Conversa 33: el professor

Ella: I què..!? Va, explica, explica...
Ella 2: Doncs el que et vaig dir... estic sortint amb ell.
Ella: Tia, qué bé, no? I què més!? Vaaa...
Ella 2: Doncs un dia, després de la classe em vaig quedar recollint el material i em diu que si tenia alguna cosa a fer després. Li vaig dir que no... i vam anar a prendre una birra. I la resta... és història.
Ella: Una història d'amor, eh?
Ella 2: Com t'ho diria! Té un cos!! Fibrat... És el que té ser profe de Pilates, és clar! I és simpàtic...
Ella: I... al llit.. què tal?
Ella 2: Què t'he de dir... és el tio més bo que m'he lligat mai. És bo, perquè està bo i folla de meravella! Ho té tot!
Ella: Nena, deus estar que no toques a terra... Ei, vols deixar de mirar el mòbil quan et parlo?
Ella 2: No, és que avui tinc el presentiment que m'ha d'enviar un whatsapp.
Ella: Presentiment?
Ella 2: Ell avui no dóna classe, ens vam veure ahir com cada dijous... i com que avui és divendres i demà no s'ha de llevar d'hora... a veure si em diu alguna cosa!
Ella: Dona, més que un presentiment.. això són ganes! I això de "com cada dijous"...? Només us veieu els dijous o què?
Ella 2: De moment sí... diu que no vol anar amb presses. Ve a sopar a casa, es queda a dormir... o el què sigui... i l'endemà se'n va. Li preparo el sopar... sopem... i després.. doncs... I l'endemà es lleva ben d'hora i marxa. Dóna classes de Pilates a un grup de dones de no sé on.
Ella: O sigui que li fas el sopar, folleu i marxa...?
Ella 2: Buenu... és que ell és un esperit lliure saps? És molt de "viu i deixa viure" i tot això.
Ella: Ja, però... per ser una història d'amor com dius... m'hi falta... contacte?
Ella 2: Ell té el seu grup d'amics, juga a futbol... i durant la setmana necessita temps per a ell. Normalment els caps de setmana se'n va "por ahí" a fer les seves coses. I llavors, ens veiem els dijous.
Ella: Sí. Els dijous. Però res més..? Vull dir que... tu li fas el sopar, ell ve... feu l'amor o folleu, com li vulguis dir... i se'n va? No us veieu més?
Ella 2: No... de moment no. Ja et dic... ell és així.. com lliure. No vol lligams potser ara... Jo no el vull pressionar.
Ella: No crec que sigui pressionar-lo si tu li dius el què vols, però..., no, no cal que miris el mòbil que no has rebut cap missatge.
Ella 2: Com ho saps?
Ella: Per què no he sentit cap sorollet d'arribada de missatge ni vibració ni res...
Ella 2: Buenu, deu estar ocupat ara, però encara queden hores perquè s'acabi el dia. Ja veuràs com sí que diu alguna cosa.
Ella: Escolta... perdona que t'ho digui així, eh? però... No pot ser que tu estiguis més penjada d'ell... que ell de tu..?
Ella 2: Què vols dir? Tia que va ser ell qui va venir a mi, eh? Jo mai hauria somiat estar amb un tio així!
Ella: Doncs això mateix... No ho sé.. si va venir a tu i esteu tan bé, el més normal seria que us veiessiu sempre que poguessiu o que estiguessiu més en contacte, no?
Ella 2: Eeeehh.. potser sí, però no totes les relacions segueixen l'esquema clàssic.
Ella: No ho sé, potser tens raó... Mira, almenys les classes de Pilates et surten gratis o bé de preu no?
Ella 2: No. Per què?  A 70 euros la classe. No veig per què m'hauria de fer un preu especial. Què vols que pensi que estic amb ell perquè em faci un descompte? Això se li diu ser puta. És això el què vols dir!? A tu què collons et passa? Eh? Tens enveja de que jo tingui un tio guapo que em folli o què?
Ella: Ei, ei, ei.. para el carro que jo no he dit ni em passa res. Simplement em sembla estrany que un paio vingui a casa teva un cop per setmana, tu li facis el sopar, se't folli i foti el camp. Perdona, dec ser molt clàssica, però no ho vull entendre com una història d'amor. Si més no, no per part d'ell. Em sembla una història d'un jeta. O una història de dependència. Un paio que un cop per setmana té un polvo assegurat i un sopar i la resta de setmana fa el què li dóna la gana... A tu t'està bé? Sincerament, eh? No penses que és un jeta?
Ella 2: Mira, nena, jo així sóc feliç, saps? No he tingut moltes parelles, ja ho saps. I cap d'elles era per tirar coets. Aquest està bo, folla de meravella i un cop a la setmana em deixa contenta i amb esperances i ganes per tota la setmana següent. Què més vull?
Ella: Doncs potser respectar-te una mica tu mateixa i no estar amb algú només perquè et fa cas.
Ella 2: Mira nena, no he vingut a fer psicoanàlisi. Ets una envejosa de merda i se't veu d'una hora lluny que necessites un polvo. Ah, ho sento, el que fot bons polvos els tinc jo! I no el penso deixar. I si et fot, t'aguantes maca. Ja t'enviaré el seu missatge de whatsapp perquè et moris de ràbia!
Ella: Molt bé. Entès. Aleshores no hi ha massa més a dir.. suposo.