Conversa 36: ser o estar

ELL: Tinc una amiga que escull la seva roba del cap de setmana segons se sent follable o no.
ELL 2: Què vols dir amb "se sent follable o no"?
ELL: Coi, el què et dic! Ella si té ganes de follar o no, es posa un tipus de roba o un altre quan surt. "Hoy me visto de zorra", diu.
ELL 2: Ah, però vol dir que es vesteix per provocar a veure si algú li tira la canya?
ELL: De fet la canya li tiren sempre perquè està molt bé físicament. Només que dóna un pas més i posa com un cartell de "Avui tinc obert".
ELL 2: Però tu l'has vist... vestida "de zorra" o has sortit amb ella?
ELL: Sí, sí... algun cop. I... sí, es pot dir que... vaja... que te la tiraries perfectament. Bé, jo perquè la conec i ni tapada amb una manta o un sac m'ho faria amb ella, però vaja...
ELL 2: Coi... a vegades veus ties que van vestides d'una manera que... però és clar, no dius res perquè et tracten de masclista i tal.
ELL: Ah, potser n'hi ha més com ella. Es vesteixen així per "provocar al hombre" vols dir? Home, sona una mica masclista. Cadascú vesteix com vol, no? Potser tu la veus vestida "de zorra" i només vol anar còmoda o sexi.
ELL 2: Ja... però si es posa "sexi" deu ser per alguna cosa, no? Per cridar l'atenció...
ELL: O perquè se sent a gust vestint així! Vés a saber per tu el concepte "zorra" què vol dir!
ELLA: Doncs que es vesteix així perquè vol provocar que algú li digui res i a partir d'aquí endur-se'l al llit, no?
ELL: El concepte, segons la meva amiga és aquest. Ara, per la resta jo no puc parlar. A vegades un o una es vesteix en plan "hoy me como el mundo" i la gent surt per potes quan el veuen.
ELL 2: Sí, a vegades passa això.. I escolta... la teva amiga aquesta.. t'ho has fet amb ella algun cop que anava així... buscant rotllo o què?
ELL: A veure, que quedi clar. Que es vesteixi per estar follable o "vestida de zorra" no vol dir s'ho faci amb el primer que passi. Es vesteix, s'agrada, es fixa amb qui vol ella i si té sort se l'emporta.
ELL 2: Vaja... una mica el que fem tots però sense tantes llumetes o sense posar cartells. Si és així, jo sempre vaig follable.
ELL: Si és així, tu estàs follable, però no vol dir que siguis follable.

Conversa 35: fins aquí

ELLA: Bé, suposo que ja saps per què t'he trucat... no?
ELL: Doncs.. sí. Suposo que per dir-nos "adéu".
ELLA: Jo... és que... no sé.. tinc un mal a dins.. que...
ELL: Ei, no passa res... Bé, sí que passa, però vull dir.. que un no pot obligar a l'altre a que l'estimi o estigui amb ell.
ELLA: És que em sap greu.. perquè tu sempre has estat molt pendent de mi i de tot i jo... tinc la sensació que... que no he estat mai a l'alçada.
ELL: AIxò no és cert! Cadascú és com és i...
ELLA: Recordo quan vam anar al concert de Melendi. Tu no en tenies cap ganes i vas venir per acompanyar-me...
ELL: I em vaig passar tot el concert tirant pestes i dient que era horrible. Et vaig amargar el concert. Per tant, no sé qui ha tingut més paciència dels dos o s'ha esforçat més. Puc ser un autèntic malson quan m'hi esforço... però la vida de parella és això no? Una mica tu... una mica jo... Bé, però ara s'ha acabat.
ELLA: Ho sento molt...
ELL: Per què? hem viscut junts el temps que hem volgut i ara toca un altre capítol... Jo sempre he estat de viure sol i tu de sortir i fer coses amb la gent i...
ELLA: És que m'he sentit ofegada. No tinc ganes d'estar amb tu ja ... m'avorreixo i sento que vull fer moltes coses encara! I no vull emprenyar-me amb tu ni res. Jo t'estimo molt encara, per això no et puc seguir fent això. Jo no estic al cent per cent en la relació i tu estàs sempre allà... no m'has fallat ni un dia.
ELL: Doncs si tan bé estaves... Deu ser que alguna cosa no anava bé i no ho vèiem. Però no ens enganyem. No només ets tu. Jo també necessito deixar-te anar. No suporto veure't a casa esforçant-te per veure una peli que no vols o escoltant música que no vols sentir. Simplement, hem caminat per camins diferents i ara ja estem molt separats. Que jo no estigui malament, no vol dir que estigui bé. Si tu et senties ofegada, jo em sento agobiat de tanta vida social i sopars i amics i família... però tampoc vull matxacar ara el tema.
ELLA: Sí... suposo que hem descobert que som l'un per l'altres... però no deixa de ser una merda tot plegat, no?
ELL: Mira, jo ara estaré sol. Tornaré als meus orígens de mirar pelis en blanc i negre, menjar ganxitos al sofà i posar els peus sobre la taula. Sincerament, crec que sóc d'estar solter i no puc esperar que tu estiguis amb mi perquè no ets com jo.
ELLA: Però... tu també ho vols deixar, no?
ELL: Sí... i fins i tot puc dir que m'has fet un favor. Com sempre. Tu ets la decidida, la de prendre les decisions quan cal i jo sóc de deixar que les coses passin. Tard o d'hora ho hauria provocat jo de manera inconscient.
ELLA: Però tu estraàs bé? Vull que surtis i coneguis gent i no et quedis a casa tancat...
ELL: Ei, sí... és clar. No et preocupis que tindré vida social. no veus que ara faré pena a tothom...? Tots voldran que m'ho passi bé. Bé, de fet no sé qui seran aquests "tots" perquè són amics teus i voldran consolar-te a tu i no a mi. Però... buenu, alguna cosa faré, eh?
ELLA: I ara? A partir d'ara què? Serem amics...? Jo no et vull perdre de la meva vida.
ELL: Suposo que serem amics... però no ara. Seria estrany, no? D'aquí un temps ja ens trucarem i m'explicaràs què fas o amb qui està... bé això últim no cal. Però jo vull que siguis feliç I si no és amb mi... què hi puc fer! Jo també vull ser feliç i amb tu... no ho sóc del tot, no?
ELLA: Suposo que no....
ELL: Doncs ja està tot dit.
ELLA: Sí, no? Que et vagi molt bé...
ELL: I a tu... vinga, doncs... estem per aquí, no?
ELLA: Sí... adéu.
ELL: Et puc dir una cosa?
ELLA: Què?
ELL: En el fons, sempre vaig pensar que aconseguiria canviar-te i que t'agradarien les pelis dels anys 40... creia que l'amor et podria canviar... però no ha sigut així.
ELLA: L'amor és el que fa que ara ho deixem aquí i no ens tirem els trastos pel cap perquè cap dels dos és com voldríem que fos. Potser no ens ha canviat, però ara almenys ens entenem.
ELL: Potser sí. Adéu.

