Conversa 22: estic bé

Ell: Què, com ho portes?
Ell 2: Bé, bé... ara estic més bé que mai. Tinc la llibertat que volia i puc fer el que em roti. Abans sempre havia de vigilar què deia, com ho deia, quan ho deia... nen, això és vida!
Ell: Segur? Vols dir que no exageres una mica?
Ell 2: Exagerar? Per què? Mira, ara em llevo a l'hora que vull, si deixo plats per fregar... allà es queden... No estic pendent del telèfon... saps què vull dir? Abans sempre havia d'estar pendent d'ella. En canvi ara sóc lliure per fer i desfer segons em vingui de gust. Sóc lliure tio!
Ell: Però si ella et digues de tornar o simplement tornés...
Ell 2: Si tornaria jo amb ella? Doncs... a veure, ara estic de puta mare sent lliure i tal, però... sí, suposo que sí. A veure, jo me l'estimo i la trobo a faltar o sigui que... sí, suposo que sí.
Ell: Doncs aleshores no és que siguis lliure. És que estàs sol.
Ell 2: Ja ho sé nen. I és una merda perquè vaig molt perdut i em sembla que tot el que faig no té cap sentit. La trobo a faltar molt, la veritat. M'agradava estar pendent d'ella...
Ell: Ja m'ho imagino... Vols fer res? Anar a prendre alguna cosa, sortir aquest vespre...
Ell 2: No... no... Mira és igual, avui em quedo a casa. No tinc ganes de sortir.
Ell: Molt bé. Amb mi no has de quedar bé. Gaudeix de la teva llibertat per fer el què vulguis.
Ell 2: Sí, això mateix. Miraré de gaudir la meva soledat. Sense ella. En tot cas... ja et truco un dia i tal, eh?