Conversa 23: no t'ho han dit mai?

Ella: Para... para, para.. para!!!
Ell: Per què? Què passa?
Ella: Que no m'agrada. I punt.
Ell: Què vols dir? No ho faig bé?
Ella: Sí. No. Sí, no m'agrada com ho fas. Sembles un gos bevent aigua... no sé. Massa ràpid.
Ell: Segur que no t'agrada? Mai se m'havia queixat ningú.
Ella: Doncs què vols que t'hi digui!? Millor per tu. A mi no m'agrada.
Ell: No ho entenc. Jo sempre ho faig així. Potser tens algun problema.
Ella: Perdona, què!?
Ell: A mi no se m'ha queixat mai cap tia de com ho faig. Per això ho dic.
Ella: T'han dit que s'ho passen bé amb tu al llit? T'han dit que els hi agrada com ho fas?
Ell: Així de clar no.., però no s'han queixat mai.
Ella: Sí, això m'ha quedat clar. Escolta una cosa. Que no t'ho diguin, no vol dir que ho facis bé. Simplement callen. Tu escoltes a l'altra mentre folles?
Ell: Què vols dir? Que has dit alguna cosa? No t'he sentit!
Ella: Osti...
Ell: Ja veig de quin tipus ets tu. En conec moltes com tu.
Ella: Ah, ja. Ara resulta que ets psicòleg o parent meu i em coneixes perfectament, no? Ens tens classificades per tipus dius? I quin tipus sóc jo?
Ell: Ets d'aquestes ties que sí, sí, sí i després res de res.
Ella: Tu ets idiota o què et passa? Quan una tia que acabes de conèixer et diu que no li agrada com ho fas, ja penses que ho saps tot d'ella o què? Doncs ho tens clar.
Ell: Però tu de què vas?
Ella: Deixem les coses clares. Ens acabem de conèixer, volíem fotre un polvo i quan ens hi hem posat, a mi no m'ha agradat com ho fas, així que t'ho dic i punt. Volia follar bé i si no tinc el que vull, doncs ho deixo estar. No tinc perquè quedar bé amb tu cony, que no som nòvios! Ho sento.
Ell: A tu què et passa, vas de feminista salva polvos o què? Ets una mena d'assistent social perquè les ties vagin ben follades o què?
Ella: Ara ho tinc clar. Ets idiota. Ho faig per mi! Sóc jo la que no vol estar mal follada. Per estar mal follada, prefereixo no estar-hi.
Ell: I ara on vas?
Ella: Tu no t'enteres de res o què? Me'n vaig d'aquí.
Ell: Però no em pots deixar així! Doncs passem de l'oral i anem al clàssic... no?
Ella: Adéu nen. Ah, i no es veritat això que dius. Com jo, no en coneixes cap. Ni la coneixeràs mai.

Conversa 22: estic bé

Ell: Què, com ho portes?
Ell 2: Bé, bé... ara estic més bé que mai. Tinc la llibertat que volia i puc fer el que em roti. Abans sempre havia de vigilar què deia, com ho deia, quan ho deia... nen, això és vida!
Ell: Segur? Vols dir que no exageres una mica?
Ell 2: Exagerar? Per què? Mira, ara em llevo a l'hora que vull, si deixo plats per fregar... allà es queden... No estic pendent del telèfon... saps què vull dir? Abans sempre havia d'estar pendent d'ella. En canvi ara sóc lliure per fer i desfer segons em vingui de gust. Sóc lliure tio!
Ell: Però si ella et digues de tornar o simplement tornés...
Ell 2: Si tornaria jo amb ella? Doncs... a veure, ara estic de puta mare sent lliure i tal, però... sí, suposo que sí. A veure, jo me l'estimo i la trobo a faltar o sigui que... sí, suposo que sí.
Ell: Doncs aleshores no és que siguis lliure. És que estàs sol.
Ell 2: Ja ho sé nen. I és una merda perquè vaig molt perdut i em sembla que tot el que faig no té cap sentit. La trobo a faltar molt, la veritat. M'agradava estar pendent d'ella...
Ell: Ja m'ho imagino... Vols fer res? Anar a prendre alguna cosa, sortir aquest vespre...
Ell 2: No... no... Mira és igual, avui em quedo a casa. No tinc ganes de sortir.
Ell: Molt bé. Amb mi no has de quedar bé. Gaudeix de la teva llibertat per fer el què vulguis.
Ell 2: Sí, això mateix. Miraré de gaudir la meva soledat. Sense ella. En tot cas... ja et truco un dia i tal, eh?

