé d'on treuen tantes parides per dir. Va estar bé passar la nit amb ells! Ja estem pensant en la propera, que qualsevol excusa serà bona. Ai, sí que va estar bé!
Ell: Sí... però jo em referia després de tot això... tu i jo... solets...
Ella: Ah, sí. També, però ara tinc un mal de cap... Em vaig a dutxar.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)