Conversa 34: coses de l'edat

Ell: Què? M'has de comentar alguna cosa?
Ella: Estic feta una merda i emprenyada.
Ell: Explica... no va bé?
Ella: No.. no va bé. Definitivament no va.
Ell: Però anava bé fins ara, no?
Ella: Doncs no. No ho crec. Potser creia que sí. Volia creure que sí, però no. És una puta egoista.
Ell: Ara veig clar que no va bé...
Ella: No pensa deixar al seu marit.
Ell: Però... tu això més o menys ja ho sabies, no? T'ho imaginaves...
Ella: Sí, suposo però... no ho sé... ara tinc la sensació que m'ha estat prenent el pèl tot aquest temps.
Ell: Però tu li has dit el que sents?
Ella: Què vols dir? Ja ho sap el què sento.
Ell: Sí, però no li has dit. Li has de dir com et sents, treure-t'ho del damunt almenys. Aquesta mala llet no t'ajuda en res.
Ella: Potser tens raó, però ara només tinc ganes de dir-li que se'n vagi a la merda ella, el seu marit, el seu gos i la seva merda de feina i tot el què vagi amb ella. No... no ho entenc... Si té una crisi dels quaranta o del cinquanta, per què m'hi fot a mi? Cony és el que jo en dic lesbianisme dels 40.
Ell: Perdona? Ella és lesbiana, no? Què vol dir lesbianisme dels 40?
Ella: Què cony ha de ser lesbiana! Ella porta vintinosequants anys casada i està farta del marit, la família, la seva vida social... I per fer alguna cosa diferent o castigar al marit té una experiència lèsbica amb una tia més jove i ja està. Li dona morbo. Creu recuperar l'energia perduda i alhora castiga al seu marit per tots aquests anys de merda que porta al seu costat.
Ell: Però si se'n va al llit amb tu... les ties li agraden, no?
Ella: Mira, per les ties és diferent. No som tan quadrades com els tios. O jo sóc diferent. Si una tia em dona plaer sexual i m'agrada estar amb ella i m'hi trobo bé, no hi dono més voltes. Els tios sou més... jo què sé com sou els tios! El què està clar és que aquesta tia m'ha ben fotut. M'explica mil històries de la seva vida i jo m'obro a ella i... no ho sé... creia que potser sí que era lesbiana. Però ara veig que no.
Ell: Però això es veu... Se sap, no?
Ella: A veure, era una tia amb qui estava bé i follàvem bé.. no em parava a pensar si era lesbiana o no... Mira estic feta un lio ara mateix. El què tinc clar és que aquesta tia seguirà casada i jo he sigut un entreteniment per explicar a les seves amigues un diumenge a la tarda com una gran aventura amb una joveneta. Les seves amigues s'escandalitzaran al principi i després li diran que ha fet ben fet. I jo seré la que s'ha fotut i s'ha cregut la història de la dona que estava atrapada per un matrimoni que no volia i més històries.
Ell: Ei, vine... va... una abraçada ben forta i aquesta nit anem al bar aquell que vam anar l'altre dia. Potser hi ha aquella pèl roja de la darrera vegada. Et va tirar la canya, no?
Ella: La que semblava la Julia Roberts...? Ah, doncs... a què esperem? I tu? Tu què faràs?
Ell: Jo? Em quedaré a la barra mentre una dona amb camisa a quadres em diu que els tios som tots uns gilipolles.
Ella: Ets un imbècil... però t'estimo. Gràcies per entendre'm.
Ell: Un germà ho és per tota la vida, no? Anem!

