Ell: Que estàs enamorada o què?
Ella: No, per què? Jo ja no procuro enamorar-me.
Ell: I per què? Si està molt bé estar enamorat i veure-ho tot bonic i ...
Ella: Si t'enamores, deixes de ser tu i jo vull viure les relacions sent conscient de tot el què faig.
Ell: Home, però està bé deixar-te portar una mica de tant en tant i no ser tan cerebral, no?
Ella: Estar enamorat és com... no sé... com ser un estel i volar molt amunt sense tocar el terra...
Ell: Per això! Això està bé, no?
Ella: Mira, els estels van agafats amb fils a qui el porta i jo procuro que quan conec algú, no donar massa fil i que ningú em porti. Així no m'enlairo massa.
Ell: I quin problema hi ha en enlairar-se i volar?
Ella: Doncs que quan estàs volant per culpa de l'enamorament... o s'enreden els fils o de sobte perds volada i caus en picat.
Ell: Home, doncs si s'enreden els fils, pares i els desenredes.
Ella: A vegades... saps quan l'estel comença a girar sobre sí mateix i es fa un embolic en tot ell? Doncs jo no vull que em passi això. Quan més fil tens, més gros és el nus que es fa.
Ell: Bé, doncs trigues més temps a desfer aquest nus, però pots tornar-te a enlairar.
Ella: Mira, jo sóc més de tallar els fils.
Ell: Quan hi ha el nus?
Ella: No. No deixo que es faci el nus. Prefereixo que no hi hagi fils de lligam entre els dos. Ara prefereixo mirar... els estels d'altre gent.
Ell: Doncs jo prefereixo fer volar estels o ser un estel que veure'ls volar, ...
Ella: Em sembla molt bé que vulguis volar fent d'estel. Jo també vull volar, però sola. Sense ningú que em freni o m'estiri dels fils. O em faci caure en picat.
Ell: Vaja, doncs hauré d'anar a una altra platja a fer volar estels.
Ella: Em sap greu,... però sí.
Ell: Si algun dia vols... volar... amb algú... m'ho dius, eh? I jo procuraré que no es facin nusos ni caiguis en picat... Sóc bo portant estels...
Ella: M'ho crec, però ara com ara.. m'estimo volar sola.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada