Conversa 25: Sant Jordi

Ella: Què? Ja t'ha regalat la rosa?
Ella 2: No. I no ho farà. El conec.
Ella: Segur?
Ella 2: Sí. N'hem parlat molts cops i no volem formar part d'una festa tan mercantilista i aprofitada per fer diners. A mi, això de la rosa em sembla una cursilada imposada.
Ella: Ah, ja... i si te la regala igualment?
Ella 2: Espero que no ho faci! Seria traïr tot el que hem parlat sempre... tampoc ens fem regals pels aniversaris. Si ens ve de gust sí, però sinó, no cal. Qualsevol altre dia és tan bo com aquest.
Ella: Ah, doncs em sembla molt bé que ho tingueu tan clar. El Sant Jordi ja és com les festes de Nadal. Hi ha una obligació de regalar perquè sí.
Ella 2: Per això mateix. No cal.
Ella: I ho fa això de fer-te regals fora de les dates assenyalades?
Ella 2: Sí... bé, ara ja no tant. Abans ho feia més, però la veritat és que darrerament no m'ha regalat res... potser fa més d'un any que no em fa cap regal... Així com a detall vull dir. Que no vingui per cap motiu...? No, ara fa temps que no.
Ella: I tu a ell?
Ella 2: Buenu... jo l'altre dia li vaig regalar un jersei. Però perquè els que té estan fets pols i el necessita. I si no li compro jo, ell no ho farà mai. I després diu que no té res per posar-se. No és un regal... és... una necessitat.
Ella: Ja. Molt bé. Tu mateixa. Vosaltres mateixos...
Ella 2: Mira, avui li he comprat aquest llibre que segur que li agrada.
Ella: Però avui és Sant Jordi! Li has comprat el llibre perquè toca! O també era necessari?
Ella 2: Eh? Ja ho sé que és Sant Jordi, però ho he fet perquè sé que li agradarà... no perquè sigui Sant Jordi forçosament.
Ella: Doncs li regales la setmana vinent.
Ella 2: Sí... i què més? M'ha costat molt trobar-lo i li penso donar avui.
Ella: Però no és perquè toca. És perquè... et ve de gust. Em queda molt clar. Vols un consell? Torna a parlar amb ell del tema aquest de Sant Jordi i els regals. Em sembla que un dels dos no ho té clar.

Conversa 24: soy Andrés...

Ella: "Hola, soy Andrés y me llaman el trípode".
Ella 2: Òstia! Això et va dir? I tu que vas contestar?
Ella: Al principi em vaig quedar sense dir res una estona. No m'ho podia creure... i li dic "¿Y te crees que yo soy una cámara o qué?"
Ella 2: Ja, ja, ja... ben  dit!
Ella: Espera, espera... que el tio em respon "Pues no me importaria tenerte encima mío". Joder nena, tu creus?
Ella 2: Però això on era tia? Què feies?
Ella: Al bar de la setmana passada. Estava fent una canya abans d'anar a casa.
Ella 2: Sola? Estaves fent una canya sola?
Ella: Sí, què passa? Sortia de la feina, no volia anar a casa directament i em venia de gust una canya! Què passa, que no es pot fer?
Ella 2: No, no.. sí, és clar que ho pots fer, només faltaria. Però és clar, el tio et deuria veure allà sola i va pensar "Ésta pa' mí".
Ella: Collons, a veure si ara no podré anar a fer una birra sola perquè els neandertals es pensen que vols rotllo amb ells!
Ella 2: No, si ja t'entenc... és que un paio que se t'acosta així sense dir res i et deixa anar "Hola, me llaman trípode"... Ho trobo molt fort que hi hagi tios que van d'aquest pal!
Ella: Mira, tios així n'hi ha a patades. El que em fot no és això. El que em fot es pensar com pot ser que un paio així se m'acosti i em digui res! Vull dir... dono aquesta imatge? La d'una tia que voldria res amb un tio que es fa dir o li diuen "el trípode"? Coi que la meva moral va caure en picat!
Ella 2: Dona no t'ho prenguis així... et va veure sola i va provar a veure si en treia alguna cosa.
Ella: Això és el que em preocupa! Que un paio així cregui que a mi em van els tios que s'anuncien com a trípode. No sé, creia que la meva imatge era més... elegant? Sofisticada...? Diferent?
Ella 2: No et preocupis tant. Tu dónes una imatge molt bona. El que passa és que el tio deuria anar desesperat i va provar-ho amb tu.
Ella: Ah, com que estava desesperat se'm va acostar? Si no va desesperat no se m'acosta?
Ella 2: Però no dius que no vols que se t'acosti un tio així? Si se t'acosta t'estranya i si no també?
Ella: No. Dic que... per dir-me res a mi, no cal estar desesperat. Que jo busco alguna cosa més que un trípode. Que per què se m'acosten aquests tios i no els altres? Quin problema tinc?
Ella 2: A veure... De problema no en tens cap. I si no se t'acosten els altres tios és perquè són burros. Més enllà d'això, no t'hi escalfis el cap.
Ella: Segur, no? No ho dius per quedar bé, oi?
Ella 2: No pesada. Però la propera vegada que vulguis fer una birra em truques. O te'n poses una a la nevera i te la fots quan arribis a casa estirada al sofà, amb el peus sobre la taula. M'entens?