Conversa 33: el professor

Ella: I què..!? Va, explica, explica...
Ella 2: Doncs el que et vaig dir... estic sortint amb ell.
Ella: Tia, qué bé, no? I què més!? Vaaa...
Ella 2: Doncs un dia, després de la classe em vaig quedar recollint el material i em diu que si tenia alguna cosa a fer després. Li vaig dir que no... i vam anar a prendre una birra. I la resta... és història.
Ella: Una història d'amor, eh?
Ella 2: Com t'ho diria! Té un cos!! Fibrat... És el que té ser profe de Pilates, és clar! I és simpàtic...
Ella: I... al llit.. què tal?
Ella 2: Què t'he de dir... és el tio més bo que m'he lligat mai. És bo, perquè està bo i folla de meravella! Ho té tot!
Ella: Nena, deus estar que no toques a terra... Ei, vols deixar de mirar el mòbil quan et parlo?
Ella 2: No, és que avui tinc el presentiment que m'ha d'enviar un whatsapp.
Ella: Presentiment?
Ella 2: Ell avui no dóna classe, ens vam veure ahir com cada dijous... i com que avui és divendres i demà no s'ha de llevar d'hora... a veure si em diu alguna cosa!
Ella: Dona, més que un presentiment.. això són ganes! I això de "com cada dijous"...? Només us veieu els dijous o què?
Ella 2: De moment sí... diu que no vol anar amb presses. Ve a sopar a casa, es queda a dormir... o el què sigui... i l'endemà se'n va. Li preparo el sopar... sopem... i després.. doncs... I l'endemà es lleva ben d'hora i marxa. Dóna classes de Pilates a un grup de dones de no sé on.
Ella: O sigui que li fas el sopar, folleu i marxa...?
Ella 2: Buenu... és que ell és un esperit lliure saps? És molt de "viu i deixa viure" i tot això.
Ella: Ja, però... per ser una història d'amor com dius... m'hi falta... contacte?
Ella 2: Ell té el seu grup d'amics, juga a futbol... i durant la setmana necessita temps per a ell. Normalment els caps de setmana se'n va "por ahí" a fer les seves coses. I llavors, ens veiem els dijous.
Ella: Sí. Els dijous. Però res més..? Vull dir que... tu li fas el sopar, ell ve... feu l'amor o folleu, com li vulguis dir... i se'n va? No us veieu més?
Ella 2: No... de moment no. Ja et dic... ell és així.. com lliure. No vol lligams potser ara... Jo no el vull pressionar.
Ella: No crec que sigui pressionar-lo si tu li dius el què vols, però..., no, no cal que miris el mòbil que no has rebut cap missatge.
Ella 2: Com ho saps?
Ella: Per què no he sentit cap sorollet d'arribada de missatge ni vibració ni res...
Ella 2: Buenu, deu estar ocupat ara, però encara queden hores perquè s'acabi el dia. Ja veuràs com sí que diu alguna cosa.
Ella: Escolta... perdona que t'ho digui així, eh? però... No pot ser que tu estiguis més penjada d'ell... que ell de tu..?
Ella 2: Què vols dir? Tia que va ser ell qui va venir a mi, eh? Jo mai hauria somiat estar amb un tio així!
Ella: Doncs això mateix... No ho sé.. si va venir a tu i esteu tan bé, el més normal seria que us veiessiu sempre que poguessiu o que estiguessiu més en contacte, no?
Ella 2: Eeeehh.. potser sí, però no totes les relacions segueixen l'esquema clàssic.
Ella: No ho sé, potser tens raó... Mira, almenys les classes de Pilates et surten gratis o bé de preu no?
Ella 2: No. Per què?  A 70 euros la classe. No veig per què m'hauria de fer un preu especial. Què vols que pensi que estic amb ell perquè em faci un descompte? Això se li diu ser puta. És això el què vols dir!? A tu què collons et passa? Eh? Tens enveja de que jo tingui un tio guapo que em folli o què?
Ella: Ei, ei, ei.. para el carro que jo no he dit ni em passa res. Simplement em sembla estrany que un paio vingui a casa teva un cop per setmana, tu li facis el sopar, se't folli i foti el camp. Perdona, dec ser molt clàssica, però no ho vull entendre com una història d'amor. Si més no, no per part d'ell. Em sembla una història d'un jeta. O una història de dependència. Un paio que un cop per setmana té un polvo assegurat i un sopar i la resta de setmana fa el què li dóna la gana... A tu t'està bé? Sincerament, eh? No penses que és un jeta?
Ella 2: Mira, nena, jo així sóc feliç, saps? No he tingut moltes parelles, ja ho saps. I cap d'elles era per tirar coets. Aquest està bo, folla de meravella i un cop a la setmana em deixa contenta i amb esperances i ganes per tota la setmana següent. Què més vull?
Ella: Doncs potser respectar-te una mica tu mateixa i no estar amb algú només perquè et fa cas.
Ella 2: Mira nena, no he vingut a fer psicoanàlisi. Ets una envejosa de merda i se't veu d'una hora lluny que necessites un polvo. Ah, ho sento, el que fot bons polvos els tinc jo! I no el penso deixar. I si et fot, t'aguantes maca. Ja t'enviaré el seu missatge de whatsapp perquè et moris de ràbia!
Ella: Molt bé. Entès. Aleshores no hi ha massa més a dir.. suposo.