dissabte, 12 de gener del 2013

Conversa 12: luna roja

Ell 2: Osti nen quina cara... què t'ha passat?
Ell: Recordes que la setmana passada vam anar de rebaixes amb ella...?
Ell 2:... i vau estar més de quatre hores amunt i avall...?
Ell: ... i ella es va provar un munt de roba...?
Ell 2: ... i que no es volia quedar res perquè tot era molt car...?
Ell: Ja t'ho havia explicat això?
Ell 2: Sí, això ja m'ho vas dir, però estava fent el seguiment de la història.
Ell: Doncs ahir mateix, per donar-li una sorpresa, vaig comprar-li uns pantalons que li van agradar molt, d'acord? Avui els hi dono... i quan se'ls prova, em diu que li queden petits, que tota la roba la fan amb talles que són mentida... que està inflada com un gat capat, que si li regalo roba és per riure'm d'ella...
Ell 2: Però què li ha agafat?
Ell: Jo què sé! Em diu que ja els puc tornar i que no s'ho posarà mai. I jo he anat, els he tornat i com que ja estava prou emprenyat, m'he comprat un jersei per mi.
Ell 2: I on és el problema?
Ell: Espera, espera... Arribo a casa, em veu el jersei nou i em diu "ostres qué xulo!". Així de súper bon rotllo. I afegeix, "ara sí que t'accepto els pantalons d'ahir". Coi no sabia on fotre'm. Li explico que els he tornat, com em va dir ella que fes! I que m'he comprat el jersei amb els diners... i em deixa anar, "però tio, a tu què et passa?", "ets un egoïsta", "que no penses en mi"... i tot amb uns crits!
Ell 2: Collons nen i tot això?
Ell: Quan ha acabat de cridar, em deixa anar que sóc un insensible, com tots els tios, i que sóc incapaç d'entendre el seu període de Luna Roja.
Ell 2: La Luna Roja? I això què collons és?
Ell: La Luna Roja és quan té la regla. I em diu que "quina poca sensibilitat la meva, que no tinc en compte la seva Lluna i no sé què". Ah, i espera... "que si no sóc capaç d'entendre que el sexe femení és sagrat i que les dones són portadores de vida,  que si no entenc això, és que sóc un masclista de merda. Que la societat patriarcal i els xamans mascles van abolir la saviesa de les dones...".
Ell 2: Joder amb la Luna Roja... I tu què li has dit?
Ell: Que jo de Lunas Rojas no hi entenc i que si està més sensible no entenc com pot cridar tant i deixar anar tants improperis. I ha agafat les coses i se n'ha anat. Que ja tornaria quan se li passés el cabreig. A tu què et sembla?
Ell 2: Que vaig a trucar a casa per dir que ara vinc. Em sembla que la Luna Roja també està a casa. A mi no m'agafarà en fora de joc.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada