dissabte, 14 de setembre del 2013

Conversa 31: fidels

Ell: Hola carinyo
Ella: Hola!
Ell: Escolta... com és que has vingut amb ell en el cotxe?
Ella: Ah, perquè m'ha dit que li venia de pas i s'ha ofert a portar-me.
Ell: Ja... és que us he vist parlant dins el cotxe una estona i...
Ella: Ens has vist? Què vol dir una estona? Que m'estaves espiant o què?
Ell: No, no... he arribat una mica abans i no volia interrompre la conversa, simplement. Per què t'hauria d'espiar?
Ella: No m'hauries d'espiar, simplement.
Ell: No, si no ho faig, ja t'he dit el què ha passat. Només que m'he posat una mica gelós...
Ella: Gelós? Per què, per que parlo amb un tio dins un cotxe?
Ell: Bé, no ho sé... qualsevol que pugui passar més temps que jo amb tu, ja em provoca una mica de... d'això... de gelosia. Però de bon rotllo, eh? Una mica de gelosia està bé, no? Vol dir que m'importes...
Ella: Sí, és clar sí, però no em vull sentir vigilada. No vull haver de mirar amb qui parlo i amb qui no o amb qui estic, m'entens?
Ell: No, si ho entenc. Tens total llibertat de fer  el què vulguis. És només que com que treballa amb tu i s'ha ofert a portar-te en cotxe fins aquí i tot això... dons no ho sé que m'he sentit "raro". No farem ara un debat sobre la confiança, eh? Jo ja sé que puc confiar en tu i que no tinc que preocupar-me de res. Mai se'm ha passat pel cap que em fotis el salt ni res... sé que ens estimem o sigui que...
Ella: Me l'estic follant.
Ell: ... com..? ... què...?
Ella: Dic que...
Ell: Sí, ja ho he sentit... te l'estàs follant. I ha sigut una vegada només o ... oh, perdona has dit "me l'estic follant", això dóna continuitat a l'acció. Perdona a vegades em bloquejo i no escolto... i què vol dir que te l'estàs follant!? Bé, no cal que em responguis ja sé què vol dir...
Ella: Escolta... em sap greu... és... és que... No ho sé...
Ell: Què, no saps? Què, et sap greu...!?
Ella: És només una cosa física.. ell i jo no tenim...
Ell: Oh, gràcies! Només es follen a la meva nòvia físicament! Quina sort que tinc que no se la follen espiritualment! O mentalment!! Follar és una cosa física!!!
Ella: Vull dir que ell i jo no ens estimem ni res... és atracció física...
Ell: És clar, com que jo sóc repulsiu, el teu cos ha hagut d'anar a buscar alguna cosa més suportable, no? Moltes gràcies!
Ella: No ets repulsiu!! El que passa és que ell.. no sé com dir-ho... està viu! Em dóna vida! Tu i jo... darrerament és com si estiguessim morts...
Ell: Oh, ara sí que sóc afortunat! M'acabes de dir que sóc un cadàver! I que ell et dóna vida! Cony, el Dr. Frankenstein es folla la meva nòvia! Però... com pots tenir els collons de dir això!? Mira, hi has sortit guanyant, no? Has passat de la necrofilia a follar amb vius! Me n'alegro molt per tu!
Ella: Ho veus? Ni tan sols t'emprenyes molt ni m'insultes... és com si res t'afectés... Sempre posant el sarcasme i la ironia pel davant...
Ell: Benvinguts a la consulta de la Dra. Follacadàvers. Em vols psicoanalitzar ara? Però... és que... per què? Què ha passat? T'he fet res que...?
Ella: No, no és res concret.. és simplement que.. Jo em sentia sola i ... no ho sé ha passat... i... Per favor, no et quedis callat... digues...
Ell: T'asseguro que no vol sentir el que et voldria dir.
Ella: No, digue-ho! Deixa't anar i per una vegada digues què penses!!! Estic farta d'haver de treure't les paraules una a una! Farta d'haver de ser prudent perquè no et vull pressionar! Estic farta de que et quedis callat hores i hores sense dir res!! Farta de tot!!!
Ell: I això per què no ho deies abans? Abans de follar-te el Dr. Frankenstein!!! Ho podríem haver parlat! Però no. Jo em follo a un i a l'altre... i ja veurem què passa, no? Tens collons per follar-te a un altre i a mi, que portem cinc anys junts, no tens els collons de dir-me adéu!!!?? És això!? Doncs t'estalvio la frase perquè qui et diu "Adéu", sóc jo! Me'n vaig al cementiri, que és on estem millor els morts com jo! Tu ja pots anar-te'n amb el teu Doctor del collons.
Ella: No és doctor! Vull dir... bé... Però, no em pots deixar així! Hem de parlar-ho!
Ell: Ho sento, però la consulta avui ja m'ha sortit molt cara. Si em permets, me'n torno al meu taut de mort. Ara, un dia, pregunta't si no ets tu qui va deixant cadàvers per allà on passes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada