Conversa 16: ahir vaig somiar amb tu

Ell: Ahir vaig somiar amb tu.
Ella: Ah...
Ell: Vaig somiar que ens fèiem un petó.
Ella: Qué bé, no? I què?
Ell: Tu no has somiat mai en mi..? Fent-nos un petó, vull dir.
Ella: No. Ho sento.
Ell: Quan m'he despertat, m'ha fet molta ràbia perquè volia quedar-me allà amb tu...
Ella: Sí, és que quan es somia amb mi sóc molt bona.
Ell: Sempre t'ho has de prendre tot en broma o què?
Ella: Si no m'ho prenc en broma, potser el que et digui no t'agradarà.
Ell: Què m'has de dir? Que tu no sents el mateix per mi? Això ja ho sé.
Ella: Doncs així per què m'ho expliques?
Ell: No ho sé... potser perquè m'agradaria que fos veritat.
Ella: Doncs de moment, t'aconsello que és millor que em continuis somiant.
Ell: Si ho faig, t'ho tornaré a explicar.

Conversa 15: informer

Ella: Osti estic frustrada. T'has enterat d'això de Informer?
Ella 2: Informer? No, què és?
Ella: Es una mena de xarxa social que unes noies de la universitat han creat al feisbuc per la facultat i ara tothom està posant allà missatges de ligue i això. "Que si m'agrada aquesta que no sé com es diu", "que si algú coneix al paio aquell que va a la biblioteca..." Una mena de tauler d'anuncis on van tots súper calents buscant rotllo.
Ella 2: I què passa, que vols tornar als vint anyets o pillar un yogurín o què? Tu ja fa anys que vas deixar la facultat.
Ella: Això ja ho sé. No... És que a la feina algú ha creat el mateix!!! Un Informer a la feina!
Ella 2: Sí, de calents n'hi ha a tot arreu i per totes les edats.
Ella: Això també ho sé, però mira, hi ha un tio que vol conèixer a la noia de la 2a planta que porta la camisa blava amb floretes... la que em vaig comprar al Zara per rebaixes!!
Ella 2: I? Però saps qui és el que posa l'anunci? On és la teva frustració? És el capullo aquell que et tira els trastos cada divendres?
Ella: No sé qui és i espero que no sigui el que tu dius. Resulta que avui ha posat un missatge dient que si el vull conèixer que vagi a les dues, a l'hora de dinar, a la cuina, al costat del microones...
Ella 2: I hi has anat?
Ella: Tia, que hi he anat cinc minuts abans i hi ha 4 noies més amb la mateixa camisa donant voltes al voltant del microones!
Ella 2: És el que té anar de rebaixes al Zara nena.Va, anem a dinar que ja són dos quarts. I sortim d'aquí, que em sento més observada del normal. i a veure si així et calmes que aquest entusiasme adolescent-univesitari et fa bastant insuportable.

Conversa 14: el tio tendre

Ella: Això de la independència de la dona és una merda. Almenys la de la dona amb fills.
Ella 2: Dona, no és gens fàcil el teu panorama: divorciada, amb una nena petita i treballant. Al pack sencer de la dona d'avui.
Ella: És que treballar i tenir fills no és compatible si ets dona. Si ets tio és diferent!
Ella 2: Per què ho dius això, què ha passat?
Ella: Mira, des de que vaig tenir a la petita, faig tot el possible perquè a la feina ningú em digui que ser mare i treballar és incompatible. Si em foten una reunió per la tarda i haig d'anar a buscar a la nena al cole, truco a ma mare o a qui sigui perquè la vagi a buscar. Em foto, deixo d'anar a buscar a la meva filla i em quedo a la reunió rodejada de tios als qui cada dia he de demostrar que no estic allà "enxufada" per ningú o que no em tiro a cap dels jefes. "Estàs treballant i si per tenir fills no pots seguir amb el teu ritme normal de feina, potser que t'ho haguesis pensat abans, no?" Això m'ho va dir un tio fa uns mesos, t'ho pots creure?
Ella 2: Sí, de cabrons d'aquests sempre n'hi ha. Gent disposada a alegrar-te el dia amb un comentari agradable.
Ella: Doncs espera, perquè jo, com a tonta que sóc, faig autèntics malabarismes horaris per poder arribar a l'hora, deixar la nena al cole i surto quan tinc la feina enllestida i tot preparat per l'endemà, no?
Ella2: Sí, és clar. Has de demostrar que pots fer-ho tot.
Ella: Doncs l'altre dia, van posar una reunió urgent a les cinc de la tarda. Just el dia que tinc hora al metge amb la nena! Els hi dic que jo no hi puc anar i que si la poden canviar de dia. Hauries de veure la cara de tots! "És l'hora que podem tots", "Només faltaràs tu", "No podem estar canviant reunions cada dia", "Quina casualiat!" I no sé quantes xorrades més vaig haver de sentir.
Ella 2: I què vas fer?
Ella: Doncs com una burra, truco a ma mare i li dic que si la pot portar ella al metge perquè jo tinc una reunió inamobible i que no hi podia faltar.
Ella 2: I el pare de la criatura?
Ella: "Que no és el dia que li toca la nena i que no pot canviar els horaris el mateix dia". Tu creus?
Ella 2: Sempre ha sigut una meravella aquest.
Ella: Doncs espera. La reunió es va fer i ja està. Allà estavem tots fins les 8 del vespre. I avui, resulta que tornen a posar una puta reunió. Aquest cop a dos quarts de 6. Toca't els ous. Per trencar ja del tot la tarda. I jo que ja em poso dels nervis. I espera... no salta el paio de l'altre dia... el que em va dir allò de "si no pots seguir el teu ritme normal de feina, haver-ho pensat abans" i deixa anar "Avui no puc venir que he d'anar a buscar a la nena a música".
Ella 2: Osti...
Ella: Clar, com que el paio s'ha separat fa poc, ara va amb el discurs del pare atrafegat que es desviu per la seva nena. I tots els seus companys i les "secres" dient-li "Oh, que bon pare que ets", "Quina monada", "Corre que no arribis tard"... I van i canvien la reunió a demà pel matí a les dotze del migdia. "Per què així hi poguem ser tots". Vinga, amb dos collons! Coi o juguem tots o trenquem la baralla! Jo trencant-me les banyes per demostrar no sé què. I aquest, amb el paper d'abandonat fent peneta als altres! El tio sensible i tendre és "mono" i la tia sensible i tendre "no sap ocupar un lloc de feina amb responsabilitat", no? Et juro que hi ha dies que....
Ella 2: Sí dona, això de la independència femenina va ser l'enredada del segle. Ni independents ni hòsties. Pringades és el que som.
Ella: Mira, ja surt la meva nena! A que és la més maca de totes?
Ella 2: Sí, no s'assembla gens a son pare per sort.

Conversa 13: Vols un cafè.. o algo?

Ell: Compte que els Nespresso els carrega el George Clooney!
Ella: Perdona... el què?
Ell: No, els cafès... els Nespresso, que els carrega el George Clooney... com que estàs prenent cafè.
Ella: Ah, això... no, no és per mi. Jo vaig a la màquina. M'agrada més.
Ell: Ah, doncs jo també. Vull dir que vaig a la màquina perquè també m'agrada més.
Ella: Doncs molt bé...
Ell: Escolta, que havia pensat... que si algun dia vols prendre un cafè o algo doncs quedem...
Ella: Ja. A la màquina...?
Ell: No, no... vull dir a fora. Anar a prendre un cafè o algo. Tu i jo... un dia.. sortint d'aquí o així.
Ella: Ara t'entenc millor. I saps algun lloc per anar, oi?
Ell: Doncs conec un bar que hi ha en una placeta molt tranquil i tal... on podem xerrar i tot això.
Ella: "I tot això"... ja... per xerrar...
Ell: Així ens coneixem i...
Ella: I?
Ell: I qui sap.... ens coneixem i ens caiem bé i...
Ella: Home, estaria bé...
Ell: Doncs perfecte, no? Et va bé avui mateix per la tarda? Quan sortim d'aquí?
Ella: No t'envalis. Volia dir que estaria bé que vingués la teva dona potser. L'altre dia em va caure força bé.
Ell: La meva dona...? L'altre dia?
Ella: Sí, al sopar de Nadal que vam fer. Va venir amb tu, no? Vam estar xerrant una estona. Tu estaves "xerrant o algo" amb la secretària nova de les tardes. Una noia molt maca.
Ell: Sí que és maca, sí.
Ella: Volia dir la teva dona. Em va semblar molt maca i simpàtica. Una llàstima que al costat tingui un tio com tu que no ho valora.
Ell: Dona... jo... ara no et pensis que jo...
Ella: Tu què? O es que no estaves intentant lligar? No, oi? Ai, pobre de mi, sempre malinterpreto les coses que em diuen. Me'n vaig que es refreda el cafè.
Ell: Eehhh... d'això... tens 20 cèntims per la màquina? Em sembla que no els tinc...
Ella: A sobre vols que et pagui el cafè? Què és, el premi de consolació o què? Quins collons de tio...

Conversa 12: luna roja

Ell 2: Osti nen quina cara... què t'ha passat?
Ell: Recordes que la setmana passada vam anar de rebaixes amb ella...?
Ell 2:... i vau estar més de quatre hores amunt i avall...?
Ell: ... i ella es va provar un munt de roba...?
Ell 2: ... i que no es volia quedar res perquè tot era molt car...?
Ell: Ja t'ho havia explicat això?
Ell 2: Sí, això ja m'ho vas dir, però estava fent el seguiment de la història.
Ell: Doncs ahir mateix, per donar-li una sorpresa, vaig comprar-li uns pantalons que li van agradar molt, d'acord? Avui els hi dono... i quan se'ls prova, em diu que li queden petits, que tota la roba la fan amb talles que són mentida... que està inflada com un gat capat, que si li regalo roba és per riure'm d'ella...
Ell 2: Però què li ha agafat?
Ell: Jo què sé! Em diu que ja els puc tornar i que no s'ho posarà mai. I jo he anat, els he tornat i com que ja estava prou emprenyat, m'he comprat un jersei per mi.
Ell 2: I on és el problema?
Ell: Espera, espera... Arribo a casa, em veu el jersei nou i em diu "ostres qué xulo!". Així de súper bon rotllo. I afegeix, "ara sí que t'accepto els pantalons d'ahir". Coi no sabia on fotre'm. Li explico que els he tornat, com em va dir ella que fes! I que m'he comprat el jersei amb els diners... i em deixa anar, "però tio, a tu què et passa?", "ets un egoïsta", "que no penses en mi"... i tot amb uns crits!
Ell 2: Collons nen i tot això?
Ell: Quan ha acabat de cridar, em deixa anar que sóc un insensible, com tots els tios, i que sóc incapaç d'entendre el seu període de Luna Roja.
Ell 2: La Luna Roja? I això què collons és?
Ell: La Luna Roja és quan té la regla. I em diu que "quina poca sensibilitat la meva, que no tinc en compte la seva Lluna i no sé què". Ah, i espera... "que si no sóc capaç d'entendre que el sexe femení és sagrat i que les dones són portadores de vida,  que si no entenc això, és que sóc un masclista de merda. Que la societat patriarcal i els xamans mascles van abolir la saviesa de les dones...".
Ell 2: Joder amb la Luna Roja... I tu què li has dit?
Ell: Que jo de Lunas Rojas no hi entenc i que si està més sensible no entenc com pot cridar tant i deixar anar tants improperis. I ha agafat les coses i se n'ha anat. Que ja tornaria quan se li passés el cabreig. A tu què et sembla?
Ell 2: Que vaig a trucar a casa per dir que ara vinc. Em sembla que la Luna Roja també està a casa. A mi no m'agafarà en fora de joc.

