Conversa 4: ser o no ser

Ell 2: Has vist aquella tia?
Ell: Sí, qui és?
Ell 2: No ho sé.
Ell: Ah.., i?
Ell 2: Tu no ho fas això de mirar un tia i pensar immediatament si t'ho faries amb ella o no?
Ell: Una que no coneixes de res?
Ell 2: Sí... qualsevol! La cambrera, la del súper, la que passa pel teu costat... La mires i penses si te la tiraries.
Ell: Home, alguna vegada potser sí, però no amb totes.
Ell 2: És com un joc. Com quan de petit comptaves els cotxes d'un mateix color.
Ell: I ara comptes ties?
Ell 2: Sí, més o menys. I ara les separo entre les que em tiraria i les que no. Elles suposo que deuen fer el mateix.
Ell: Ah, sí, per què ho dius?
Ell 2: Perquè és veritat. És la selecció natural. Mires, tries i si hi veus possibilitats, segueixes el rotllo.
Ell: La selecció natural no és això, però ja t'entenc. Vol dir que si no t'agrada físicament, ja no els hi dius res?
Ell 2: Sí. Normalment sí. Però també hi ha cops que ho faig no tant pel físic, sinó pel morbo. Hi ha ties que no són guapes, però que te les tiraries igual perquè tenen morbo. I el morbo va més enllà del físic. El morbo és allò que no saps com explicar, però que et dóna "vidilla" amb l'altre persona.
Ell: Jo no sé si elles fan el mateix... crec que són més complicades.
Ell 2: En essència no ho són tant. Ens movem per l'instint de relacionar-nos i al final, anem al que anem, siguis tio o tia.
Ell: Jo dec tenir una visió més romàntica del tema, però no m'agrada pensar en termes de "si me la tiro" o "no me la tiro". A fi de comptes, també depèn d'ella això no?
Ell 2: Sí, és clar, però parlem de "condicions ens estat perfecte on la variable és fixa".
Ell: Collons, ara resulta que és un tema matemàtic?
Ell 2: Les relacions són físiques, però tenir-les o no, és qüestió de matemàtiques. Si jo no fes el supòsit de la "variable fixa" i pensés en totes les possibilitats de rebuig que puc tenir, etc. m'acostaria a molt poques ties. Si m'acosto a totes les "que són factibles de que me les tiri", sense tenir en compte la seva opció, tinc més probabilitats d'èxit. Agafo a més gent, la mostra és més gran.
Ell: Per ser una cosa "natural" sembla molt el·laborada... Si ens movem només per si ens "tirem" a l'altre, em sembla una mica trist.
Ell 2: Jo no dic que sigui l'única cosa. És el motor. El que et posa en marxa. També pot ser que en un principi no te la vulguis "tirar", però després sí. El motor es posa en marxa sol.
Ell: Ara parlem de mecànica?
Ell 2: És per ser més didàctic. A vegades veus una tia i no es posa en marxa res, però després, amb el temps... pim-pam, pim-pam... el motor es va posant en marxa. Vas veient coses que t'agraden de l'altre i acabeu al llit. Mira, en una parella, normalment, l'objectiu final és tenir nens, sinó, no tens parella. Vas de flor en flor. En el moment en que t'estableixes amb algú, és perquè vols crear una família i tot això. I si no hi ha sexe pel mig, això és difícil, no?
Ell: Home, jo crec que no totes les relacions de parella tenen com a finalitat el sexe...
Ell 2: Doncs llavors parles de tenir amics o amigues, però no relacions de parella. Clar que després vindria el debat de si un tio i una tia poden ser amics sense que cap dels dos pensi en el sexe amb l'altre. Si el sexe en una parella falla, la resta se'n va a la merda. Ningú està amb algú altre si el sexe no és bo entre ells.
Ell: Pot ser... Si fos com tu dius, la gent gran s'acabaria separant sempre perquè ja no tenen sexe...
Ell 2: Tio, jo no sé d'on vens, però vens de molt lluny. Els iaios, tenen sexe. Diferent d'un tio jove, però el tenen. Si no, no hi hauria Viagra i tot això. A més, si ja no tenen sexe, estan junts perquè recorden que el van tenir i això els hi crea un vincle de records i tal. A més, mentalment pensen en termes de sexe amb l'altre. A més, no és mateix no poder practicar sexe perquè físicament ja no pots, que tenir possiblitats i no fer-ho perquè algú dels dos no vol.
Ell: Osti nen, m'estic fotent malalt. Jo no dono tantes voltes a les coses...
Ell 2: I quan fa que no folles?
Ell: Doncs... més o menys...
Ell 2: No cal que responguis. Ja m'ha quedat clar. Fa temps que no folles. Tu només vas a assegurar relacions estables i això et treu milers de possibilitats de relacionar-te i mullar. Busques seguretat i la seguretat no existeix. I per tant, ni tens parella estable, ni folles mestrestant.
Ell: Estar amb tu m'anima molt, eh?
Ell 2: Tu pensa-hi. Jo em moc així per la vida. Vaja, jo i la majoria. I tothom et passa la mà per la cara.
Ell: D'acord, ja m'ha quedat clar.
Ell 2: No t'emprenyis tio. Hi ha qui folla i hi ha qui s'ho mira des de la barrera.
Ell: Val, val... tinc maldecap... Em nego a pensar que tots anem pel món amb la sola mentalitat de follar amb algú i res més. Som alguna cosa més que polles i conys caminant pel món a veure què trobem!
Ell 2: A tu el què fa falta és un polvo, però és clar, com que el nen només vol amor...
Ell: Vés a la merda...