Conversa 14: el tio tendre

Ella: Això de la independència de la dona és una merda. Almenys la de la dona amb fills.
Ella 2: Dona, no és gens fàcil el teu panorama: divorciada, amb una nena petita i treballant. Al pack sencer de la dona d'avui.
Ella: És que treballar i tenir fills no és compatible si ets dona. Si ets tio és diferent!
Ella 2: Per què ho dius això, què ha passat?
Ella: Mira, des de que vaig tenir a la petita, faig tot el possible perquè a la feina ningú em digui que ser mare i treballar és incompatible. Si em foten una reunió per la tarda i haig d'anar a buscar a la nena al cole, truco a ma mare o a qui sigui perquè la vagi a buscar. Em foto, deixo d'anar a buscar a la meva filla i em quedo a la reunió rodejada de tios als qui cada dia he de demostrar que no estic allà "enxufada" per ningú o que no em tiro a cap dels jefes. "Estàs treballant i si per tenir fills no pots seguir amb el teu ritme normal de feina, potser que t'ho haguesis pensat abans, no?" Això m'ho va dir un tio fa uns mesos, t'ho pots creure?
Ella 2: Sí, de cabrons d'aquests sempre n'hi ha. Gent disposada a alegrar-te el dia amb un comentari agradable.
Ella: Doncs espera, perquè jo, com a tonta que sóc, faig autèntics malabarismes horaris per poder arribar a l'hora, deixar la nena al cole i surto quan tinc la feina enllestida i tot preparat per l'endemà, no?
Ella2: Sí, és clar. Has de demostrar que pots fer-ho tot.
Ella: Doncs l'altre dia, van posar una reunió urgent a les cinc de la tarda. Just el dia que tinc hora al metge amb la nena! Els hi dic que jo no hi puc anar i que si la poden canviar de dia. Hauries de veure la cara de tots! "És l'hora que podem tots", "Només faltaràs tu", "No podem estar canviant reunions cada dia", "Quina casualiat!" I no sé quantes xorrades més vaig haver de sentir.
Ella 2: I què vas fer?
Ella: Doncs com una burra, truco a ma mare i li dic que si la pot portar ella al metge perquè jo tinc una reunió inamobible i que no hi podia faltar.
Ella 2: I el pare de la criatura?
Ella: "Que no és el dia que li toca la nena i que no pot canviar els horaris el mateix dia". Tu creus?
Ella 2: Sempre ha sigut una meravella aquest.
Ella: Doncs espera. La reunió es va fer i ja està. Allà estavem tots fins les 8 del vespre. I avui, resulta que tornen a posar una puta reunió. Aquest cop a dos quarts de 6. Toca't els ous. Per trencar ja del tot la tarda. I jo que ja em poso dels nervis. I espera... no salta el paio de l'altre dia... el que em va dir allò de "si no pots seguir el teu ritme normal de feina, haver-ho pensat abans" i deixa anar "Avui no puc venir que he d'anar a buscar a la nena a música".
Ella 2: Osti...
Ella: Clar, com que el paio s'ha separat fa poc, ara va amb el discurs del pare atrafegat que es desviu per la seva nena. I tots els seus companys i les "secres" dient-li "Oh, que bon pare que ets", "Quina monada", "Corre que no arribis tard"... I van i canvien la reunió a demà pel matí a les dotze del migdia. "Per què així hi poguem ser tots". Vinga, amb dos collons! Coi o juguem tots o trenquem la baralla! Jo trencant-me les banyes per demostrar no sé què. I aquest, amb el paper d'abandonat fent peneta als altres! El tio sensible i tendre és "mono" i la tia sensible i tendre "no sap ocupar un lloc de feina amb responsabilitat", no? Et juro que hi ha dies que....
Ella 2: Sí dona, això de la independència femenina va ser l'enredada del segle. Ni independents ni hòsties. Pringades és el que som.
Ella: Mira, ja surt la meva nena! A que és la més maca de totes?
Ella 2: Sí, no s'assembla gens a son pare per sort.