Conversa 11: "perro apaleado"

Ella: Va, va, explica... com va anar ahir?
Ella 2: Ahir? Millor haver-me quedat a casa, la veritat.
Ella: Per què!? Què va passar!? Si se'l veia tan mono...
Ella 2: No, si mono continua sent, però és un conyàs de tio. Es va passar tota la tarda parlant de la seva ex. Que si era així, que si no li deixava fer això, que si parlava d'aquesta manera... Coi, que ara la conec més a ella que a ell!
Ella: Osti nena, quin pal... i tu què li deies?
Ella 2: Jo? Al final em limitava a respondre amb un "aha" o "qué fort!"... Saps quan ja t'has desconnectat i només esperes que l'altre calli per respondre amb un monosíl·lab? Com que l'altre no t'escolta, li és igual el que tu responguis.
Ella: Aha...
Ella 2: Ei, seràs cabrona? No m'estàs escoltant o què!!??
Ella: Que sí tia, que era broma... Doncs ja veus quin plan, no? I ara què? Vull dir si us tornareu a veure o què?
Ella 2: Com no coincidim pel carrer o al bar, t'asseguro que jo no en tinc cap ganes. M'havia passat la tarda depilant-me i fent-me la manicura. Estrenava roba interior... i tot per acabar fent de psicòleg!
Ella: Potser era d'aquests que t'expliquen el que feien amb la ex perquè vegis que han estat abandonats injustament i tot això... aquests que van de "perro apaleado" fent peneta.
Ella 2: Sí, ja sé quins dius. Doncs mira, ahir no tenia el dia per passejar gossos i menys acollir-los a casa. No sóc una protectora de mascles ferits, m'entens?
Ella: Perfectament! Ara, aquest color d'ungles me'l deixes que és ben mono.
Ella 2: Oi que sí? Doncs la propera vegada que quedi amb un tio me les pintaré amb Tippex a veure si així aconsegueixo captar l'atenció d'algú.

Conversa 10: col·leccionisme

Ella: L'altre dia vaig conèixer un paio que col·leciona pèl púbic.
Ella 2: Ah, com? Què vols dir exactament?
Ella: Doncs això. A les seves parelles esporàdiques o de llarga durada els hi retalla una part del pèl del pubis i es guarda aquests pèls en una capseta.
Ella 2: I ara què, guarda el teu pèl en una capsa?
Ella: No, el meu no!! I ara! Estàvem en un bar i el tio ho va intentar...
Ella 2: Però t'ho va proposar o alguna cosa així?
Ella: Sí, el paio, parlant, parlant es treu una capseta d'aquestes on s'hi guarden medalletes. Saps? D'aquestes blanques amb la tapadora vermella... Doncs això. I em diu: "si vols anem al WC i te'n retallo una mica".
Ella 2: Però tu havies tingut alguna cosa amb aquest tio? El coneixies d'abans o què?
Ella: Jo, que va! L'acabava de conèixer. I és clar, amb un sonat així, res de res. Ni boja. Tu creus? Li estàs parlant de la feina i de la vida. Li comentava que ara aquest anys ens canviaven el torn de feina i que era un pal perquè havia de canviar tot el què feia en sortir... i de sobte es treu una capseta i em proposa d'anar a al WC a retallar-me el perrús. La gent està sonada!
Ella 2: Ja ho pots ben dir. En sèrio? I dir-t'ho a tu, que el portes més rasuradet que un sofà de pell!
Ella: Nena no exageris. Ara és més un sofà de bellut jajajaja...
Ella 2: Ara m'ha vingut al cap la imatge d'un paio sortint de casa agafant les claus, les ulleres, la cartera... i una capseta vermella i unes tisores de fer la manicura. Quin mal rotllo! jajaja...

Conversa 9: ahir nit

Ell: Ei... va estar bé ahir a la nit, eh?
Ella: Síiiii... És que aquells paios són la hòstia! Es pasen el dia rient i tenen una conversa que no te l'acabes, jajaja... I la copeta... i el cava, jajajaja... Jo és que em pixo amb ells! No sé d'on treuen tantes parides per dir. Va estar bé passar la nit amb ells! Ja estem pensant en la propera, que qualsevol excusa serà bona. Ai, sí que va estar bé!
Ell: Sí... però jo em referia després de tot això... tu i jo... solets...
Ella: Ah, sí. També, però ara tinc un mal de cap... Em vaig a dutxar.