Conversa 21: t'ha trucat?

Ella: T'ha trucat o què?
Ella 2: Què va!
Ella: Joder...
Ella 2: Doncs sí. No et puc dir que no esperés que ho fes. Però com sempre, no ho ha fet. I jo com una nena adolescent burra, m'he passat el cap de setmana mirant el mòbil.
Ella: Potser no li vas donar el bé el número.
Ella 2: No. Vull dir sí. Sí que li vaig donar bé perquè li vaig fer una perduda al seu mòbil o sigui que el té.
Ella: Aleshores... malament.
Ella 2: És que no ho entenc. Si no t'ha de trucar, que no digui que ho farà. No passa res. O sí, però és igual. El que no suporto és que diguin una cosa i no la facin. Cony,  que no tenim 15 anyets. Ja sé acceptar un NO.
Ella: Potser on estava no tenia cobertura.
Ella 2: Tot el cap de setmana? On era, a l'Everest? Sóc jo. Crec que el meu móbil no té cobertura emocional. Les trucades dels tios que m'agraden no arriben mai.
Ella: Jo en canvi... és com si el meu mòbil el tingués ple d'Spam. Sempre em truca qui no vull que em truqui. No sé què és pitjor.

Conversa 20: massa per mi

Ella: I què, com va anar amb el iogurín?
Ella 2: Vols la veritat o el que volia veure?
Ella: La veritat, és clar... No va anar bé? Però si està molt bo i fibradet?
Ella 2: Això sí... però què vols que et digui, arriba un moment que ni això et motiva...
Ella: Va, explica!!
Ella 2: Primer, no ens vam trobar a l'hora perquè ell ja no te whatsapp, té Line! I es veu que no sap trucar pel seu Iphone 4 quan arriba tard a alguna cita.
Ella: Et veig una mica alterada...
Ella 2: És un malalt de la tecnologia i massa modern per mi per dir-ho clar.
Ella: Tan malament està?
Ella 2: A part de ser incapaç de trucar, perquè "jo només em comunico amb Line", vam anar a sopar a un restaurant d'aquests que barrejen japonès amb mediterrani i tot el què volen. Sushis, Tofus, crema catalana vaporitzada i mil coses més que no saps ni que estàs menjant. Després em diu que coneix un lloc tranquil per fer una copa. I em porta a un local on dos paios toquen música amb els seus Ipads, a partir del que la gent els envia des dels seus Iphones!! Tu creus? Bigotis dels anys setanta, jerseis sense mànigues amb camises a quadres... saps per on vaig, no?
Ella: Hipsters and Geeks!
Ella 2: Ho veus? Tu també ets d'aquests o què?
Ella: No, però llegeixo blogs de tendències! Però amb un diccionari al costat, eh? Sinó, res de res.
Ella 2: Doncs això. Et puc dir que es va passar tot el sopar i durant la copa, parlant de festivals de música que ni recordo com es diuen, ni vull. Grups de música que ni conec, revistes que no llegeixo, menjars que no he tastat amb ma vida, aplicacions de mòbil que fan no sé què... En comptes de crear-me interès, em vaig agobiar molt. Tanta modernor pot amb mi.
Ella: Éss que ens fem grans noia!
Ella 2: Et penses que no ho sé? No "pillava" res i m'estava fotent de mala llet. Quan vaig treure de la bossa la meva BlackBerry de la feina va posar cara de fàstic i no va trigar gens a dir-me que tenia el seu Iphone 36 nou perquè el Samsung només el feia servir per feina... Ai, mira, prou que no tinc ganes de parlar-ne.
Ella: I com va acabar el tema?
Ella 2: Amb el clàssic "tinc maldecap, me'n vaig a casa". Contra això no hi ha aplicació de móbil disponible. No t'ho perdis, que el paio es va quedar allà perquè coneixia a uns amics... Me'n vaig anar a casa i em vaig posar a veure la 2a temporada de Black Mirror.
Ella: Jo no n'he vist cap d'aquestes. És aquella que canten temes de la Marilyn?

Conversa 19: podríem repetir-ho?

Ell: Bé, doncs... m'ho he passat molt bé. Gràcies.
Ella: Sí, jo també m'ho he passat molt bé. Un altre dia ho podríem repetir.
Ell: Ah, doncs per mi perfecte. Quan vulguis ja ho saps. Tinc més llocs per anar. Pelis, teatres, restaurants...
Ella: Sí, d'acord. Jo també en sé alguns. Et truco un dia d'aquest, eh?
Ell: Sí, és clar.
Ella: Bé, doncs bona nit... que s'està fent tard i demà treballem tots dos!
Ell: Sí, s'ha passat el temps volant. Escolta..? No em tornaràs a trucar més, oi?
Ella: Com..? Per què ho dius?
Ell: No, perquè sempre passa el mateix. "Ja et trucaré i tal" i aquí acaba tot.
Ella: Em sap greu. No volia semblar maleducada i no sabia com acomiadar-nos.
Ell: Amb un simple "Adéu" m'hauria servit. No cal afegir frases per quedar bé. A fi de comptes només hem quedat avui. No és obligatori quedar més dies si un dels dos no vol.
Ella: Sí, ja.. No, si m'ho he passat bé i tal, però ja està. No hi ha hagut allò que un espera que hi hagi com per repetir...
Ell: M'ha quedat clar. Si no hi ha "allò" no s'hi pot fer res, no?
Ella: Ho sento.
Ell: No, sinó passa res. Bona nit.
Ella: Adéu.

Conversa 18: adolescents

Ell: Mira aquell parell. Es fan uns petons com si anéssin a absorvir-se l'un a l'altre.
Ella: Sí... quina enveja.
Ell: Enveja, per què?
Ella: Tu mai m'has fet petons així.
Ell: Jo no tinc 17 anys ni les hormones disparades.
Ella: Si t'hagués conegut amb 17 anys hauria sigut així?
Ell: No ho sé, suposo que sí. Aquests petons allargats i xucladors només els fas quan creus que si no els fas així l'altre marxarà.
Ella: Què dius ara? Els petons es fan en funció del que sents i no de l'edat que tens.
Ell: Als 17 anys t'agafes de la mà i fas petons molt llargs per demostrar que estimes a l'altre i que no hi ha res més important.
Ella: I això és dolent?
Ell: No és que sigui bo o dolent. És que després aprens que per molt que t'agafis i et petonegis, l'altre pot acabar marxant igualment.
Ella: Però és bonic mentre creus que no hi ha res més i ho ets tot per l'altre. Tu per què mai em fas petons tan llargs? Mai tinc la sensació de que per tu ho sóc tot.
Ell: Jo no n'he fet mai de petons d'aquests. I ara que ho penso, potser ni quan tenia 17 anys.
Ella: Doncs a mi m'agradaven aquests petons que no s'acabaven mai i et deixaven sense aire.
Ell: Una pregunta.  Aquest noi que et feia petons que no s'acabaven mai et va deixar ell o el vas deixar tu?
Ella: Ja sé per on vas. Sí, el vaig deixar jo. Però va ser per altres motius.
Ell: Sí, es clar. En vas trobar algun que els feia millor potser?
Ella: No, ell feia aquests petons a més noies que ho eren tot per a ell.