Conversa 30: números

Ell: Escolta, tu creus que existeix la fórmula per trobar l'amor?
Ella: Què és això? Una frase promocional d'alguna peli de Disney o què?
Ell: No, vull dir si hi ha uns ingredients o elements mínims que s'han de donar obligatòriament perquè sorgeixi l'amor entre dues persones i es mantingui.
Ella: A veure... vaig a mirar de ser seriós i mirar-ho científicament... Una vegada vaig llegir que de la mateixa manera que un recipient es refreda si ningú el manté en calor, suposo que amb l'amor deu passar el mateix. Necessita aquesta escalfor contínua, no?
Ell: Sí, et segueixo. I com hauria de ser aquesta escalfor? Quins serien els elements que farien aquesta funció?
Ella: Si ens ho mirem des d'un punt de vista matemàtic, podria ser com si volguéssim mantenir un satèl·lit en òrbita.
Ell: Què vols dir?
Ella: Els satèl·lits, un cop estan en òrbita es mantenen en el seu camí de forma contínua. Però per posar-los en òrbita, s'aplica el que es coneix com la Teoria del Control Òptim. És una tècnica matemàtica que s'utilitza per resoldre problemes d'optimització en sistemes que evolucionen en el temps i que són susceptibles de ser influenciats per forces externes. Veus per on vaig?
Ell: Ho veig, però no sé si et segueixo ja...
Ella: Aquesta teoria el que ens dóna és un camí o una forma de comportament per a les variables de control. És a dir, ens indica quines accions s'han de seguir per a poder dur, a la totalitat del sistema, des d'un estat inicial a un de final, de forma òptima.
Ell: Ja... i en el cas que ens ocupa... Quines serien aquestes accions a seguir o aquest comportament que haurien de tenir les variables per tenir èxit en una relació?
Ella: Estem parlant sempre d'una relació a llarg termini, no?
Ell: Per suposat. Per curt termini anem fent sobre la marxa... i així ens va. Però què, saps com fer-ho?
Ella: Una relació a llarg termini, des del punt de vista matemàtic i segons aquesta teoria, sento dir-te que no té grans probabilitats d'èxit.
Ell: Per què? Si tenim en compte totes les variables i com s'han de comportar? No?
Ella: Per començar, cada parella és diferent; particular. I per tant, cada parella ha de trobar el seu patró de comportament específic i no aplicar una fórmula concreta amb uns valors determinats.
Ell: I aquest patró què tindria en compte?
Ella: Quan parlo de patró em refereixo al que fem cada dia com a parella... planejar coses junts, dedicar-se temps, escoltar-se, ser més carinyós, tolerant...
Ell: Això ja ho sabem tots, no?
Ella: Sí, és clar, no t'estic descobrint res, però el més important és que un ha de saber quant està disposat a esforçar-se per mantenir aquesta relació. I això... és una mica difícil perquè tendim a que mai en tenim prou. Sempre demanem més atenció, carinyo, escolta, comprensió... Només que et relaxis una mica, ja estàs en perill de deixar-ho estar.
Ell: O sigui que ho tenim fotut... però la matemàtica pot explicar l'amor?
Ella: Estàs molt intrigat en el tema, no? Mira, jo crec que per explicar qualsevol fenomen, ja sigui psicològic, biològic o el que sigui, al final es tracta de posar unes quantitats en relació a unes altres. O sigui, establir un model matemàtic. La ciència es basa en matemàtica, sinó, no és ciència. Qualsevol procés que volguem entendre, l'entendrem quan el poguem descriure de forma matemàtica. La pregunta és: l'amor és una ciència?
Ell: Jo ja no ho sé... ara em dius que podem explicar l'amor matemàticament, però no sabem com fer-ho. Sempre havia pensat que l'amor era una cosa de química.
Ella: I ho és, però no oblidis que la química és una ciència i com a tal, té una base matemàtica.
Ell: Vaja... tot vist així queda una mica fred, no?
Ella: Ah, però parlaves de romanticisme o de matemàtica?
Ell: Potser de les dues coses.
Ella: Ara no sé què vols dir.
Ell: Jo he trobat molt romàntica tota la teva explicació matemàtica. Una mica frustant en això de què ho tinc difícil per trobar un amor que duri molt de temps, però alhora molt romàntic en el sentit tràgic del terme. Vull dir, el fracàs, la tortura i tot això que acompanyava als romàntics.
Ella: Va, no siguis tan "tràgic" que no n'hi ha per tant. Si t'hi esforces es pot aconseguir... jo només he dit que és difícil.
Ell: O sigui que l'amor és físic, químic i matemàtic!
Ella: I de lletres! Les cartes i els escrits també funcionen, no?
Ell: Doncs em toca tornar a estudiar. Mai he sigut bo en matemàtiques ni física ni química... estic perdut!
Ella: Però potser ets bo en lletres. Jo sempre he sigut de números.
Ell: Sí, potser sí que les lletres no se'm donen malament. Aleshores podem quedar qualsevol dia  per fer intercanvi de coneixements.
Ella: Intercanvis de coneixements? Ara ho dius així? Ja...