Conversa 29: date 2

Ell: Em pensava que no tornaries.
Ella: Per què? T'he dit que anava a buscar alguna cosa per beure, no?
Ell: Sí, no ho sé. Ho podries haver fet. Marxar vull dir.
Ella: Però no ho he fet i estic aquí.
Ell: I tu?
Ella: Jo què?
Ell: Abans m'has preguntat si tenia fills. Tu en tens?
Ella: No, no. No.
Ell: Bé, tampoc cal que ho diguis tres cops. Amb una vegada m'ho crec. És estrany. Vull dir que a la teva edat, normalment...
Ella: Quina edat creus que tinc?
Ell: Sóc dolent calculant edats... però... uns 40...?
Ella: Sí, d'acord, en tinc 38 i mig. No són tants.
Ell: Dona, l'edat és la que és. 38 és un bon número.
Ella: I tu? Quants en tens?
Ell: Quants me'n poses?
Ella: Al teu perfil deia 40, però sembles més jove.
Ell: Ah, gràcies. Sí, són 40... No recordava el perfil... potser que el revisi de tant en tant. Diu alguna cosa més el meu perfil que jo no recordi?
Ella: T'agrada el mar, el cinema de terror, els animals... i els llibrets de formatge?
Ell: Ah, sí, això sempre ho poso. No sé, no m'agrada menjar molt, però els llibrets m'agraden molt. Si em vols fer feliç, uns llibrets i llestos!
Ella: Home, així ets fàcil de contentar, no?
Ell: En això sí. En altres coses suposo que sóc més exigent. La sinceritat, la confiança,... en això sóc més... intransigent. Intransigent no seria la paraula. Però vaja, que valoro molt la sinceritat.
Ella: Això ja ho has dit abans. No confies en la gent o què?
Ell: No és que no hi confiï... és que normalment la gent s'amaga molt de com és. Vol ser un altre...
Ella: O no li agrada ser com és potser... algunes coses que no vols que sàpiguen.
Ell: En tot cas, pot canviar-ho si vol, no?
Ella: Sí, suposo... qué profund s'ha tornat el tema!
Ell: Sí, massa. Va, canvi de tema. És maca aquesta polsera que portes. D'on és?
Ella: Tinc una filla. De 4 anys.
Ell: Ups...
Ella: Abans he dit que no en tenia perquè... no ho sé, perquè sóc burra... o perquè no esperava que ho preguntessis tu... En fi, m'he atabalat.
Ell: Ei, no passa res. Ningú és burro. Deus tenir les teves raons per no dir-ho a un desconegut. El meu fill en té 5.
Ella: Com? També tens un nen? I per què no ho has dit? I tot allò de la confiança i valorar la sinceritat...?
Ell: Tu m'ho preguntes? No ho sé, precisament per allò de la confiança i per no espantar a les noies... La teoria em diu una cosa i la pràctica em porta a fer-ne una altra. Perdona.
Ella: Sí mira, ja veus amb qui parles. O sigui que tens un nen i jo una nena... Hi ha alguna cosa més? Has estat a la presó, et busca la policia? Estàs casat...?
Ell: No a totes les preguntes. Aquest cop és veritat. No, no estic casat ni policies ni res. El meu fill és d'una relació en la que no ens vam casar.
Ella: Està amb sa mare ara? Perdona, no t'ho he de preguntar o no m'has de contestar. La meva està amb ma mare. I ja t'ho he dit abans, però tampoc ho he dit sense mala llet... en fi que... no ets la meva tercera cita d'aquesta setmana. Ho sento. Vull dir que no t'hauria d'haver enganyat en això tampoc. Ets la meva primera cita després de sis mesos sense quedar amb ningú. Volia mostrar seguretat i  semblar que dominava la situació. Tinc 40 anys.
Ell: Ja veig... ara et treuràs la perruca i les dents postisses i marxaràs, no?
Ella: Com? Eh... no, no. El cabell i les dents són meves. Ho sento. Abans,  no m'he assegut amb tu i has hagut d'esperar, perquè no m'atrevia a venir...
Ell: Doncs sí que estem bé tu i jo. No passa res. Tot entès. El meu fill és amb sa mare perquè avui li toca estar amb ella. Ella està feliçment ajuntada amb una nova parella i ens portem molt bé tots. La resta que t'he dit és tot veritat. El tema dels llibrets també és cert. En tot cas, tornem a començar, no?